Per què no hi ha inflació al Japó?

La inflació està augmentant a tot el món, amb increments de preus que ja superen els objectius dels bancs centrals. Però el Japó resisteix. Tot i que els responsables polítics han intentat generar inflació durant molt de temps, els preus per als consumidors encara es neguen a cedir. Al setembre van augmentar només un 0,2% interanual, i la inflació sense comptar els preus dels aliments frescos i l’energia van baixar un 0,5% en el mateix període. Els analistes del banc Goldman Sachs esperen que aquest indicador caigui fins al -0,8% en les últimes estadístiques. En comparació, la mateixa taxa va augmentar un 4,6% als Estats Units a l’octubre, un 3,4% al Regne Unit i un 2,9% a Alemanya.

Què està passant? El Japó no està aïllat de les tendències globals. A l’octubre, els preus per als productors van augmentar un 7,9% interanual, l’increment més alt des del 1980. El repunt va estar clarament liderat per l’augment dels costos d’importació, que es van disparar un 38%. Els preus dels derivats del petroli i la fusta van créixer un 45% i un 57%, respectivament, en comparació amb el mateix mes de l’any passat.

Però aquests increments han quedat compensats, almenys en una petita part, per un factor idiosincràtic. La caiguda de les tarifes dels telèfons mòbils, impulsada per una campanya del govern japonès contra els operadors, està reduint l’índex de preus al consum en conjunt. El segment de comunicacions de la cistella ha baixat un 28% interanual. No obstant això, fins i tot si les tarifes fossin planes, la inflació encara estaria per sota de l’objectiu. Això suggereix que hi ha altres factors econòmics amb un paper clau en aquesta història.

Les expectatives acumulades durant dècades de poca o nul·la inflació juguen un rol important a l’hora d’explicar per què l’augment dels costos de producció no s’ha traduït en els preus al consumidor. Les empreses nacionals no volen repercutir l’increment dels preus de les importacions als consumidors. En una roda de premsa a l’octubre, el governador del Banc del Japó, Kuroda Haruhiko, va atribuir aquesta reticència als hàbits adquirits durant els períodes de deflació del país. Les companyies tenen un bon motiu per resistir-se als augments. La setmana passada el productor de salsa de soja Kikkoman va anunciar un augment d'entre el 4% i 10% dels seus preus a partir de febrer. Aquesta notícia amb prou feines hauria tingut ressò als EUA, però al Japó va obrir telenotícies.

Caiguda del consum

Un altre factor crucial és la feblesa de la recuperació del consumidor japonès. La despesa privada va caure el tercer trimestre de l’any i ara està un 3,5% per sota dels nivells de finals del 2019. La despesa en béns duradors, la causa de gran part de la inflació als EUA, ha sigut pràcticament plana durant els últims vuit anys al Japó. El seu banc central va ser un dels primers a adoptar polítiques de tipus d’interès zero i programes de compra de bons, unes eines que des d’aleshores s’han utilitzat en altres llocs del món quan els tipus van tocar fons després de la crisi financera del 2007. L’absència al Japó de les mateixes pressions inflacionistes que apareixen en altres economies avançades torna a convertir el país en un laboratori per als economistes.

Malgrat l’activisme del Banc del Japó, la inflació no ha aconseguit de manera persistent el seu objectiu del 2%. Els seus actius arribaven al 103% del PIB nominal japonès, fins i tot abans de la pandèmia, i les compres de bons i accions des d’aleshores han empès aquesta quota fins al 134%. En el mateix període, les compres de la Reserva Federal dels EUA han augmentat del 19% al 36% del PIB nord-americà. La política del Banc del Japó de mantenir els rendiments dels bons governamentals a deu anys al voltant del 0% encara es manté vigent, mentre que països com Austràlia han desistit.

Tot plegat suggereix que el que fa augmentar els preus en altres llocs del món —ja siguin les limitacions de l’oferta associades a la pandèmia, l’estímul de la demanda o una combinació de totes dues— no és suficient per enfrontar-se a dècades d’expectatives de baixa inflació. El nou primer ministre del Japó, Kishida Fumio, s’ha compromès a desplegar un paquet d’estímuls fiscals que inclou diners en efectiu per a les famílies pobres i els menors de 18 anys. Els analistes del banc britànic Barclays esperen una nova despesa per valor del 3,7% del PIB.

Aquest desemborsament pot fer augmentar la inflació, si els consumidors realment gasten els diners en lloc d’estalviar-los. Però ara com ara el Japó sembla ser el lloc que la inflació vol esquivar un cop més.