«Ningú sap dir-me què és això del ‘blockchain’»

SantanderBluchain, bluchase i bluchange. Són algunes de les pronunciacions del terme blockchain que va proferir tota una ministra d’Indústria, Turisme i Comerç, Reyes Maroto. Les seves dificultats fonètiques il·lustren que ni els principals actors i organismes del món econòmic entenen aquesta nova tecnologia.

Al llarg de la setmana passada van desfilar pels salons del Palacio de la Magdalena de Santander representants de diferents sectors clau de l’economia espanyola amb l’objectiu de parlar sobre el blockchain i “el que ha de venir”. Els més experts van fer gala de saviesa esgrimint paraules com token, criptoactiu o mineria de dades, però la majoria ja van tenir prou feina a l’hora de llegir el terme blockchain.

Per part del govern espanyol no va ser la ministra d’Economia, Nadia Calviño, sinó la màxima responsable del nou ministeri d’Indústria qui es va haver d’asseure al costat del conseller delegat del BBVA, Carlos Torres, per inaugurar el curs d’estiu que organitzaven la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) i l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica (APIE) i parlar sobre la cadena de blocs. Maroto, titular de la cartera que potencialment es podria veure més afectada per aquesta nova tecnologia, va voler tranquil·litzar els empleats que pateixen perquè robots presumptament intel·ligents els acabin robant la feina posant sobre la taula una solució política rebatejada a la manera convergent: el ministeri llançarà un “full de ruta per a una economia digital que generi oportunitats”.

L’abisme digital s’eixamplava a mesura que avançaven les ponències. Al costat del bluchain de la ministra, el conseller delegat del BBVA, Carlos Torres, parlava d’una tecnologia que té tota la intenció i el potencial de deixar els bancs sense significat i anunciava que el BBVA ja està capacitat per negociar i contractar préstecs sindicats amb blockchain. Els bancs intenten avançar per la dreta una tecnologia que té com a principal qualitat que descentralitza els intercanvis d’actius i de dades a través d’internet. Per això intenten quedar-se amb el monopoli de la seguretat i la confiança d’un món que els usuaris desconeixen. El subgovernador del Banc d’Espanya, Javier Alonso, ho deixava clar. Si el 54% de la població no entén què és un interès compost, és “preocupant” l’elevada demanda que hi ha al voltant de les criptomonedes. El portaveu del banc central gairebé no va tornar a parlar del blockchain més enllà de fer advertiments sobre els seus riscos.

Ni sindicats ni patronal

El vertigen va tornar a la sala quan va ser el torn dels sindicats. “Ningú m’ha sabut explicar què és això del blockchain ”, va confessar el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, pronunciant a l’espanyola cadascuna de les vocals del mot. “El sindicat no té cap posició definida sobre això del blockchain ”, va dir el seu homòleg a CCOO, Unai Sordo. Tots dos es van dedicar a parlar de salaris, reforma laboral i drets dels treballadors, conscients que ja són reptes prou exigents. La patronal va optar per la mateixa estratègia. Antonio Garamendi, president de Cepyme, va llançar-se ràpidament a fer una defensa de la reforma laboral.

Però el president de l’Associació Espanyola de la Banca (AEB), José María Roldán, avesat als anglicismes, es va mostrar perfectament conscient dels perills i avantatges del blockchain. Encara en va parlar amb més profunditat el president de la CNMV, Sebastián Albella, que va advertir que cal regular a escala global les criptomonedes i els tokens (actius virtuals). Va ser més optimista Alicia Pertusa, responsable de blockchain del BBVA, que avisava que farà canviar tots els models de negoci. Les seves demostracions d’expertesa, però, no van servir perquè els de l’altre costat de l’abisme perdessin el vertigen. Cap d’ells era un dels mil·lennials capaços de fabricar un caixer de bitcoins des de casa, els veritables responsables d’aquesta incomprensible revolució.