BarcelonaFa molt temps que les aerolínies que operen a l’aeroport del Prat es queixen de la saturació de l’espai aeri d’aquesta instal·lació. Una saturació que, segons expliquen, magnifica qualsevol complicació que aparegui inesperadament. Finalment, aquest estiu els problemes han aparegut en forma de retards generalitzats en el dia més important de l’operació tornada de vacances. Aquest diumenge, en una de les jornades de l’any amb més moviments a l’espai aeri, més de la meitat dels vols amb origen o destí a Barcelona han patit retards d’alguna mena. El motiu: “Problemes tècnics a l’espai aeri francès”, segons ha explicat Enaire, l’empresa pública que gestiona l’espai aeri espanyol, en un tuit.
Això ha provocat que el 57% dels vols amb sortida o arribada al Prat patissin retards. En concret, un 62% dels 350 vols que han sortit de l’aeroport, i un 51% dels 343 que hi han arribat, han acumulat algun tipus d’endarreriment, segons el recompte realitzat per l’ARA entre les 9 del matí i les 9 del vespre. En total, 394 vols han sigut afectats per aquestes incidències. A més, hi ha hagut 13 cancel·lacions, la majoria a partir de les sis de la tarda i amb EasyJet (amb sis vols) i Vueling (amb cinc) com a companyies més afectades.
Durant tot l’estiu hi ha hagut diverses vagues que han posat a prova el correcte funcionament de l’aeroport del Prat, però aquest any no s’han repetit les llargues cues que havien dut la instal·lació al límit. La majoria de vagues (n’hi ha hagut del personal de terra d’Iberia, de Ryanair i dels treballadors de seguretat) han tingut un impacte relatiu perquè els vols afectats s’han cancel·lat amb prou antelació perquè els passatgers afectats no s’ho trobessin en arribar a l’aeroport.
Aquest diumenge també hi havia una vaga, en aquest cas del personal de cabina de Ryanair, però la Confederació USO, convocant d’aquesta aturada, ha explicat que s’estaven complint els serveis mínims i que els retards que s'han experimentat durant tota la jornada no eren atribuïbles als treballadors de l’aerolínia.
Un espai aeri al límit
A principis de maig, el govern espanyol va advertir que aquest podria ser un estiu “complicat”. “Convé ser transparent i no tremendament optimista”, va advertir Pedro Saura, secretari d’estat d’Infraestructures. Era un avís que va posar tothom en guàrdia davant del que podia ser un altre estiu caòtic. Les vagues que hi ha hagut, com que han sigut prou planificades, no han tingut una gran incidència, però els problemes sorgeixen a l’aeroport del Prat sempre que es produeixen esdeveniments inesperats, com ha sigut el cas dels problemes informàtics a l’espai aeri francès. En aquests casos, els retards son instantanis.
Afortunadament, però, les cancel·lacions no han sigut nombrosos. Fins a les sis de la tarda s’havien cancel·lat cinc vols, tan sols un de Ryanair i, en canvi, quatre d’EasyJet.
La saturació de l’espai aeri del Prat seguirà sent un problema recurrent, tenint en compte que l’aeroport marca cada any nous rècords de trànsit. En teoria, les instal·lacions actuals estan pensades per acollir 55 milions de persones, una xifra que ja es fregarà aquest any tenint en compte que el 2018 l’aeroport va superar els 50 milions de passatgers. Aena té previst aixecar una petita terminal addicional, però calcula que aquesta estarà enllestida el 2026.
LES CLAUS
1. De qui són culpa els retards d’ahir a l’aeroport del Prat?
En aquest cas, ni les vagues ni cap aerolínia concreta hi han tingut res a veure. Segons Enaire, ahir hi va haver “problemes tècnics a l’espai aeri francès”, fet que va complicar l’accés i la sortida des de Barcelona. La qüestió, però, és que fa anys que les aerolínies que operen des de Barcelona avisen que l’espai aeri està saturat, i és precisament aquesta saturació la que provoca que qualsevol problema sobrevingut generi un enrenou a l’aeroport del Prat.
2. Què es farà per resoldre aquest problema?
Una de les solucions que s’ha plantejat és crear una nova terminal, coneguda com a terminal satèl·lit, però això permetrà ampliar la capacitat de l’aeroport a terra, no a l’aire, on seguirà havent-hi saturació. Les aerolínies asseguren que el problema principal són les pistes (que sovint no es poden utilitzar plenament per diversos motius), però ara per ara no hi ha cap pla per fer cap tipus d’actuació que resolgui aquest problema.
3. Quins drets tenen els passatgers que han patit retards?
Segons les recomanacions de l’Agència Catalana del Consum, si els retards duren més de dues hores els passatgers tenen dret a rebre menjar i beguda gratuïts. Si són de tres hores o més, el passatger té dret a una indemnització econòmica. Aquesta compensació és de 250 euros per passatger si la distància del viatge és inferior als 1.500 quilòmetres; de 400 euros si el trajecte és d’entre 1.500 i 3.500 quilòmetres, i de 600 euros si el vol supera els 3.500 quilòmetres. En el cas que es pateixi una cancel·lació, el passatger té dret a rebre l’import íntegre del bitllet, a més de menjar i beguda suficients en funció del temps d’espera.
![Els experts creuen que, a més de créixer, ara toca consolidar algunes de les rutes existents a Barcelona.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
