Eduard Torres: "No es pot deduir que l'augment del preu de l'habitatge sigui pel turisme"

BarcelonaL'hoteler Eduard Torres assumia la direcció de Turisme de Barcelona el desembre del 2019. Era la fi d'un any rècord i també el preludi d'una crisi històrica per al sector. Ara, després d'anys de promoció i creixement, considera que el gran repte del turisme és la gestió.

Turisme de Barcelona naixia fa 30 anys amb l’objectiu de promocionar el turisme. ¿Són on podien aspirar ser fa 30 anys?

— Per descomptat que estaríem contents. Fa 30 anys, els caps de setmana algun dels 150 hotels que hi havia es tancaven, i ara estan en plena ocupació els 450 hotels que tenim. En aquell moment l'aspiració era portar gent, i això s'ha assolit. Tot i això, és evident que s'han generat molèsties, que hi ha part de la ciutadania que s'ho mira amb un esperit més crític del que s'ho mira el sector, i hem de ser molt sensibles i donar una resposta proactiva.

Expliqui'ns com es pot gestionar el flux de turistes.

— Es proposa amb diversos passos: primer, identificar nous imaginaris. Tenim uns punts que són molt massificats i s'han de crear circuits alternatius davant la concentració de visitants al gòtic i a l'Eixample. Aquesta feina s'ha fet. El regidor [de Turisme, Xavier] Marcé va posar molt èmfasi en posar la cultura al centre del relat. I ara hem d'entrar en executar aquests circuits alternatius. En aquesta nova legislatura amb el nou ajuntament podrem afrontar-ho. Això requereix un pacte de renovar aquesta col·laboració publico-privada.

Què demana en concret al nou alcalde?

— Aquest pacte de ciutat on l'administració tingui el lideratge que marqui cap on hem de portar la gent i que posem els mitjans de mobilitat necessaris, i que el fet de portar la gent en aquests llocs és deficitari encara. Que hi hagi el suport de l'ajuntament a aquests circuits alternatius.

¿Parlem de campanyes o d'incentivar una mobilitat determinada?

— Per exemple, ara els creueristes desembarquen al peu de la Rambla: si els hem de portar a l'Estació del Nord, una vegada allà han de poder anar al Poblenou, a veure el Disseny Hub, això se'ls ha d'explicar al vaixell i els hem de portar allà. Això són moltes peces: implica promocionar les activitats del Disseny Hub. I ha de tenir un suport per part de l'Ajuntament perquè es faci, econòmic inclús.

Els hotels de Barcelona han rebut 2,56 milions de turistes al juliol. ¿Es pot parlar de recuperació absoluta?

— Nosaltres ja estem en unes xifres que són les adequades, i tot i que tinguem menys gent, hem tingut una facturació similar. Tenim l'oferta acotada quant a nombre de persones que poden pernoctar a la ciutat, hem de créixer en qualitat. El repte és escollir el visitant, i en aquest sentit podem aspirar que en un futur a mitjà termini creixem en el visitant asiàtic. Per això és important que l'aeroport tingui més connectivitat, és una assignatura pendent.

Com anirà la tardor?

— La tardor anirà bé, però no serà tan alegre com la primavera. El conjunt de l'any 2023 serà un bon any, en el sentit que el turisme s'ha consolidat en les preferències dels consumidors. Després de la pandèmia la gent vol viatjar i Barcelona està ben posicionada. Realment el repte que tenim és el de la gestió, i en aquest 30 aniversari, ens hem de donar per satisfets amb la promoció que s'ha fet.

¿Creu que ha estat oblidada la gestió en favor de la promoció?

— No diria que ha estat oblidada, sinó que tot són etapes. El tema de la gestió no és fàcil en el sentit que és fàcil de dir, però no de fer. Obrir nous circuits quan en tens alguns de molt consolidats requereix temps i paciència. Tindrem eines de digitalització, hi ha un projecte per tenir interlocució digital amb els visitants que ara no teníem.

¿Pot deixar de ser Barcelona una destinació 'low cost'?

— Això està posat a l'imaginari, però Barcelona no és una destinació low cost. Si mires la quantitat d'esdeveniments que tenim aquí, fires i congressos, tenim visitants força interessants. La destinació no està promocionada com un low cost. I s'ha de gestionar aquest èxit.

Es parla de limitar el nombre de turistes, però això és possible?

— A Barcelona la gent que dorm ja està limitada, des de fa molts de temps. Està limitada quant a nombre de places d'allotjament, i de creueristes ja no en poden arribar més perquè no es creixerà en terminals. El que s'ha de fer és ordenar i esponjar.

Part de la població té la sensació que la gentrificació lligada al turisme és un problema que ha disparat el preu de l'habitatge.

— Quan diem que l'oferta està limitada vol dir que el sector turístic ja no està competint pel metro quadrat dels edificis que hi ha a la ciutat. No sé com s'arriba a aquesta conclusió. Paral·lelament, es fan altres tipus de regulacions tant de lloguer com de promoció de l'habitatge i s'acaba dient que el causant és el sector turístic; això és un argument que no va a les causes. No es pot deduir que la causa de l'augment de l'habitatge sigui el turisme.

Hi ha economistes que assenyalen que el gran pes del turisme és un dels principals frens a la productivitat catalana perquè és un sector de sous molt baixos. Què en pensa?

— El que he llegit d'alguns economistes és que s'han d'apujar els preus per augmentar els salaris del sector turístic, jo ho llegeixo així. No com un fre a la productivitat, sinó que s'ha d'escollir un visitant de més valor afegit i que permeti pagar uns salaris més alts. Els salaris del sector turístic han pujat substancialment en els últims tres o quatre anys per diversos motius.