No n’hi ha prou

Una reducció rècord de l’atur és una dada que s’ha de celebrar i, per tant, l’última EPA dóna motius per veure una mica de llum al final del túnel. L’atur català encara està al 18% i l’espanyol al 21%, però com a mínim la tendència actual és positiva. O això sembla. Se suposava que havíem de sortir de la crisi millor de com hi havíem entrat, però ara mateix pocs elements permeten albirar que estiguem anant en aquesta direcció. Semblava que les exportacions podien contribuir a canviar el model productiu però, com diu el catedràtic Josep Oliver, Catalunya està lluny de tornar a ser una potència industrial i, a més, la mateixa indústria exportadora necessita importar altres productes per poder fabricar, de manera que es perpetua el dèficit comercial amb l’exterior.

Mentrestant, els contractes fixos cauen, el nombre de treballadors temporals és més alt ara que el 2008 i la població activa està caient cada any. Molts d’ells són joves que marxen. No és el panorama d’un país que funciona bé.