Necessites feina? Inventa-te-la

L'ocupació poc complicada i ben remunerada ha sigut la base de la classe mitjana, però desapareixerà

EL MODEL FINLANDÈS 
 "Finlàndia és l'únic país on els estudiants acaben preparats per a la innovació", afirma el professor Tony Wagner. A la foto, un institut d'Hèlsinki.
Thomas L. Friedman
08/04/2013
4 min

The New York TimesQuan Tony Wagner, especialista de la Universitat de Harvard en temes d'ensenyament, descriu la feina que fa, diu que està fent d'"intèrpret entre dues tribus enemigues" -entre el món de l'ensenyament i el món dels negocis, entre la gent que educa els nostres fills i la gent que els dóna feina. Wagner afirma que els 12 anys de primària i secundària i la creació de línies separades per a futurs universitaris "no estan aportant el valor ni ensenyant les habilitats que més es necessiten avui".

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Això és perillós quan cada cop hi ha menys feines ben pagades que requereixin aptituds mitjanes, que és el que ha sustentat la classe mitjana de l'última generació. Ara, si hi ha feines ben pagades, requereixen aptituds elevades. Avui totes les feines de la classe mitjana van desapareixent més de pressa que mai. És a dir, o requereixen més qualificacions, o hi ha molta gent a tot el món que les pot fer, o queden obsoletes. I és per això que, segons Wagner, l'ensenyament no hauria de "preparar alumnes per a la universitat" sinó "preparar-los per a la innovació", que puguin aportar valor a qualsevol cosa que facin.

La tasca és ingent. He demanat a Wagner que elabori una mica més el seu pensament. Em contesta per e-mail: "Avui el coneixement és a l'abast de qualsevol aparell connectat a internet i el que saps importa molt menys que el que puguis fer amb el que saps. La capacitat d'innovar -l'habilitat per solucionar problemes de manera creativa- i les habilitats com el pensament crític, la comunicació i la col·laboració són molt més importants que els coneixements acadèmics. M'ho recordava un executiu: «Podem ensenyar continguts als nous fitxatges, i ho hem de fer perquè no deixen de canviar, però no els podem ensenyar a pensar -a fer les preguntes pertinents- ni a agafar la iniciativa»".

La meva generació ho va tenir fàcil. Havíem de "trobar" feina. Ara, però, més que mai, els nostres fills s'hauran d'"inventar" una feina. (Per sort, això en el món actual és més fàcil i més barat que no era abans.) Els que tinguin sort trobaran una primera feina, però, atès el ritme dels canvis actuals, fins i tot aquests hauran de reinventar, redissenyar i reimaginar aquella feina molt més sovint que els seus pares si volen progressar-hi. Si això és cert, pregunto a Wagner, què és el que els joves d'avui han de saber?

"Tots els joves seguiran necessitant coneixements bàsics", explica. "Però necessitaran més preparació i motivació. D'aquestes tres finalitats de l'ensenyament, la motivació és la més important. El jove que està intrínsicament motivat -té curiositat, és persistent i està disposat a arriscar- aprendrà més coneixements i habilitats de manera continuada. Serà capaç de trobar noves oportunitats o de crear les seves, una disposició cada cop més important a mesura que moltes feines tradicionals desapareguin".

I com s'hauria de reformar l'ensenyament?

"Ensenyem i examinem sobre matèries que no tenen cap interès per a la majoria d'estudiants i sobre fets que poden trobar a Google i que oblidaran tan bon punt acabin l'examen -explica Wagner-. Per això, com més temps passin a l'escola, menys motivats estan. Fa més d'un segle vam reinventar l'escola d'aula única i vam crear escoles fàbrica per a l'economia industrial. Reimaginar les escoles del segle XXI ha de ser la nostra màxima prioritat. Ens hem de centrar més a ensenyar l'habilitat i la voluntat d'aprendre i a generar la diferència i a incorporar a les aules els tres ingredients més potents de la motivació intrínseca: el joc, la passió i la determinació".

¿I això quines implicacions té per als docents i directors d'escoles?

"Els mestres -explica- han de tutelar els estudiants cap a l'excel·lència en el rendiment, i els directors d'escoles han de ser líders de l'ensenyament capaços de crear la cultura de col·laboració que es necessita per innovar. Tots els alumnes haurien de tenir carteres digitals on es mostrin indicis del control de les habilitats, com ara la del pensament crític i la de la comunicació, que s'anirien bastint a través de tota l'escolaritat i enllà de l'ensenyament secundari. És important fer ús de proves de prestigi, com ara l'anomenada College and Work Readiness Assessment (Avaluació de la Preparació Universitària i Laboral). Finalment, caldria jutjar els docents a partir dels indicis de millora que es veuen en el treball dels estudiants al llarg de l'any, i no per mitjà de la puntuació aconseguida en una prova d'elecció múltiple feta al maig. Necessitem escoles laboratori on els alumnes es guanyin el títol de secundària després d'aconseguir una sèrie d' insígnies mèrit fundades en les habilitats en temes com, per exemple, l'emprenedoria.

Qui fa les coses bé? "Finlàndia és una de les economies més innovadores del món -diu- i és l'únic país on els estudiants acaben la secundària preparats per a la innovació. Aprenen conceptes i creativitat més que no pas fets i poden triar entre moltes optatives, i tot amb un horari escolar molt reduït, pocs deures i gairebé sense exàmens".

stats