Un Nobel d'economia que avala l'alça del salari mínim

BarcelonaEl premi Nobel d'economia del 2021 ha reconegut la investigació de tres economistes sobre els experiments naturals i sobre les aplicacions que tenen en el mercat de treball. Concretament, l'Acadèmia Sueca ha escollit la recerca de David Card, Joshua Angrist i Guido Imbens sobre l'impacte del salari mínim i de la immigració en el mercat laboral i, a nivell més teòric, sobre les relacions de causalitat.

El jurat ha valorat així tres economistes la feina dels quals està estretament relacionada. Per començar, la meitat del premi se l'endú David Card (Guelph, el Canadà, 1956), professor de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, per la seva investigació sobre els efectes del salari mínim en la destrucció de llocs de treball. Card va utilitzar com a experiment natural la comparació dels mercats laborals de dos estats dels Estats Units –Nova Jersey i Pennsilvània–, en què un va apujar el salari mínim i l'altre el va mantenir sense canvis. Gràcies a la seva recerca va poder concloure que un augment del sou mínim no provoca necessàriament la destrucció de llocs de treball.

Aquesta troballa contradeia els coneixements establerts fins aleshores, que donaven per fet que els increments salarials imposats pel govern feien créixer l'atur. De fet, que el salari mínim destrueix llocs de treball és una idea que encara repeteixen amb assiduïtat els economistes de caràcter més liberal i les institucions que s'acostumen a oposar a pujades de sous.

Per exemple, davant de les pujades del salari mínim interprofessional (SMI) aprovades pel govern espanyol en els últims anys, el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha insistit repetidament que la mesura deixaria "joves sense feina". En aquest sentit, l'organisme va publicar un estudi en el qual xifrava en 180.000 els llocs de treball no creats i situava la destrucció d'ocupació entre el 6% i l'11% del mercat laboral a causa de l'increment de l'SMI del 2019, una dada que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va qualificar de falsa, ja que aquell any a Espanya es van signar 400.000 contractes de treball més que el 2018.

Així mateix, la recerca de Card ha pogut establir que l'arribada d'immigrants al mercat laboral d'un territori té un impacte molt baix, fins al punt d'arribar a assegurar en una entrevista a The New York Times que l'impacte econòmic de la immigració és "gairebé irrellevant". També va demostrar que en alguna ocasió es pot traduir en increments de sous per a la població local.

No obstant, els seus articles també proven que els primers immigrants a establir-se en un país són els que tenen més possibilitats de patir-ne les conseqüències negatives, amb sous més baixos. A més, també ha demostrat que la quantitat de recursos de què disposa una escola té un efecte positiu directe molt superior al que es creia sobre els sous i les feines dels alumnes quan s'incorporen al mercat de treball, ja com a adults.

Tant el rol del salari mínim com el de l'efecte de la immigració sobre l'economia d'un país són temes candents en el debat públic de molts països, entre els quals els EUA, on treballen els tres guardonats. Imbens, que ha connectat per via telefònica amb l'acte de presentació del premi a Estocolm, espera que el reconeixement permetrà incorporar tota aquesta recerca a les discussions a nivell polític. "Són temes importants", ha dit, i s'ha mostrat optimista que el govern nord-americà "pararà atenció" a les seves investigacions, ja que els Estats Units tenen una llarga tradició política d"'intercanvi" entre el món acadèmic i les institucions polítiques.

L'altra meitat del Nobel ha anat a l'israelo-nord-americà Joshua Angrist (Columbus, Ohio, EUA, 1960) i a Guido Imbens (Eindhoven, els Països Baixos, 1963), de doble nacionalitat neerlandesa i nord-americana. El primer és professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston i el segon de la Universitat de Princeton, a l'estat de Nova Jersey. Els dos investigadors han estat guardonats per la seva recerca en com treure conclusions dels experiments naturals sobre les relacions de causalitat i les correlacions.

Un experiment natural és un esdeveniment real en què els investigadors no poden triar la mostra que analitzen, a diferència dels experiments dirigits -per exemple, en un laboratori-, molt més fàcils de dur a terme en ciències naturals que no pas en ciències socials, com l'economia. El fet de ser fenòmens que afecten el món real permeten extreure moltes conclusions del funcionament de l'economia o dels mercats.

Els estudis metodològics d'Angrist i Imbens han permès trobar maneres de discernir en quines situacions dos elements només tenen relació i en quines un element està provocat per l'altre. Per exemple, a nivell aplicat, els dos economistes van mostrar mitjançant un experiment natural quin efecte sobre els alumnes tenia allargar un any més l'educació obligatòria, la qual cosa els va permetre demostrar que a alguns estudiants tenir un any més d'estudis no els causava cap tipus de benefici a llarg termini perquè tenien previst seguir estudiant encara que no fos obligatori, mentre que per a altres grups d'alumnes sí que tenia un efecte positiu.

Un guardó compartit entre "amics"

Personalment, Imbens ha declarat que estava molt content de compartir el guardó amb Card i Angrist, als quals ha qualificat d'"amics" a més de companys de professió. Com a anècdota, ha explicat que Angrist va ser padrí al seu casament. A més, Angrist també té una estreta relació professional amb l'economista francesa Esther Duflo, que va guanyar el Nobel el 2019 i a qui va dirigir la tesi doctoral al MIT.

A banda de l'enorme prestigi que atorga als guanyadors, el premi consisteix en deu milions de corones sueques, uns 980.000 euros, que els tres economistes es repartiran. Imbens ha assegurat que no te "ni idea" de com es gastarà els diners i que la notícia l'ha agafat per sorpresa, ja que ha rebut una trucada a casa seva als EUA a les dues de la matinada, mentre dormia després d'"un cap de setmana atrafegat amb la canalla".