Nokia es reinventa 10 anys després d'apagar els mòbils

CopenhaguenNokia ha aprofitat el Mobile World Congress de Barcelona per recordar que ja fa temps que no fabrica telèfons mòbils. La companyia finlandesa ha presentat un nou logo per deixar de ser relacionada amb els dispositius que a finals dels anys 90 li van donar el lideratge amb el famós "Connecting people", però que més tard també la van enfonsar quan els nous iPhones d’Apple van entrar al mercat. Però si Nokia ja no fabrica telèfons, ¿d’on surten els dispositius mòbils que encara avui trobem sota la seva marca? Els produeix la companyia finlandesa HDM Global, amb qui Nokia té signat un acord de llicència de marca. A partir d’ara, i amb la nova imatge, Nokia busca que se la identifiqui només pel negoci de les xarxes de telecomunicacions (5G, antenes…) i amb els serveis digitals per a empreses. Aquesta no és la primera vegada que la companyia ha de redefinir la seva estratègia al llarg de la seva història.

Nokia no va néixer com una empresa tecnològica. Va ser fundada el 1865, quan Finlàndia encara formava part de l’Imperi Rus, per l’enginyer Frederik Idestam, que va establir una fàbrica de paper al costat del riu Nokianvirta, al nord de Hèlsinki. Més endavant, la companyia va ampliar el negoci associant-se amb una fàbrica de cautxú i amb una altra de producció de cables. Va ser als anys 60 quan Nokia va apropar-se al sector de les telecomunicacions i es va especialitzar en fer transmissors de ràdio militars. A la dècada dels 80, l’empresa finlandesa va adquirir la companyia de telefonia Mobira i va passar a fabricar la seva gallina dels ous d’or: els telèfons mòbils.

El primer model de telèfon de Nokia, el 1982, pesava cinc quilos, i van haver de passar anys perquè la firma en produís de més lleugers i assequibles per al públic. La companyia es va caracteritzar per la innovació i la creativitat, i a finals dels 90 va viure la seva època daurada, amb models que es van convertir en èxits de vendes. Els telèfons Nokia van ser els primers a poder enviar i rebre missatges de text i els primers a incorporar un joc, el famós snake, una serp que es movia per la pantalla. Nokia va convertir el mòbil en un producte aspiracional i el 1998 la firma va convertir-se en l’empresa líder de telefonia mòbil després de superar en vendes Motorola.

Situar Finlàndia al mapa

Quan s’analitzen les xifres de Nokia no passa per alt l’impacte positiu que va tenir en el creixement econòmic de Finlàndia. Molts experts destaquen que el país nòrdic i Nokia van saber aliar-se quan tots dos passaven per dificultats. Va ser als anys 80, quan a Finlàndia les exportacions i la producció industrial van caure pel col·lapse de la Unió Soviètica, i Nokia també patia una crisi a conseqüència de la diversitat de negocis (cautxú, cables, mòbils). L’exitosa col·laboració es va materialitzar quan Finlàndia es va convertir en el primer país a desenvolupar el que s’anomena l’estàndard mòbil GSM (el sistema per transmetre veu i text a través dels mòbils) i aquest sistema es va convertir en la xarxa utilitzada a tot el món.

A partir d’aquí, l’èxit econòmic de Nokia i el creixement del PIB de Finlàndia van ser imparables. Es calcula que l’any 2000, quan Nokia liderava el sector del mòbil, la companyia suposava un 4% del PIB finlandès, representava un 20% de les exportacions totals del país i aportava un 23% del total d’impostos de societats recaptats. Finlàndia, amb només 5,5 milions d’habitants, va passar a ser un dels referents mundials del sector tecnològic. El govern va centrar la seva despesa en el sector educatiu per cobrir la demanda de treballadors qualificats que requeria la companyia i va augmentar la inversió en recerca i desenvolupament.

Caiguda ràpida

Però l’èxit de Nokia es va frenar en sec. L’empresa va arribar tard a la cursa dels nous sistemes operatius per als telèfons intel·ligents i es va quedar enrere quan Apple va presentar l’iPhone, el 2007. La companyia finlandesa es va aliar amb Microsoft i el 2013 li va vendre la divisió de telefonia mòbil per 5.400 milions d’euros. Microsoft no va remuntar les vendes de mòbils i va deixar d’utilitzar la marca Nokia als seus telèfons.

La venda de la divisió de mòbils a Microsoft va suposar milers d’acomiadaments a la companyia i el tancament de les oficines centrals finlandeses. Però el nivell tecnològic i formatiu que ha deixat l’empresa al país nòrdic és molt alt i ha servit de base per atraure inversió i per a la creació de noves empreses. La caiguda de l’èxit de Nokia també va portar a la celebració d’una convenció “d’empreses emergents” tecnològiques a Hèlsinki, l’Slush, i, en conseqüència, l’aparició de noves empreses tecnològiques relacionades sobretot amb la telefonia mòbil. Una d’elles és HDM Global, liderada per un extreballador de Nokia, que curiosament va adquirir la llicència de marca de la seva excompanyia per fabricar i comercialitzar telèfons mòbils.

Ara Nokia recorda que ha deixat de fer telèfons i s’ha reinventat en el sector de les telecomunicacions, però el llegat que ha deixat al sector tecnològic de Finlàndia va per llarg.