“Si no fem bé la feina, tornarà l’austeritat”

Barcelona“Fan una mica de por les expectatives que s’han generat i que en parlem com si ja fossin un èxit”. Així s'ha expressat aquest matí Eulàlia Rubio, investigadora de l’Institut Jacques Delors de París, en un debat sobre els fons Next Generation organitzat per la Fundació Catalunya Europa. L’acte, amb l’economista francès i fundador del think tank Bruegel Jean Pisani-Ferry com a convidat estrella, ha aportat dosis d’optimisme i alhora de realisme sobre l’evolució dels fons.

Pisani-Ferry, ferm defensor de la integració europea, ha aportat l’optimisme destacant que els NextGen són un projecte històric per a la UE que ofereixen una gran quantitat de diners a països com Espanya i Itàlia que els serviran per sortir de la crisi i reformar l’economia.

La posició optimista de Pisani-Ferry no ha tingut continuïtat entre els seus interlocutors, que han expressat preocupació sobre com s’han dissenyat i com s’estan gestionant els fons. Rubio ha dit que no hi ha “cap dubte que l’actor principal serà la Comissió Europea”. El paper de l’executiu comunitari és, a parer seu, “una arma de doble tall” perquè “necessitarà legitimitat política” i pot convertir Brussel·les en el cap de turc dels governs estatals si els fons no assoleixen l'objectiu de reactivar l’economia europea.

Per la seva banda, l’expresident de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Joaquim Coello, ha criticat que el govern espanyol ha integrat 22.000 milions dels fons als pressupostos del 2021, dels quals uns 12.000 milions seran despesa corrent i els 10.000 restants “no està gaire clar” si s’invertiran en projectes transformadors. En aquest sentit, a més, ha remarcat que aquests diners “no es poden donar a les pimes”, sinó que s’han de concentrar únicament en uns pocs projectes liderats per “empreses tractores”. Entregar els fons a companyies petites, ha assegurat, “no transformarà l’economia”.

La por que els fons no es destinin a projectes que incrementin la productivitat de l’economia espanyola i catalana és també el temor de l’economista i exassesor del Govern Jordi Angusto, que ha recordat que les economies del nord d’Europa tenen un superàvit comercial respecte a les del sud. Això deixa dues opcions: o bé els estats del nord accepten d’una vegada que han de fer transferències permanents a països com Espanya, Itàlia i Grècia, o aquests augmenten la competitivitat. Si l’estat no destina els fons a fer més competitiva l’economia, caldrà tornar “a l’austeritat i la devaluació interna”. “O fem bé la feina, o ens estem autoconvidant a un procés de consolidació fiscal i devaluació salarial”, ha avisat.

 “Esteu molt preocupats, oi? Em xoca”, ha dit Pisani-Ferry en la intervenció final.