“No és que Triodos no sigui ètic, és que m’ha ensorrat la vida”

Barcelona“Un banc on compta alguna cosa més que els diners”. Aquesta frase acompanyava el logotip de Triodos, el banc ètic holandès, al fulletó on comercialitzava els seus certificats de dipòsits d’accions (CDA), un producte que va començar a llançar fa quatre dècades. Malgrat el missatge, milers de clients de l’entitat que van comprar el producte s’han vist amb els seus estalvis segrestats i amb unes pèrdues més que probables. 

Els CDA eren un producte ideat i comercialitzat per no tenir un preu variable, cosa que evitava l’especulació i la negociació multilateral. Estava referenciat en el valor de les accions de Triodos, al voltant de 80 euros. Durant un temps va funcionar sense incidències, i el 2016 va donar una rendibilitat del 5%. Els clients els venien quan d’altres els volien comprar i com que no faltaven mai interessats tenien garantit l’accés als diners que hi havien invertit. El 2017 i el 2018 la rendibilitat va baixar per sota del 4% i el 2019 i 2020 era d’un minso 1%. Però el problema greu va arribar quan van desaparèixer els interessats en el producte i es van començar a acumular els que volien vendre. Una situació idèntica a les que havien viscut una dècada abans els preferentistes, amb una conseqüència similar: de sobte, els tenidors d’aquest producte financer no tenien accés als estalvis invertits en CDA, perquè des del març del 2020 el mercat està tancat. A Europa hi ha uns 46.500 afectats, 7.000 dels quals a Espanya. 

“Triodos venia el producte dient que no hi havia risc perquè el preu el posaven ells i no hi hauria canvis de preu”, explica Òscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda, que ha atès molts afectats. En els últims mesos ha interposat prop de 100 demandes als tribunals i en total el bufet català ha atès uns 400 clients des del febrer fins ara. Segons Serrano, la mitjana d’estalvis que hi invertien els clients era d’entre 30.000 i 40.000 euros per persona. 

A la frustració de veure aquests capitals retinguts s’hi suma la preocupació de veure que la inversió podria perdre valor: després de mesos de pugna, Triodos va obrir la porta a recomprar fins a 2.000 euros per client, a un preu de 59 euros el títol. Aquesta solució ja implicava que cada client havia d’assumir la pèrdua d’un 30% dels seus diners. I a més, el regulador holandès no hi va donar l’autorització i no s’ha portat a terme. 

El banc diu que espera donar alguna alternativa al llarg del 2023 amb un canvi de sistema: els títols passaran a ser negociats i així el seu preu dependrà del nombre de clients que vulguin adquirir el producte. Els més pessimistes auguren caigudes de valor del 50% respecte al preu ja pagat, i d’altres van fins i tot més enllà. Susana Cabada, responsable de l’àrea de banca minorista de Triodos Bank, explica a l’ARA que a l'entitat són conscients de "l’enorme confiança dipositada en la missió del banc per part dels titulars de CDA”. “Lamentem els inconvenients i fem el que està a les nostres mans per acompanyar-los en aquest procés i accelerar la solució”, afegeix. 

Serrano apunta que, si tot va bé, les primeres sentències per casos denunciats a Catalunya s’haurien de conèixer a mitjans de l’any vinent. Fonts del sector apunten que a Navarra ja n’hi ha hagut dues, que donen la raó al banc holandès.

Un cas desesperat

L’ARA ha pogut parlar amb una afectada per aquesta situació, una dona de més de 50 anys i que demana l’anonimat. El seu cas és paradoxal: va portar els seus estalvis a Triodos després de retirar-los de Caja Madrid al veure les males praxis de l’entitat madrilenya que va donar lloc a Bankia en l’època de Blesa i Rato. “Mai he simpatitzat amb els bancs, i vaig posar els diners a Triodos perquè era un banc ètic i col·laborava en projectes socials per fer un món més just”, explica. 

Aquesta clienta de Triodos recorda bé el dia que va decidir comprar els CDA: “M’ho van oferir i vaig dir que endavant perquè em van prometre que podria disposar dels diners quan ho necessités”, explica, quan recorda com va invertir els seus 20.000 euros. 

En els darrers dos anys, s’ha recordat d’aquesta quantitat cada dia. Es va separar i té un fort deute amb la seva exparella, ha tingut dificultats laborals i des de fa un temps fa front a la situació amb ansiolítics. “Em queden 1.900 euros i no tinc feina; no puc demanar ajudes perquè se suposa que tinc aquests 20.000 euros… Em fa por anar a la bancarrota”, explica. 

En els dos anys que porta gestionant el problema ha recuperat només 1.000 euros. També ha vist novetats a la seva oficina de Triodos. “Des de fa un temps, hi ha un guàrdia de seguretat a la porta”, assenyala. El seu balanç és dur: “No és que el banc no sigui ètic, és que m’ha ensorrat la vida”.