Les multinacionals de la moda i els tallers clandestins

Quan anem a comprar roba d’una multinacional de la moda tots volem tenir la tranquil·litat que aquell abric o pantaló s'ha produït respectant les persones i el planeta. Que no som enganyats per aquestes grans empreses tèxtils que ens han donat l'oportunitat de vestir moda a preus assequibles. I que, a les seves fàbriques, les cosidores no són explotades i treballen amb bones condicions de salut i seguretat. En una frase: que la moda no s'ha democratitzat a base d'explotar els seus treballadors i, sobretot, treballadores.

L'any 2013, després de l’enfonsament d’un edifici tèxtil a Rana Plaza, Dhaka –la capital de Bangladesh–, naixia Fashion Revolution. Carry Somers i Orsola de Castro, dues dissenyadores amants de la moda, van començar un moviment global per fer una revolució a la indústria i explicar a tothom qui fa la nostra roba. Com expliquen des del moviment, s’ha avançat molt en aquests últims anys, però encara queda feina per fer. 

Cada cop que hi ha un accident en un dels centres tèxtils del món, sigui a la Xina, l'Índia, Bangladesh, Turquia o el Marroc, moltes veus tornen a carregar sense pietat contra les multinacionals de la moda. Ha tornat a passar aquesta setmana, després d’un desgraciat accident al port d’una ciutat tèxtil per excel·lència, la nostra veïna del mediterrani, Tànger. 

Potser cal fer una mica de pedagogia i explicar als consumidors com fabriquen la roba aquestes multinacionals de la moda, i que tothom pugui anar a comprar sense remordiments. En llenguatge empresarial parlaríem d'explicar la cadena de valor del sector tèxtil. Aquesta cadena de producció és de les més complexes que existeixen entre els diferents sectors industrials. Permeteu-nos centrar l’explicació en el principi i en la part del final de la cadena. Especialment aquesta darrera és la que els consumidors volen conèixer, l'anomenada confecció, on participen milers de cosidores.

Tot comença en un equip de disseny d’una d’aquestes empreses multinacionals de la moda. Aquest grup pensa una peça de roba concreta o tota una col·lecció. En fa una mostra, la vesteixen models reals o maniquins, i un cop aprovada per l’equip, se n’encarrega la producció a un dels seus proveïdors homologats. La gran majoria de multinacionals de la moda, des de fa molts anys, obliguen aquest proveïdor a complir un codi de conducta amb uns estàndards molt elevats en la protecció dels drets humans i en el compliment de la normativa laboral internacional. Aquest codi de conducta afecta tots els proveïdors, i els proveïdors dels proveïdors. Les empreses tenen sistemes de traçabilitat que els permeten arribar a tota la cadena. I, al mateix temps, les multinacionals de la moda més compromeses també fan molt programes de capacitació per a aquests proveïdors.

Algú pot pensar que un empresari desaprensiu pot ignorar aquest codi de conducta. Difícil, perquè si el pesquen ja no tornarà a treballar per a aquella empresa multinacional. I la veritat, és molt fàcil que l’enxampin, ja que les multinacionals estan fent tot l’any avaluacions prèvies i auditories per assegurar-se que no se'ls escapa res. De fet, al sector tèxtil fa anys que es parla de “fatiga de l'auditoria”: moltes d’aquestes fàbriques tenen visites mensuals de diferents marques. Pot arribar a ser una mica exagerat. Sí, totes les marques volen realitzar les seves pròpies auditories, no volen arriscar-se gens en aquest tema i no comparteixen les avaluacions de les fàbriques.

Naturalment, les persones que poden vetllar millor per evitar l’explotació dels treballadors i per les seves condicions laborals són els mateixos treballadors. I sí, en molts països del sud, algunes multinacionals de la moda i IndustryALL, el sindicat amb seu a Brussel·les que agrupa els sindicats principals de tots els països del món, formen sindicalistes a les seves fàbriques proveïdores des de fa més de deu anys. La cara amable del capitalisme, sindicats i multinacionals de bracet, formant sindicalistes als països emergents.

Així, avui en dia és gairebé impossible que un petit taller clandestí a Tànger o Dhaka treballi per a un proveïdor d’una multinacional, o per al proveïdor d’un proveïdor. Les multinacionals de la moda són les primeres interessades a assegurar el control de tota la seva cadena de producció, perquè qualsevol descontrol en aquesta cadena pot enfonsar una marca, per poderosa que sigui, i els consumidors li giraríem la cara per sempre.