El nou motor de la construcció

BarcelonaNo és difícil anar caminant per Barcelona i trobar-se amb una bastida. Les dades demostren que el sector de la rehabilitació d’edificis està agafant embranzida. Les últimes xifres de l’Ajuntament, de l’any 2015, reflecteixen un creixement de les llicències d’obra per a rehabilitació o ampliació d’habitatge, mentre que les d’obra nova van caure. Les llicències només són un indicador. N’hi ha d’altres, com els visats del Col·legi d’Arquitectes, que es refereixen a obres futures i, de vegades, els projectes no s’acaben fent. Però el Col·legi no té la dada segregada de la ciutat de Barcelona. En el conjunt de Catalunya, la superfície visada de rehabilitació l’any passat va ser d’un milió de metres quadrats, amb un creixement del 18% respecte del 2014.

Les dades de l’Idescat demostren que la rehabilitació d’habitatges, almenys al Barcelonès, ha tornat als nivells precrisi. L’any 2007, abans d’esclatar la bombolla immobiliària, es van iniciar a la comarca 14.156 actuacions de rehabilitació, amb drets de subvenció de fins a 24,2 milions. La xifra es va mantenir estable fins al 2010 i hi va haver un repunt el 2011, però després la davallada va ser extraordinària, i l’any 2014 només es van iniciar 2.118 actuacions. Però el 2015 ja es van superar les xifres del 2007 i es va arribar a les 15.645 actuacions iniciades, amb uns drets de subvenció de més de 33,6 milions.

A més, la rehabilitació a la ciutat de Barcelona du vent de cua. D’una banda, la demanda dels inversors i compradors d’habitatge a la ciutat està pujant, però l’oferta d’obra nova i la falta de sòl per fer promocions fan que la rehabilitació sigui una opció per als compradors. A aquest factor s’hi uneix la clara aposta que el nou equip de govern municipal fa per la rehabilitació.

L’Ajuntament reconeix que per fer front a la demanda cal una dotació anual més elevada que la dels últims anys. La tinent d’alcalde Janet Sanz ja ha presentat el seu pla. Preveu invertir durant el mandat 236milions d’euros en mesures de foment de la rehabilitació d’habitatges, edificis i espais públics. Del total de la dotació, 80 milions seran per a habitatge i edificis privats; 32,8milions per a immobles municipals, i 123 milions per a la rehabilitació de l’espai públic. El pla no persegueix només les grans rehabilitacions integrals d’edificis sencers, sinó també la millora interior de les llars.

[[]]

Que la rehabilitació a Barcelona creix amb més força que a la resta de Catalunya ho demostren les dades de l’Associació de Promotors i Constructors (APCE). L’any passat la rehabilitació integral d’habitatges suposava el 5,8% de tota l’obra a la província, mentre que a la ciutat de Barcelona arribava al 24,5% del total. “Que sigui gairebé el 25% és una dada important i positiva que marca la tendència de cap on ha d’anar el sector”, va explicar el president de l’APCE, Lluís Marsà.

Inversors estrangers

Un dels factors que impulsa la rehabilitació ve dels inversors estrangers. Barcelona ha entrat en el seu focus perquè veuen els preus barats. Ho certifica gent del negoci, com Enric Jiménez, de la immobiliària Somrie, o Carlos Infantes, de Fhaus, que acaba d’aixecar un fons holandès de 30 milions d’euros per comprar habitatge i rehabilitar-lo a Barcelona i Madrid, però bàsicament a la capital catalana. Altres empreses d’aquí també ho fan, de vegades amb l’ajuda de capital de fora, com Bonavista, aliada amb Europa Capital; la gestora BMB, que ha invertit 48 milions a comprar 11 edificis; Elix, que en preveu comprar 16 aquest any, i d’altres que ja tenen una experiència, com Renta Corporación, que està buscant immobles per ampliar el seu negoci a Barcelona i Madrid.

LES CLAUS

1. Per què puja la rehabilitació?

La falta de sòl a Barcelona dificulta que es facin noves promocions en una ciutat on la demanda d’habitatge s’ha recuperat, cosa que fa augmentar els preus en molts barris.

2. Qui fa augmentar tant la demanda?

La crisi va fer posposar moltes decisions de compra d’habitatge, en molts casos de famílies que ja en tenen però volen millorar. A això s’hi suma la pressió dels estrangers, tant per invertir com per tenir una segona residència a Barcelona.

3. Per què aterren tants inversors estrangers?

Perquè després de la crisi veuen els preus barats i amb molt recorregut per obtenir rendibilitat, quan en altres ciutats europees els preus són molt alts o estan, com a Londres, en plena bombolla.