Només unes 2.300 famílies s'han beneficiat de l'ampliació del bo social elèctric
La mesura es va aprovar fa tres mesos juntament amb la tarifa regulada per a comunitats de veïns, que ja arriba a 2.000 habitatges
MadridFa poc més de tres mesos, en el marc del pla de xoc energètic, el govern espanyol va ampliar la definició del bo social elèctric. Des d'aleshores, i fins al 16 de gener, només 2.300 famílies s'han pogut acollir a aquesta categoria, segons ha anticipat la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, aquest dilluns en roda de premsa. Quan es va aprovar, l'executiu va estimar que assoliria 1,5 milions de llars.
L'executiu de Pedro Sánchez va crear aquest nou bo de "justícia energètica" per estendre el concepte de consumidor vulnerable. L'objectiu de la mesura és que llars amb ingressos baixos, però que fins ara no entraven dins els paràmetres d'aquesta protecció, ho poguessin fer davant l'alça dels preus de la factura de la llum i la pressió econòmica que això suposava sobre els seus ingressos mensuals. A tall d'exemple, un adult amb una renda inferior a 16.800 euros l'any o una família amb quatre membres amb uns ingressos inferiors a 27.720 euros anuals han estat els nous beneficiats. Aquesta nova categoria temporal estarà en vigor tot el 2023.
A mitjans d'octubre també es van reforçar els bons elèctric i tèrmic existents. Segons ha detallat Ribera, ja són 1,5 milions les famílies (amb tarifa regulada) que se'n beneficien. D'aquestes, 627.000 famílies són vulnerables; 700.000 estan en situació de vulnerabilitat severa, i 9.700 en situació d'exclusió social. Amb els canvis introduïts, en el cas del bo elèctric s'augmenta el descompte al 65% per a les persones vulnerables i al 80% per a les persones vulnerables greus. Pel que fa al bo social tèrmic, es duplica l'ajuda mitjana fins als 375 euros i s'eleva el subsidi mínim als 40 euros.
Per tot plegat, des de la cartera de Ribera asseguren que al llarg d'aquest 2022 els consumidors vulnerables i vulnerables severs han pagat entre un 17% i un 28% menys, en comparació amb l'any 2021, per la seva factura anual de la llum.
2.000 comunitats de veïns amb TUR
L'altra gran novetat del paquet de mesures desplegat va ser la nova tarifa d'últim recurs (TUR) per a comunitats de veïns (pel seu tipus de consum no podien accedir al mercat regulat). Des de la seva posada en marxa ja s'hi han acollit uns 2.000 habitatges, 1.000 dels quals només al desembre, segons ha informat Ribera, però l'objectiu que es va marcar el govern va ser el d'arribar a 1,7 milions de comunitats. "Ens consta que s'ha millorat la capacitat de contractació" per part de les comercialitzadores perquè les comunitats accedeixin a la tarifa, ha afegit la ministra. La tarifa ha de permetre que les comunitats de veïns amb gas natural centralitzat vegin reduir la seva factura un 50%.
El cert és que els canvis introduïts pel govern a totes les tarifes regulades (1, 2 i 3 i 4) van generar una allau d'interès per part dels consumidors que, alhora, es queixaven de la dificultat d'accedir a la tarifa, tot i que les comercialitzadores tenen l'obligació de passar els clients que ho demanin a la TUR. Per aquest motiu, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va obrir una investigació per detectar "si l'accessibilitat i transparència estan garantides", segons va informar el mateix ministeri per a la Transició Ecològica.
Si a mitjans de novembre a Espanya hi havia aproximadament 6,8 milions de clients en el mercat lliure i 1,8 milions de clients en el regulat, al desembre es va arribar als més de 2 milions de clients, segons ha detallat Ribera. De fet, al novembre es van registrar 230.000 clients nous i al desembre 200.000 més.
La ministra també ha assegurat que sense les mesures desplegades –entre les quals la rebaixa de l'IVA de la factura de la llum– els clients amb tarifa regulada 1 (aquells que tenen contractada menys potència) pagarien un 41% més aquest primer trimestre de l'any, mentre que als clients amb tarifa regulada 2 (potència contractada d'entre 5.000-15.000 KWh/any) els hauria costat un 37% més.
Aquest dilluns, el preu del gas ha baixat fins als 65,38 euros/MWh (segons la referència europea TTF) i 60 euros/MWh (en la referència espanyola Mibgas), xifres que no es veien des de finals del 2021. Aquesta dada, alhora, s'allunya moltíssim del màxim que es va assolir a l'agost, quan la referència europea del gas va batre tots els rècords i la cotització a futurs se situava en els 321 euros/MWh. El mercat espanyol també arribava fins als 341 euros/MWh.
Segons ha detallat Ribera, si es compara la mitjana del mes d'agost (164 euros/MWh segons la referència espanyola) amb la del desembre (100 euros), la caiguda del preu d'aquest combustible fòssil és de fins a un 40%. El ministeri considera que aquesta caiguda està "directament vinculada" amb l'aprovació del topall del gas a Europa, que es va rebre com un missatge automàtic als mercats. També cal tenir en compte que alguns països han assolit nivells d'aprovisionament alts, motiu pel qual la demanda ha disminuït, a diferència del que passava a l'estiu, quan tothom buscava gas per omplir els dipòsits per a l'hivern. Espanya té els magatzems subterranis de gas al 94%.
Uns altres preus que han baixat aquesta setmana són els de la llum. En aquest cas, és gràcies al pes de l'energia eòlica. Aquest dilluns, el preu de l'electricitat se situava als 13,22 euros per MWh, mentre que demà dimarts baixarà als 5,10 euros, amb l'eòlica cobrint el gruix de la demanda.