Nou països europeus i el BCE augmenten la pressió per emetre coronabons

Brussel·lesAugmenta la pressió perquè la Unió Europea respongui amb l'emissió de coronabons a la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus. Després que aquest dimarts els ministres de Finances de l'eurozona no aconseguissin pactar una resposta fiscal conjunta per la clara oposició dels països del front de l'austeritat (Alemanya i els Països Baixos), aquest dimecres líders de nou països europeus de tot l'espectre polític (fins i tot alguns tradicionalment aliats amb germànics i holandesos) han fet pinya per demanar per escrit al president del Consell Europeu, Charles Michel, una resposta contundent que passi per un instrument de deute conjunt (dit d'una altra manera, els coronabons) que serveixi per finançar la resposta fiscal a la crisi. I la pressió també els arriba des del Banc Central Europeu (BCE), que dona per feta la seva part després d'anunciar una macroinjecció de 750.000 milions d'euros i també reclama l'emissió de coronabons. Segons l'agència Reuters, així ho va demanar directament als ministres la presidenta del BCE, Christine Lagarde, en la videoconferència de l'Eurogrup.

"Necessitem reconèixer la gravetat de la situació i la necessitat de noves accions per apuntalar les nostres economies", diu la missiva, que directament demana "treballar en un instrument de deute comú, emès per una institució europea per obtenir fons en el mercat sobre la mateixa base i en benefici de tots els estats membres". La petició la signen líders de tot l'espectre polític: Sophie Wilmès, primera ministra belga (liberal); Emmanuel Macron, president francès (liberal); Kyriakos Mitsotakis, primer ministre grec (conservador); Leo Varadkar, primer ministre irlandès (liberal); Giuseppe Conte, primer ministre italià (independent sustentat per un govern de coalició amb socialistes); Xavier Bettel, primer ministre luxemburguès (liberal); António Costa, primer ministre portuguès (socialista); Janez Jansa, primer ministre eslovè (conservador), i el president espanyol, Pedro Sánchez. Luxemburg, Irlanda i Bèlgica són tres països que acostumen a alinear-se més aviat del costat neerlandès.

La petició afegeix pressió a la videocita d'aquest dijous a les 15 hores, en què els vint-i-set líders de la Unió Europea es veuran les cares telemàticament per decidir quina és la resposta de la Unió Europea davant la crisi del coronavirus després de dues setmanes de respostes unilaterals i crítiques per la falta d'actuació conjunta. La petició de l'emissió de deute conjunta en forma de coronabons, però, topa directament amb la posició d'Alemanya i els Països Baixos, tradicionals i estrictes defensors de l'austeritat, contraris a una major integració europea i, sobretot, a la mutualització de riscos, que sostenen que amb els mecanismes disponibles, com ara el fons de rescat europeu, ja n'hi ha prou. El debat es preveu encès. Cap de les dues parts ho posarà fàcil, però dimarts el president de l'Eurogrup, Mário Centeno, i el comissari Paolo Gentiloni s'encomanaven a l'esperança d'haver après dels errors de l'anterior crisi, malgrat "haver-ne heretat divisions".

El suport de Christine Lagarde

Del costat de Brussel·les i dels nous firmants de la carta també hi ha Christine Lagarde. La presidenta del Banc Central Europeu ja havia deixat clar en les seves intervencions que era més necessària que mai una resposta fiscal "contundent i ambiciosa" a l'altura de les circumstàncies. Ahir ho va repetir a la videoconferència de ministres de la zona euro i els va demanar explícitament l'emissió d'eurobons, com recull Reuters citant dues fonts diplomàtiques que, al mateix temps, deixen clar que Lagarde va topar amb l'oposició d'Alemanya i els Països Baixos.

Per ara, de la reunió d'ahir de l'Eurogrup només n'ha sortit una mena de preacord que s'encamina a fer servir el fons europeu de rescat (MEDE) per donar línies de crèdit de fins a un 2% del PIB del país sol·licitant, condicionat d'alguna manera encara indefinida a la lluita econòmica contra el sotrac del coronavirus. Centeno constatava ahir que hi ha "un ampli suport" per a aquesta via, però queda clar que per a nou països no és suficient, com tampoc ho és per a Lagarde.