"A CatalunyaCaixa ningú veia res. Crèiem que sortíem de la crisi"

BarcelonaCom va arribar el consell d'administració de CatalunyaCaixa a aprovar una pujada de sous als seus màxims dirigents mesos després que l'entitat rebés una ajuda de 1.250 milions d'euros de l'Estat? ¿Ningú va posar el crit al cel aleshores, quan s'acabava de firmar un ERO que va afectar 1.300 treballadors? ¿No podien preveure la tempesta que planava sobre l'entitat, que va acabar necessitant més de 12.000 milions d'ajudes públiques?

"El 2010 pensàvem que salvaríem l'entitat", explica a l'ARA un dels membres d'aquest consell, en Carles (el nom és fictici perquè aquest testimoni ha demanat mantenir l'anonimat, almenys fins que es resolgui la seva possible imputació). La Fiscalia Anticorrupció vol que en Carles i 53 exconsellers més de CatalunyaCaixa responguin davant del jutge. Dijous els va denunciar per haver aprovat pujades salarials a la direcció quan la situació de l'entitat ja era "crítica". Els membres del consell, assegura, no tenien "aquesta sensació".

L'Eugeni, un altre conseller consultat per l'ARA (el nom també és fictici), coincideix en el diagnòstic. L'Eugeni representava CCOO al consell d'administració d'una de les dues entitats que es van unir a Caixa Catalunya (Caixa Manresa i Tarragona) i afirma que no va parlar amb en Carles abans de fer-ho amb l'ARA. Tot i així, tots dos mantenen que van votar en contra o es van abstenir en totes aquelles decisions que ara investiga la fiscalia i que implicaven apujar sous, inclosos els de Narcís Serra, Adolf Todó.

Segons admet en Carles, que provenia del consell de Caixa Catalunya, el seu vot dissident va ser "més estètic que fundat", perquè, dintre del consell, "ningú veia res". "Crèiem que estàvem sortint de la crisi, no que estàvem tan fumuts", explica. Al cap i a la fi, recorda, "els informes del Banc d'Espanya eren bons".

Del que no hi ha dubte és que, l'octubre del 2010, quan el consell va aprovar l'últim augment de sou de Todó i Masana, l'entitat ja havia rebut l'ajuda de l'Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i havia posat en marxa l'ERO per acomiadar 1.300 treballadors. L'Eugeni és explícit: "Crèiem que podríem tornar els diners al FROB en el període de cinc anys que ens donaven".

Abans, ni es discutien

En els anys anteriors, des de l'arribada de Todó (el 2008), "ni tan sols hi havia discussió" sobre la pujada de sous, admet en Carles. El consell les entenia com a normals i algunes figuraven al contracte dels directius. Todó i Serra van defensar durant les compareixences al Parlament del juliol passat que els salaris estaven per sota dels "nivells de mercat". I això va ser el que es va explicar al consell, amb el suport d'un informe de la consultora Hay.

Però era un pas endavant, perquè en etapes anteriors -amb Josep Maria Loza i els anteriors presidents- el consell "ni sabia quant cobraven" els màxims dirigents, afegeix. Això va crear un clima d'acceptació generalitzat als increments de sou de Todó que es van succeir entre el 2008 i el 2009 -i que estaven pactats per contracte- fins a doblar el sou i cobrar més d'1,3 milions d'euros el 2010. En les reunions del 2010 que havien de decidir el sou de l'any següent, però, aquesta acceptació es va esquerdar i alguns consellers -especialment els representants sindicals- van començar a votar en contra de les pujades.

Consell atípic

En el macroconsell amb 54 assistents del 13 d'octubre del 2010 investigat per la fiscalia hi va haver 7 vots en contra i 7 abstencions. El consell va ser multitudinari perquè hi havia membres de les tres caixes fusionades. "Encara no s'havien escollit els nous òrgans de govern", explica l'Eugeni. En un marc tan atípic, i amb el 23,5% de l'entitat en mans del FROB, es va apujar en 12.000 euros el salari fix de Todó i Masana.

El nombre de vots en contra coincideix amb els de representants sindicals (cinc de CCOO i dos d'altres sindicats). Segons afirmen diverses fonts sindicals, els representants dels treballadors s'hi van oposar. Això no ha impedit, però, que la Fiscalia demani la seva imputació, perquè a les actes només consta el nombre de vots contraris, però no a qui corresponen. Anticorrupció només denuncia els que hi van votar a favor, però no pot saber qui són, i per això vol que s'imputi tothom.

I els que hi van votar a favor, per què ho van fer? "La majoria de gent es refiava del que es proposava", explica en Carles. Perquè, a més, entre els consellers "hi havia molta gent de diversa procedència i amb diferents graus de formació i de comprensió", tot i que els que venien de Caixa Catalunya havien rebut una formació tècnica específica -instaurada per Narcís Serra-. "Uns i altres van acabar votant el mateix", recorda l'Eugeni, que afirma que molts, "per por, feien seguidisme".

Res no deixa clar per què els consellers no van veure la crisi que va enfonsar l'entitat. El 2010 els indicadors macroeconòmics començaven a millorar, però va ser un miratge perquè l'economia es va tornar a enfonsar uns mesos després. "A toro passat, és fàcil dir que algunes decisions van ser equivocades", admet el sindicalista en referència a la fusió. Ell, afirma, té "la consciència tranquil·la" perquè va actuar defensant "els interessos dels treballadors". Per això, rebla, vol col·laborar amb la justícia, que decidirà si els consellers van actuar bé.