Xoc entre Estat i Generalitat per l'execució dels fons europeus

MADRIDSi una cosa ha perseguit els fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) des de la seva posada en marxa l'any 2021 és la dissonància amb les dades. Amb l'objectiu de contestar la pregunta sobre què s'està executant, és a dir, quants diners estan arribant a l'economia real, les diferents administracions han fet passos endavant per mirar de posar negre sobre blanc una resposta. L'últim exemple ha estat la posada en marxa per part del ministeri d'Economia de la plataforma digital batejada amb el nom ELISA. És una base de dades que s'actualitzarà mensualment i a través de la qual es podrà conèixer el desplegament dels fons europeus al conjunt de l'Estat per part de l'administració general de l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments. Ara bé, la informació compartida no genera consens, almenys pel que fa a les dades que afecten Catalunya. La mare dels ous no és altra cosa que l'entramat metodològic.

Segons les dades aportades pel ministeri d'Economia, només dos de cada deu euros dels fons europeus assignats a la Generalitat a través de les conferències sectorials –assignació per part de l'Estat a través dels ministeris als òrgans de govern de les comunitats autònomes– tenen adjudicatari. En concret, des de la posada en marxa del Pla de Recuperació i Transformació espanyol i fins a finals de febrer, a Catalunya se li han assignat 3.974 milions d'euros a través d'aquestes conferències –inclou Generalitat i ajuntaments–. Si només es té en compte l'assignació que s'ha fet al Govern català, la xifra cau als 3.699,8 milions. Amb aquests diners, la Generalitat ja ha obert convocatòries per un valor de 2.589 milions d'euros, segons les dades del ministeri d'Economia. D'aquest volum de fons, però, només 856 milions tenen adjudicatari final, és a dir, formen part del que s'anomenen convocatòries resoltes. Amb aquestes dades a la mà, Catalunya se situa a la cua de l'Estat pel que fa a la taxa de resolució sobre el total de convocatòries: un 33%. Sobre el total de fons assignats, si s'observa la dada aportada pel Govern, el percentatge del volum de fons que tenen adjudicatari (convocatòries resoltes) cau al 23%.

Les dades publicades aquest dijous a la tarda, però, no coincideixen amb les que mobilitza la Generalitat. Per elaborar la seva base de dades, el ministeri d'Economia ha utilitzat informació de la Plataforma de Contractació del Sector Públic, així com de la Base de Dades Nacional de Subvencions. També de la plataforma Sabi INFORMA, així com d'alguns ministeris. En canvi, no ha buscat a la plataforma CoFFEE, que depèn del ministeri d'Hisenda, que és qui en última instància fiscalitza el desplegament dels fons, assenyalen des de la conselleria d'Economia a l'ARA. Lamenten que, tenint en compte la "dificultat" a l'hora de depurar les dades, el ministeri no hagi accedit a aquestes últimes. Fonts del ministeri d'Hisenda confirmen a l'ARA que aquest és el sistema que controla la gestió i el desplegament dels diners.

Així, la Generalitat, que en ocasions anteriors ha publicat informació depurada sobre el desplegament dels fons europeus que té assignats, xifra en 3.699,8 milions els fons assignats a través del canal de les conferències sectorials (és només un dels canals a través dels quals els diners arriben a Catalunya). D'aquests, ha ingressat 3.362,8 milions (el decalatge, però, és normal en la majoria de transferències d'aquest tipus). Amb els diners que ha rebut, ha "mobilitzat" 2.880,9 milions entre subvencions, licitacions i concessions directes. Els resolts o adjudicats s'enfilen fins als 1.620 milions (un 56% del total convocat). Una dada, per tant, lluny de la que transmet el ministeri d'Economia.

Les pimes, les més beneficiades

En tot cas, si seguim observant la base de dades del ministeri d'Economia, el que es fa palès és que els adjudicataris de les convocatòries resoltes fins ara estan en consonància amb el teixit econòmic del Principat. Així, un 41% ha anat a parar a pimes, micropimes i autònoms; un 29% a fundacions, i un 15% a les grans empreses. Només un 1% del total dels diners ja adjudicats han anat a parar a famílies, que sobretot han sol·licitat ajudes en matèria de transició ecològica, sobretot la instal·lació de plaques solars, així com en la rehabilitació d'habitatges.

Per palanques o àrees d'inversió (són la base de mobilització dels fons europeus), la modernització del teixit industrial (23%); els projectes vinculats a la ciència i la salut (21%), i els que tenen a veure amb l'agenda urbana i rural (20%), com ara la mobilitat sostenible o la rehabilitació d'habitatge, són les que surten més ben parades.

34.395 milions adjudicats a tot l'Estat

Pel que fa al conjunt de l'Estat, segons es desprèn de la base de dades del govern espanyol, ja s'han resolt (o executat) 34.395 milions d'euros. D'aquests fons, 24.853 milions corresponen a convocatòries dutes a terme per l'administració general de l'Estat (AGE), 7.990 milions per les comunitats autònomes i 1.380 pels ens locals.

A finals de febrer, 627.237 ciutadans, institucions i empreses a tot l'Estat n'havien quedat com a adjudicataris, 74.151 d'ells a Catalunya (11,8%). En el cas de Madrid, l'efecte capitalitat enfila la xifra d'adjudicataris fins als 100.917 (un 16% del total). La base de dades també permet observar el destí dels diners de les convocatòries resoltes en funció del destí territorial –cal tenir en compte que moltes seus de grans empreses són a Madrid, on es computa la resolució, però el projecte que després desenvolupen (inversió final) pot afectar altres territoris–. Del total de diners adjudicats per totes les administracions (AGE, CCAA i ajuntaments), 4.949 milions han anat a parar a Catalunya: un 14,3%. D'aquests, 3.919 milions són convocatòries de l'Estat, 856 milions són de les convocatòries del Govern i només 174 milions per part dels ajuntaments, segons dades del ministeri d'Economia.

Queixes d'empreses i institucions

Des que es va posar en marxa el Pla de Recuperació vinculat als fons europeus la informació sobre la seva execució ha acabat convertint-se en una caixa dels trons. D'entrada, per les diferències a l'hora de llegir si els diners han arribat o no a la butxaca dels beneficiaris. Però també per la multitud d'informes que n'han fet un seguiment, així com per les crítiques del sector privat, però també públic –comunitats autònomes en particular–, fruit d'una sensació d'endarreriment i desordre. De fet, aquest dijous, l'Íbex-35 va tornar a renyar l'executiu central: "El que estem sentint dels empresaris són més queixes que coses positives", va expressar el conseller delegat de Santander Espanya, Ángel Rivera.

Sobre les queixes al voltant dels endarreriments, fonts del ministeri d'Economia defensen que els diners estan arribant. "Ho veiem amb la sortida de fons del Tresor", reiteren. "Entre la convocatòria i la sortida dels fons hi ha uns tràmits que en garanteixen el control i això comporta un temps, però els terminis no són ni més llargs ni gaire excessius", defensen.

Pendents del quart pagament

El govern espanyol ha presentat aquestes dades mentre continua pendent de la resolució del quart desemborsament per part de Brussel·les. L'executiu espanyol i el comunitari s'han donat dos mesos de marge per polir aspectes tècnics vinculats a les fites associades a aquest nou pagament de 10.000 milions d'euros. Pel que fa a la pròxima sol·licitud, el cinquè pagament, es tornarà a posar damunt la taula la fita de la reforma fiscal. "Espanya complirà dins el termini i en la forma escaient i quan toqui [amb aquesta reforma]", apunten fonts de l'executiu espanyol.