"No ens poden treure el nom de Sabadell del banc, és un atac en tota regla"

SabadellLa plaça de Sant Roc és el cor de Sabadell. Al centre hi ha l’ajuntament, a la dreta l’església de Sant Fèlix i a l’esquerra la seu històrica del Banc Sabadell. En pocs metres, tota la història de la Manchester catalana, la ciutat clau a la Revolució Industrial de l'Estat que va aixecar un petit imperi amb xemeneies, telers i el Banc Sabadell, esclar. Ja fa més de 1.500 dies que cada migdia, de 12  a 13 h, el col·lectiu Gent de la Plaça s'hi reuneix per demanar la independència, cantant cançons. Durant el Procés eren centenars, ara menys. Després de versionar en català el Take Me Home, Country Roads de John Denver, dues de les dones presents parlen de la possible absorció del Banc Sabadell per part del BBVA. "No m’ho puc creure. No ens ho poden fer", diu la Conxita. "Vaig enfadar-me molt amb el banc quan van treure la seu de Catalunya. No els ho puc perdonar, però tampoc vull que ens treguin el banc. És molt nostre, molt de Sabadell", afegeix la Maria, que esmenta un discurs de Carles Puigdemont on el líder de Junts defineix com un atac "anticatalanista" l'operació. "Veus? Cal defensar el banc", raona.

Costa recordar una notícia que hagi unit tant la població com aquesta opa hostil del BBVA. "És un atac en tota regla", afirma el Josep, un jubilat que passa davant la seu més antiga de l'entitat, inaugurada el 1954 i coneguda per tothom com "la 900" o directament com "el banc", com si fos l'única seu. El Josep entra a la cantonada del davant, on hi ha el Viena, un altre negoci sabadellenc d’èxit que va néixer a la mateixa plaça. "Aquesta ciutat sempre ha tingut teixit empresarial, històries d’èxit. El Viena, el banc, les indústries... No ens poden treure el nom de la ciutat del banc. Ja es va perdre la Caixa de Sabadell, tu. A mi m’agrada veure el Banc Sabadell per tot el món, em recorda tota la força econòmica que tenim", afegeix, mostrant al telèfon una fotografia davant la Sabadell House de Londres, la seu del banc a la capital anglesa, a prop de Trafalgar Square.

Mentre el Josep ensenya la fotografia, els funcionaris de l’Ajuntament surten a dinar. Al consistori hi mana la socialista Marta Farrés. "Vull que continuï existint un banc que porta el nom de Sabadell. Un banc que està absolutament lligat a la història i trajectòria de la ciutat. Aquest lligam es tradueix en el suport a entitats i iniciatives socials i culturals. S’ha de valorar aquest vincle”, explicava l’alcaldessa al Diari de Sabadell, mitjà que fa dos dies es preguntava en portada: "Com seria Sabadell sense el banc". Una pregunta que es fa tothom, ara mateix. "Si el BBVA se surt amb la seva, mor la implicació del banc amb la ciutat i també una manera de fer. És un banc que la ciutadania sentim nostre", defensa Farrés. És així. Generacions de sabadellencs veien com l'avi o la mare els guardaven els primers estalvis en una llibreta del Banc Sabadell, entitat que sempre s’ha implicat en la vida social de la ciutat patrocinant actes, concerts o donant suport als clubs esportius, com passa amb el club de natació més exitós de tot Espanya, el CN Sabadell, i el Centre d'Esports Sabadell de futbol, que ha jugat catorze anys a Primera.

La fundadora de l’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell, la incansable Mirna Lacambra, també sembla preocupada: “El banc ens ha ajudat molt, sempre hi ha estat, ha tingut les portes obertes. L’estimem. Que continuï com està seria el millor per a la ciutat”. El 2012, per celebrar els 130 anys de vida, el banc va enregistrar un vídeo a la plaça de Sant Roc amb músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Amics de l’Òpera, entitats a les quals ha donat suport a través de la seva fundació. Al vídeo es tocava el quart moviment de la Simfonia núm. 9 de Beethoven, el conegut Himne a l’alegria entre els veïns. L’anunci es va titular Som Sabadell i es va fer viral a la ciutat. "Era molt bonic, aquell concert. És que jo no vull perdre el banc, encara que m’enfadi amb ells a vegades", defensa la Conxita.

L’amenaça de veure com el Banc Sabadell perd el nom ha aconseguit que molts ciutadans perdonin la decisió de traslladar la seu social de l’entitat a Alacant el 5 d’octubre del 2017. Els que sí que van donar suport a la decisió, ara pensen igual que els que la van criticar. Gairebé tots els grups de l’Ajuntament s’hi han posicionat en contra, amb l’excepció del PP. El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, que era dijous a la ciutat per fer una xerrada a la Cambra de Comerç de Sabadell prevista fa mesos, va veure com tots els presents, abans i després de l’acte, hi deien la seva. Tots en contra de l'opa del BBVA. Els empresaris locals ho tenen clar. "Tant de bo no es produeixi. Aquesta opa seria un pas enrere, per la gran sensibilitat que ha tingut i té el Banc Sabadell per la ciutat, en la vida sociocultural i per les mateixes empreses”, afirma Ramon Alberich, el president de la Cambra de Comerç.

Vuit cognoms sabadellencs

El Banc Sabadell va ser fundat l'últim dia de l'any 1881. El 31 de desembre, un grup de 127 industrials i comerciants van trobar-se per crear-lo. Durant 73 anys la seu central seria a la planta baixa de l’edifici del Gremi de Fabricants, a quatre passos de la plaça de Sant Roc. A la planta baixa on va haver-hi el banc, ara es poden veure plaques i busts dedicats als empresaris que van aixecar la Manchester Catalana. "Les persones que van aixecar la indústria local eren aquelles que van ser al gremi i van crear el banc, està tot lligat", explica el president del Gremi de Fabricants, Esteve Gené. Abans dels Oliu, els dirigents del banc van portar cognoms com Turull, nissaga famosa per Pere Turull, el primer gran industrial del tèxtil sabadellenc que tenia tant de poder, que a mitjans del segle XIX era conegut a Madrid com el "rico catalán". Cognoms com els Llonch i com el de Ferran Casablancas, creador d'una forma més ràpida i eficient de filar que va fer fortuna.

Esteve Gené prefereix no mullar-se públicament en nom del gremi. "Ens toca ser imparcials, el banc va néixer a casa, però ara és una empresa independent. Cal veure què passaria, però entenc que l'essència del Sabadell es mantindria", explica. En el record de la ciutat hi ha la pèrdua de la Caixa de Sabadell, quan el 2012 el Banc d’Espanya va adjudicar-la, juntament amb la Caixa de Terrassa i la de Manlleu, agrupades sota la marca Unnim, precisament al BBVA. "No volem que es repeteixi", admet l'alcaldessa. "La reducció del mercat financer comporta que hi hagi menys competència, la qual cosa pot derivar en una pèrdua de condicions per als usuaris, siguin particulars o empreses", alertava aquests dies Xavier Panés, president de la patronal Cecot. Panés també destacava el valor de cuidar una empresa que té la gran seu logística a Sant Cugat del Vallès i que aporta molt al teixit social no només a Sabadell, sinó també a tot al Vallès.

I els treballadors del banc? Prefereixen callar, per si de cas. Alguns sembla que gaudeixin una mica quan un periodista els pregunta que passa, com si fos un film. "No escriguis el meu nom, eh?", diu un, tot comentant que dins l’empresa tothom hi està en contra. "Ens truca tothom. Una dona gran que encara pensa en pessetes m’ha trucat patint per si perdrà els estalvis. És una dona que va camí dels 95 anys i sempre ha tingut un treballador del banc que li respon al telèfon: això no ho podem perdre", afegeix l'empleat anònim, anant cap al Viena. La Conxita i la Maria marxen cap a casa, xerrant. "Tant de bo no ens treguin el banc" diuen, mirant l’edifici on generacions de sabadellencs han rebut un tracte familiar ja molt difícil de trobar, en la gran banca.