“No és el moment que ens apugin el sou”

BarcelonaLa pujada del 0,9% dels sous dels treballadors públics a partir de l’1 de gener en plena crisi del coronavirus té partidaris i detractors. Els sindicats, el mateix govern espanyol i la Generalitat l’han defensat, mentre que organismes com el Banc d’Espanya, el Fons Monetari Internacional (FMI) i la patronal CEOE l’han criticat sobretot pel moment en què es fa i perquè s’aplica a tot el col·lectiu. La factura de la millora retributiva costarà al govern català uns 100 milions d’euros, i a l’executiu central la xifra puja fins als 1.500 milions. Però què en pensen els mateixos funcionaris d’aquest augment? L’ARA ha parlat amb diversos treballadors públics de diferents categories.

“Ara no és el moment que ens apugin el sou”, assegura Rosa Mateu, professora d’un institut des de fa 20 anys. “Són diners que surten dels contribuents i que actualment es necessiten més per ajudar altres col·lectius que a causa de les restriccions han hagut de deixar de treballar durant mesos”, argumenta. En aquest sentit recorda que els funcionaris han tingut la sort de poder seguir amb la seva activitat durant aquest any, mantenir el sou íntegre i la feina. “Quan veus els treballadors de bars, restaurants o comerços que han deixat d’ingressar un euro....” Mateu explica que durant el confinament i quan ha hagut de fer teletreball ha dedicat més hores a la feina, però també deixa clar que és una “adaptació” que ha patit tant el sector públic com el privat.

Mateu hauria sigut partidària que només s’augmentés el sou en els trams de salari més baixos i sempre que l’administració tingués els recursos per fer-ho. “És veritat que el meu sou no es pot comparar al d’un mileurista, però és que hi ha gent que no està ingressant ni un euro”, insisteix.

L’empatia és precisament el motiu que defensa Martí Sánchez (nom fictici) per no augmentar el sou dels treballadors públics l’any que ve. És mosso d’esquadra des de fa més de dues dècades. “Hi ha gent que ho està passant francament malament”. És evident -reconeix- que un funcionari que cobri poc més de mil euros necessita l’increment, però ara no és el moment i els pocs recursos que hi ha s’han de destinar a la gent i sectors més afectats i que corren el risc de desaparèixer. “Ens cal empatia amb aquests col·lectius”, rebla.

Pèrdua de poder adquisitiu

Però entre el col·lectiu també hi ha qui defensa l’increment. Josep Martínez (nom fictici) és interí a la Generalitat i treballa com a auxiliar administratiu des de fa deu anys, on cobra 1.200 euros al mes. “L’augment dels sous que tenim sempre és mínim; en canvi, sembla que ningú s’enrecordi de la baixada que vam patir el 2011, d’una mitjana del 5% del salari”, lamenta davant les crítiques sorgides per la mesura. Aquest administratiu reconeix que, a diferència del sector privat, tenen una certa estabilitat laboral, però no comparteix que altre cop els empleats públics hagin de pagar els efectes de la crisi. “Cada cop que n’hi hagi una sempre se’ns ha de perjudicar a nosaltres?”, es pregunta.

Una postura similar defensa Joan Maria Sentís, que forma part del personal d’administració i que ha treballat molts anys al Servei Català d’Ocupació i des d’en fa cinc al departament d’Economia. Actualment és coordinador de l’àrea pública de CCOO. Sentís recorda que el col·lectiu encara no ha recuperat el poder adquisitiu que va perdre en l’última crisi financera. “A part de la baixada del 5%, ens han congelat el sou diversos anys i encara hem de cobrar part de les pagues extres que ens van treure el 2012, 2013 i 2014. En els últims tres anys hem recuperat una mica, però seguim amb els salaris més baixos que en l’última crisi”, aclareix.

Tot i que admet que actualment no és el millor context per apujar sous, també matisa que mai és un bon moment per fer-ho. “Quan hi ha vaques grasses a l’administració tampoc ens en beneficiem, sempre anem a remolc més o menys del que pugi l’IPC”, lamenta. De fet, afegeix, és un debat “de mal gust i fàcil” que sempre es qüestioni l’augment del sou dels funcionaris. També qualifica de “disbarat” incrementar-lo només a la part del col·lectiu que cobri menys. “És impossible fer una diferenciació, i a més és elitista”, diu.

I encara fa un parell més de reflexions. D’una banda, recorda que els empleats públics suposen una gran quantitat de persones amb feina fixa (hi ha 3,2 milions de funcionaris a Espanya) i que, per tant, no han d’estalviar per por de perdre la feina a causa de la crisi. “Som, doncs, un motor per impulsar el consum i, de retruc, l’economia”. L’altra reflexió gira entorn de si ara és el moment per incrementar-los. “¿En la situació actual també és el moment d’enviar satèl·lits a l’espai?”, es qüestiona en referència als 2,5 milions d’euros que ha destinat la Generalitat a posar en marxa l’Agència Espacial de Catalunya.

Finances públiques sostenibles

Seguint la línia del Banc d’Espanya i l’FMI, el professor d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) Raúl Ramos també defensa que ara no toca aquesta pujada del 0,9% perquè s’ha de garantir la sostenibilitat de les finances públiques. “Si ens comparem amb el treballador mitjà, som uns privilegiats”, apunta. “Com a mínim els empleats públics amb els sous més alts s’haurien d’haver congelat el sou o fins i tot haver-se’l abaixat”, afegeix. El professor de la UB conclou que hi ha estudis que avalen que els funcionaris amb sous més baixos encara cobrarien menys al sector privat, just el contrari del que passaria amb els que guanyen més diners en el món de l’empresa.