La rigidesa del nord amenaça amb retallar més el pla de recuperació

Brussel·lesQualsevol fotografia de les reunions que van mantenir aquest divendres al llarg de tot el dia els líders de la Unió Europea per intentar pactar el pla de recuperació serviria de metàfora fàcil de l’estat de les negociacions: distància. Les posicions segueixen allunyades, amb un nord frugal rígid insistint en rebaixar encara més la quantitat i amb l’airet neerlandès enrocat en solitari en l’exigència de tenir dret de veto sobre com pensen gastar els diners els receptors per tenir totes les garanties que faran reformes. Així doncs, malgrat tota una jornada de reunions a vint-i-set i després en formats més reduïts, el sud europeu no havia aconseguit blindar la proposta de mínims. Tot el contrari: la rigidesa nòrdica amenaça amb empetitir-la encara més en unes negociacions que es van concloure sense acord a les 23 hores i continuen aquest dissabte.

Els caps d’estat i de govern van arribar al matí a l’edifici del Consell Europeu de Brussel·les. Es veien per primera vegada en persona des del febrer i es van saludar a cop de colze, fent fàcil novament una metàfora del que serien les negociacions: colzades per defensar cadascú la seva parcel·la. Això és el que van fer només d’arribar. Segons fonts diplomàtiques, cada líder va defensar la seva posició en una primera ronda que es va allargar fins passat el migdia. No van aturar-se ni per dinar, sinó que van menjar un entrepà fred. Una “intensa discussió”, segons una segona font diplomàtica, que va posar de relleu que els tres principals problemes són sobre els fonaments mateixos de la proposta: la mida, l’equilibri entre crèdits i transferències i el control sobre del desemborsament.

La proposta que tenien sobre la taula l’havia fet el president del Consell Europeu, Charles Michel, intentant seduir totes les sensibilitats després de les reticències que va despertar la iniciativa de la Comissió Europea. La base era, doncs, un fons de 750.000 milions (500.000 en transferències pressupostàries i la resta en crèdits a retornar) que s’obtindrien a través d’una emissió de deute per part de la Comissió i es repartirien a través dels mecanismes d’un pressupost comunitari fins al 2027 rebaixat a 1,074 bilions d’euros. Per repartir els diners es faria servir un criteri que tindria en compte la renda per càpita, l’atur i també l’afectació directa de la pandèmia en la pèrdua del PIB. Per obtenir els fons corresponents en funció d’aquests càlculs, cada país hauria de presentar un pla de reformes d’acord amb les recomanacions de Brussel·les i l’agenda verda. Els plans els hauria d’aprovar no només la Comissió, sinó també els governs europeus per majoria qualificada.

Però, malgrat que el sempre grandiloqüent president francès Emmanuel Macron qualifiqués la negociació de “decisiva” per al futur del projecte europeu, només d’arribar les declaracions dels líders del nord i fins i tot de la cancellera alemanya, Angela Merkel, refredaven les expectatives d’acord al admetre el gran distanciament de posicions. “Les diferències encara són molt grans, cal molta voluntat de compromís per part de tots”, admetia Merkel. Encara ho refredava més el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, que rebaixava per sota del 50% les possibilitats d’un acord aquest cap de setmana.

Les exigències del nord

La veu de Rutte és la més intransigent d’un club de frugals (amb Dinamarca, Suècia i Àustria) que va insistir en tot moment en retallar el fons i va posar sobre la taula diverses propostes, amb Dinamarca al capdavant d’aquestes demandes tot i que també Finlàndia està d’aquest costat. Altres fonts asseguren que intenten rebaixar la quantitat per sota del mig bilió i, sobretot, augmentar la porció de crèdits.

Però qui demana més en aquest sentit i qui divendres va topar de ple amb Espanya i Itàlia sobre aquesta qüestió són els Països Baixos. El mateix Rutte ho afirmava abans d’entrar. “Si el sud necessita ajuda d’altres països, aleshores és normal que nosaltres demanem compromís amb les reformes”, va dir. I fins i tot va insistir que hi ha països “endarrerits” en àmbits com el mercat laboral o les pensions, marcant el camí del que haurien de fer els països del sud per aconseguir els fons europeus. Segons fonts diplomàtiques, els holandesos estan “sols” en aquesta exigència i, de fet, Espanya ho considera “innacceptable”. De fet, Pedro Sánchez defensa la proposta inicial de la Comissió, que implicaria que només seria Brussel·les qui donaria el vistiplau als plans de reformes i al desemborsament dels diners.

Després d’aquesta primera ronda d’enfrontaments, es va fer el primer recés cap a la tarda i Michel va començar les reunions bilaterals amb Merkel i Macron. També amb Rutte, i després amb el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, que també té la seva pròpia lluita per evitar que els diners es vinculin al compliment de l’estat de dret. A part, Michel també ha de resoldre altres exigències nòrdiques, com la de cobrar encara més dels xecs de compensació que reben els contribuents nets i que països com França i Espanya advoquen per eliminar.

Vist tot plegat, a les 21 hores els vint-i-set líders es van tornar a reunir al voltant de la taula per sopar a l’espera d’una nova proposta de Michel que desencalli la situació en una nova jornada intensa aquest dissabte.