BarcelonaAl juny farà tres anys que Iniciativa per Catalunya Verds va presentar concurs de creditors: acumulava un deute de 9,2 milions d’euros i, per contra, tenia uns actius valorats en 8,2 milions d’euros, segons va explicar la formació en el seu moment. Aquesta distància d’un milió d’euros, però, s’ha eixamplat amb el pas del temps i, ara que el partit ja està oficialment en liquidació, tot fa preveure que els creditors del partit deixaran de cobrar part del que van prestar en el seu dia a ICV, segons expliquen a aquest diari fonts coneixedores del procés.
El gran creditor del partit és CaixaBank: dels 9,2 milions de deute que tenia la formació, una mica més de 8 milions són amb aquesta entitat. En segon lloc, a molta distància, hi ha el BBVA, amb poc més de mig milió d’euros. El gran tema, ara, és saber quants d’aquests 9,2 milions es poden recuperar.
El gran problema d’ICV van ser dos aspectes: en primer lloc, que es va deixar un dineral amb la compra de la seu nacional del partit, ubicada al passatge del Rellotge de Barcelona, un edifici que va costar 7,5 milions en plena bombolla immobiliària. L’última taxació que s’ha fet de l’edifici situa el seu valor en els 2,3 milions, però ni així hi ha ofertes per comprar-lo. De res ha servit que el sector immobiliari estigui vivint un moment daurat. Al passatge s’hi accedeix des del carrer Escudellers i una reixa n’impedeix l’entrada als que no són veïns, fet que potser li ha restat atractiu de cara als possibles compradors.
El més probable, afirmen les persones consultades, és que l’edifici acabi en mans de CaixaBank, que és qui va donar el crèdit per finançar la compra i la remodelació en profunditat de l’edifici, incloent-hi un espai protegit per a l’extens arxiu de la formació, hereva de l’històric PSUC.
![Entrada al passatge del Rellotge. Al fons de tot hi havia la seu nacional d'ICV, ara sense comprador.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1677 2236"%3E%3C/svg%3E)
El banc s’ha ofert a quedar-se l’immoble, segons ha pogut saber aquest diari, a través d’una dació en pagament (el procés a través del qual se salda una hipoteca entregant l’immoble), tot i que el banc no vol donar cap detall sobre el procés de liquidació del partit.
Tots els diners que puguin recuperar els creditors vindran d’aquest edifici i de les 26 seus que el partit tenia repartides per Catalunya, algunes de les quals ja s’han venut. Per exemple, una que hi havia al carrer Armengol de Barcelona (molt a prop de l’Arc de Triomf), que va ser adquirida per la comunitat musulmana per 200.000 euros per fer-hi una mesquita. “Cada immoble és una història diferent —expliquen les fonts—. Alguns potser també es podran vendre, però d’altres se'ls quedaran els bancs a través d’una dació en pagament”.
“Comptant-ho tot, una part elevada del deute acumulat s’acabarà recuperant”, explica una veu coneixedora de la negociació. Una altra persona no és tan optimista, però, accepta que “tant de mal no s’haurà fet amb la liquidació del partit” quan s’acabi tot el procés, en el qual els 16 treballadors que tenia ICV van perdre la feina (la majoria dels principals líders polítics, però, segueixen en actiu).
El segon problema
La bola immobiliària va ser el primer problema d’ICV, però n’hi va haver un altre: el partit va quedar totalment arrasat per la irrupció dels comuns. “No hi va haver mala gestió ni hi va haver imprudències. El problema és que va irrompre Podem i ICV es va quedar sense espai electoral”, asseguren les fonts consultades.
El concurs d’ICV no és l’únic: en els últims anys el Procés ha atropellat diverses formacions, com Unió (que va abaixar la persiana amb un deute de 22,5 milions), CDC (en el seu cas, el deute era d’11,9 milions) o la mateixa ICV. I el PDECat, que ha acomiadat tots els seus treballadors, potser correrà la mateixa sort.
![Soraya Sáenz de Santamaría, en un acte recent.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
Fitxar polítics té riscos. Que l'hi expliquin al bufet madrileny Martínez Echevarría, que fa uns mesos va partir peres amb Albert Rivera entre retrets i de mala manera. Quan es va produir aquell capítol molts van mirar cap a Cuatrecasas, el despatx barceloní que el 2019 va fitxar com a sòcia Soraya Sáenz de Santamaría, mesos després que deixés de ser vicepresidenta del govern. El contrast de Santamaría amb Rivera era evident: la primera pot acreditar que, a més de llicenciada en dret, és advocada de l’Estat. I, a diferència del que diuen de Rivera al seu antic bufet, al despatx de Soraya asseguren que és molt treballadora.
Però els riscos no desapareixen. L’exvicepresidenta del govern està a Cuatrecasas com a experta en govern corporatiu i compliance (l’àrea que supervisa el compliment normatiu), a més d’“especialista en prevenció de riscos legals”, segons el despatx. ¿Com encaixa tot això en la descoberta de l’espiament massiu amb el software Pegasus que s’ha descobert aquesta setmana, iniciat quan SSS liderava el CNI?
Una de les notícies de la setmana passada va ser la inauguració de la nova fàbrica de Wallbox, el fabricant català de carregadors per a cotxes elèctrics, a la Zona Franca de Barcelona. L’empresa tenia previst estrenar-la oficialment el 7 d’abril amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a més del president català, Pere Aragonès. Però la cita es va ajornar perquè Sánchez va haver de visitar el Marroc d’imprevist. Finalment la cita es va ubicar al 20 d’abril, però Sánchez tampoc hi va anar perquè va anar sobtadament de visita a Kíiv.
