Un nou milmilionari cada 26 hores

BarcelonaQue l'impacte econòmic de la pandèmia ha sigut desigual és un fet més que contrastat per entitats, organismes i investigadors, que han analitzat durant els últims dos anys l'increment de la riquesa i la pobresa amb l'arribada del virus. Ara un informe d'Oxfam Intermón posa xifres a l'augment de la desigualtat en plena emergència sanitària. En aquest període de temps, el patrimoni dels 10 homes més rics del món s'ha duplicat, mentre que els ingressos del 99% de la humanitat s'han deteriorat a causa del covid. La fortuna d'aquesta petita elit, per posar les xifres en context, supera els diners que sumen els 3.100 milions de persones més pobres, i encara que aquests 10 homes més rics gastessin un milió de dòlars al dia tardarien 414 anys a esgotar-la.

Concretament, l'ONG calcula que des de l'inici de la pandèmia s'ha forjat un nou milmilionari cada 26 hores. La riquesa de 2.755 d'aquestes grans fortunes ha crescut més en aquesta etapa que durant els últims 14 anys, "que ja havia sigut una època de bonança per a ells", destaca l'estudi. "Podem començar a reclamar una part de la nova fortuna que els milmilionaris han amassat absurdament durant la pandèmia. No és tan difícil, ni hauria de ser controvertit", apunta.

Oxfam Intermón atribueix aquest augment sense precedents de l'acumulació de capital a la bona marxa dels mercats de valors, l'apogeu de les entitats no regulades, l'auge del poder monopolístic i la privatització. En conseqüència, exigeix una reforma fiscal "obligatòria, ineludible i ambiciosa" per revertir aquest desequilibri.

A l'altra cara de la moneda, hi ha 163 milions de persones més en situació de pobresa que abans de la pandèmia, és a dir, que viuen amb menys de 5,50 dòlars al dia. "D'acord amb les previsions del Banc Mundial, si no s'adopten mesures per lluitar contra la desigualtat, ni tan sols el 2030 s'haurà aconseguit reduir la pobresa als nivells previs a la crisi", denuncia Oxfam.

Segons aquestes mateixes previsions, si bé el 2021 el 20% més ric de la població mundial ha recuperat gairebé la meitat de les pèrdues acumulades durant el 2020, el 20% més pobre encara ha perdut de mitjana un 5% extra dels seus ingressos. L'entitat recorda que aquesta situació no és fruit de l'atzar, sinó "el resultat de decisions polítiques i econòmiques adoptades per protegir els interessos d'una petita minoria".

Més vulnerables davant del virus

L'informe d'Oxfam Intermón també destaca que aquestes mateixes desigualtats han provocat que el coronavirus "resulti més letal, més prolongat i més nociu" per als més vulnerables. "La desigualtat d'ingressos resulta més determinant que l'edat a l'hora d'estimar si algú perdrà la vida a causa del covid-19. Milions de persones encara estarien vives si haguessin rebut una vacuna, però se'ls va negar aquesta oportunitat", denuncia la publicació. En aquest sentit, acusa les grans farmacèutiques de controlar el "monopoli" d'aquests tractaments i defensa que l'"apartheid de les vacunes" ha alimentat les desigualtats arreu del món.

Aquestes divisions, aclareix, no són específiques per als racons del món on les vacunes arriben amb comptagotes: a Anglaterra, els ciutadans amb orígens a Bangladesh tenien cinc vegades més possibilitats de morir de covid-19 que la població blanca durant la segona onada de contagis. En el cas dels Estats Units, les persones nadiues americanes, les llatines i els negres també tenen tres vegades més números de morir pel virus que les persones blanques.

Una generació més lluny de tancar la bretxa

L'informe d'Oxfam Intermón també es fixa en com ha afectat la pandèmia la bretxa de gènere. Segons els pronòstics de l'ONG, es trigarà 135 anys en eixugar aquesta diferència, i no 99, com s'estimava abans. El retrocés en la independència econòmica de les dones explica bona part d'aquest pas enrere: el 2020 van perdre 800.000 milions de dòlars en ingressos i hi ha 13 milions menys de dones amb feina ara que el 2019. "A més, com en cada crisi, es veuen forçades a assumir un volum enorme de feina de cures no remunerada, que les manté atrapades en la part més baixa de la piràmide econòmica", assenyala l'estudi.