Noruega ja no és tan verda
Inaugura la plataforma petroliera més gran en quatre dècades entre crítiques per la crisi climàtica
MalmöFa mig segle que Noruega va descobrir els primers jaciments de petroli i gas a les aigües del Mar del Nord, una troballa que va transformar una nació bàsicament agrícola i pesquera en un dels estats amb més riquesa per càpita del món. Ara, després d’uns quants anys de davallada en la producció de cru, Noruega acaba d’inaugurar una plataforma gegant amb la qual s’assegura, com a mínim, 50 anys més de petroli.
El jaciment, batejat com a Johan Sverdrup i ubicat a uns 160 quilòmetres a l’oest de Stavanger, és el projecte petrolier noruec més gran des de la dècada del 1980 (el tercer més gran de la història del país) i també el més gran de l’Europa Occidental. Durant els primers dos anys de funcionament, se n’extrauran 440.000 barrils de cru diaris, però s’espera arribar als 660.000 a partir del 2022. En total, es calcula que aquest jaciment, operat per l’empresa estatal Equinor -l’antiga Statoil-, conté 2.700 milions de barrils, i contribuirà a disparar la producció i l’exportació del país. Segons la direcció del petroli de Noruega, l’any passat es va registrar el nivell més baix de producció de cru de les últimes tres dècades, però s’espera que creixi més d’un 40% els pròxims cinc anys.
Durant els seus 50 anys de vida útil, el Johan Sverdrup aportarà a l’estat noruec uns beneficis de 900.000 milions de corones (uns 90.500 milions d’euros), que es dipositaran al fons de pensions del govern, el fons sobirà més gran del món. “Aquests ingressos ens ajuden a finançar l’estat del benestar”, va recordar la primera ministra noruega, la conservadora Erna Solberg, durant la inauguració de les instal·lacions aquest gener. “Ens ajuden a tenir una bona educació, un bon sistema sanitari i un bon transport. Són ingressos que fan que el nostre país sigui un bon lloc per viure”, va afegir, conscient de les crítiques rebudes per continuar fomentant l’extracció de petroli malgrat la crisi climàtica global.
La inauguració d’aquesta plataforma petroliera ha provocat que els detractors hagin tornat a assenyalar la contradicció de Noruega: mentre que es posiciona com un dels països més avançats en qüestions climàtiques -abanderant, per exemple, la transició cap al cotxe elèctric- continua sent un dels principals exportadors de petroli i gas -el 2017 va sobrepassar Qatar i es va convertir en el segon exportador de gas natural del món, només al darrere de Rússia.
La paradoxa noruega
“És una paradoxa que Noruega doni suport a complir l’objectiu de zero emissions a mitjans de segle mentre que, al mateix temps, continua invertint en nous projectes petroliers a llarg termini”, afirma a l’ARA el president del think tank Fundació Noruega pel Clima, Lars-Henrik Paarup Michelsen, que considera que els diners s’haurien de destinar a “energies renovables i tecnologies netes i no a gas i petroli”.
L’activista climàtica sueca Greta Thunberg també ho reprova: “Malgrat que ens trobem al començament d’una emergència climàtica i ambiental, Noruega inaugura el nou jaciment petrolier més gran de l’Europa Occidental”, va criticar al seu compte de Twitter.
El govern noruec, que argumenta que el món encara necessitarà petroli durant unes quantes dècades més, ha emfatitzat que aquest nou jaciment contribuirà a produir petroli amb unes condicions molt més favorables per al medi ambient que la resta. Ho justifica pel fet que la plataforma Johan Sverdrup s’alimenta d’energia generada a la costa, principalment hidroelèctrica, en comptes de fer servir les habituals turbines de gas. Això suposa reduir les emissions de CO2 a menys d’un quilo per barril produït, mentre que la mitjana mundial és de 18 quilos, segons va remarcar la primera ministra noruega a la inauguració. “En un món que demana més energia amb menys emissions, aquestes són unes reduccions formidables”, va afegir.
“És cert que la plataforma Sverdrup té unes emissions significativament més baixes que altres, però tot i així el seu petroli continua sent petroli”, deixa clar Paarup Michelsen, que afegeix que “la proporció més gran d’emissions d’efecte hivernacle prové de cremar els combustibles fòssils, i no de produir-los”.