El juny marca un nou rècord històric: més pensions i més cares

MadridLa factura de les pensions no para de créixer. A la Seguretat Social li suposa un esforç cada vegada més important pagar-la, sobretot quan arriba l’estiu i ha d’abonar la paga extraordinària als pensionistes. La tendència ascendent imparable ha continuat al mes de juny i ha marcat dos nous rècords històrics: d’una banda, el nombre de pensions i, de l’altra, la quantitat destinada a pagar-les. La factura del juny arriba als 9.644 milions d’euros, un 5,1% més que en el mateix mes del 2018 i el màxim registrat mai, segons les dades publicades ahir pel govern espanyol. Del total, 1.774 milions corresponen a les pensions catalanes, un 6,5% més que fa un any. Només l’increment dels ingressos de la Seguretat Social gràcies a l’augment de l’ocupació atenua lleugerament la situació.

Que el cost de les pensions augmenti mes rere mes s’explica per l’increment de l’esperança de vida i, per tant, del total de pensionistes. El nombre de beneficiaris ha crescut aquest mes més d’un 1,2% interanual, fins als 9,7 milions de pensionistes (1,5 milions a Catalunya). Tot i que no és la taxa de creixement més elevada, sí que suposa un rècord en nombre absolut. De fet, el total de pensionistes acumula tres anys i quatre mesos consecutius creixent.

Pensions més elevades

Encara hi ha un altre factor que explica la pujada de la factura: l’augment de la quantitat mitjana de les pensions per l’alça que va impulsar el govern socialista de Pedro Sánchez l’any passat i també perquè els treballadors que es jubilen han cotitzat cada vegada quantitats més elevades i tenen de mitjana una pensió més generosa que la dels pensionistes que es van jubilar fa anys. Tot plegat fa que l’Estat necessiti dedicar cada any més recursos a pagar les pensions.

La pensió mitjana a Espanya al juny s’ha situat en els 991 euros al mes, en catorze pagues, cosa que representa una pujada del 5% respecte a un any enrere. Desglossada per tipus, però, la pensió de jubilació mitjana s’ha situat per sobre de la mitjana, ja que ha sigut de 1.138 euros mensuals. La de viudetat s’ha quedat en 712 euros, i la d’incapacitat, en 979 euros. A Catalunya la pensió mitjana és un 3,6% més elevada que la de l’Estat: al juny s’ha situat en els 1.027 euros. Si només es té en compte la pensió per jubilació, la xifra s’eleva als 1.157 euros a Catalunya.

La bona notícia és que la Seguretat Social pagarà als pensionistes l’1 de juliol la nòmina ordinària, juntament amb la paga extraordinària i el pagament de l’IRPF, sense haver de recórrer a la guardiola de les pensions. Tot plegat suposarà una factura de 19.000 milions d’euros, que sortiran dels ingressos per cotitzacions i del préstec de 7.500 milions d’euros que va aprovar el consell de ministres al mes de març per a la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Segons el ministeri de Treball, la “bona marxa” de la recaptació per cotitzacions no farà necessari recórrer al Fons de Reserva de les pensions. El govern prefereix recórrer a préstecs abans que buidar del tot la guardiola, que fa temps que està sota mínims, al nivell més baix dels últims 14 anys. Utilitzar els diners del fons és un gest que acostuma a suposar un desgast polític.

Sostenibilitat del sistema

El cost de les pensions és de vertigen: un de cada quatre euros dels pressupostos generals de l’Estat es destina a pagar les pensions. Només hi ha 2,2 treballadors que cotitzen per cada pensionista, una ràtio que ha disminuït en els últims anys i que és insuficient per a la sostenibilitat del sistema. A tot això s’hi sumen les dificultats dels partits polítics per aprovar una reforma del sistema per fer-lo sostenible. Malgrat que tots els supervisors consideren que calen mesures urgents, els partits van trencar les negociacions del Pacte de Toledo a finals de la passada legislatura. Ara les hauran de reprendre incorporant-hi Vox.