Quan no cal dividir-se entre una solució o l'altra

BarcelonaUna de les coses que més em van agradar de l’èxit d’Adam McKay, Don’t look up, és que ens ensenya molt bé la polarització social amb la qual ens hem avesat a viure. Un breu resum si no heu vist la pel·lícula: el guió és una metàfora de la crisi climàtica, explicada a través de la història d’uns científics que descobreixen un cometa que toparà amb la Terra al cap de sis mesos. L'asteroide destruirà tota la vida a la Terra si no es fa res per evitar-ho. Utilitzant la paròdia, McKay obliga els polítics, les empreses i els habitants del món a posicionar-se en contra de l’existència del cometa (no mireu amunt) o a favor (mireu amunt).

Quants cops ens hem trobat amb aquesta pregunta? El negoci o el planeta, un hub internacional a l'aeroport del Prat o la tornada a l’Edat Mitjana, donar suport als Jocs Olímpics d'Hivern o condemnar-los a l’ostracisme... És veritat que alguns dilemes requereixen una decisió que exclou l’altra opció. Per exemple, quan decidim comprar una bicicleta o comprar un patinet. Però altres dilemes, de fet, no són problemes a solucionar, sinó polaritats interconnectades que s'han de gestionar. Tot i així, la raça humana ha estat ensinistrada per aproximar-nos a aquestes situacions amb una manera de pensar dual: una solució o l’altra. En canvi, algunes religions i tradicions ancestrals estan més ancorades en forces complementàries, com el dia i la nit, la lluna i el sol, el yin i el yang.

Aquesta polarització la trobem a totes dues bandes de molts dels reptes actuals. Agafem l’exemple del canvi climàtic. No podem deixar de somriure quan darrerament sentim oxímorons com "Farem l’aeroport més verd d’Europa". Segurament aquestes persones que alguns ja anomenen els nous campions del canvi climàtic s’han vist obligades a canviar el seu discurs perquè a l’altra banda també han radicalitzat el seu. Greta Thunberg i el moviment Fridays for Future han experimentat la polarització del seu relat. “Durant trenta anys la ciència ha estat clara respecte al canvi climàtic, ¿com us atreviu a mirar a una altra banda i dir que hi esteu fent prou?”, reivindicava l'activista sueca. Thunberg, com molts de nosaltres, està fastiguejada i ha dit clarament: “¿Com us atreviu a pretendre que això es pot resoldre fent negocis com sempre i algunes solucions tècniques?” Ja estem en el pensament dual: o estàs amb nosaltres o estàs contra nosaltres.

La lògica del pensament inclusiu

¿Com es pot superar aquest pensament binari que ens fa triar entre una opció o l'altra? Diferents acadèmics ja fa temps que treballem en un pensament inclusiu, la lògica que totes dues solucions són correctes. Si fem servir la perspectiva de “totes dues són vàlides” estem sent integradors i s’obren noves possibilitats. Naturalment, aquesta aproximació requereix creativitat per inventar noves alternatives. Ara bé, té un problema molt important: genera incertesa. Com que sovint d’entrada no tenim suficients idees o informació per elaborar una nova proposta inclusiva, pot ser que produïm inseguretat, quelcom que les persones detestem.

Diuen que la pel·lícula Deep impact (1998), de la directora Mimi Leder, va servir d’inspiració a Adam Mckay per fer Don’t look up. L’argument és el mateix, però sense utilitzar la paròdia per parlar del canvi climàtic. Es descobreix un cometa que està a punt d'impactar contra la Terra. La solució que proposa el president dels Estats Units –un Morgan Freeman seriós, res a veure amb la Meryl Streep irreflexiva de Don’t look up– és una missió conjunta del seu país i Rússia per destruir l'asteroide. Un intent incert en el resultat, que si fracassa suposarà la fi del món. Aquesta és una aproximació de fa quasi 25 anys, quan ja havia caigut el Mur de Berlín i crèiem que la Guerra Freda s’havia acabat. Mimi Leder ens presenta una pel·lícula amb pensament inclusiu, els nord-americans i els russos junts.

En definitiva, cal tornar a aprendre a distingir entre problemes que necessiten ser resolts i tensions entre polaritats que s'han de treballar perquè representen dos pols que estan interconnectats. Des que el món és món ens trobem amb aquest enfrontament: pensament patriarcal, fonamentalista i polaritzador vs. pensament matriarcal, inclusiu i relacional. ¿No podem haver caigut també en aquest parany amb la guerra d’Ucraïna?