L'OPA d'IFM, malgrat fer curt i no aconseguir l'objectiu final, ha comportat un canvi en el govern de la companyia. CriteriaCaixa guanya pes al consell d'administració, on obté representació IFM, mentre que es rebaixa en dos el nombre de consellers independents. El nou consell té una dotzena de membres, però CriteriaCaixa, amb un 27% del capital, passa de tenir-ne dos a tres. Els fons CVC i GIP, amb un 20% del capital respectivament, mantindran dos consellers cadascun; mentre que el nouvingut IFM, amb el 12% del capital, hi entra amb un membre. Els dos independents sacrificats són Francisco Belil i Ramon Adell, malgrat que aquest últim es mantindrà a l'òrgan de govern però no com a independent, sinó com a dominical en representació de CriteriaCaixa. Per IFM ha entrat al consell el seu representant a Espanya, Jaime Siles.
Naturgy s'escindeix en dues companyies
L'una s'encarregarà del negoci regulat i l'altra del liberalitzat
Cop d'efecte corporatiu de Francisco Reynés a Naturgy. La històrica energètica d'origen català i amb quasi 180 anys d'història ha posat en marxa el projecte Géminis: es dividirà en dues companyies, l'una per al negoci regulat i l'altra per al negoci liberalitzat. La proposta, que ha sortit de l'equip directiu de la companyia i ha rebut el suport unànime del consell d'administració, se sotmetrà a informació de la junta general d'accionistes del març. La idea és que, si rep el vistiplau, es pugui tancar aquest mateix 2022 amb la ratificació en una junta extraordinària d'accionistes.
L'escissió no comportarà en principi un canvi de govern corporatiu de l'estructura accionarial. És a dir, cada accionista actual de Naturgy rebrà per una acció de l'energètica una acció de la companyia de nova creació. L'escissió es fa, segons fonts de la companyia, per augmentar la capacitat de creixement, perquè cada una de les empreses es podrà focalitzar en el seu negoci d'una manera més eficient.
L'operació suposa dividir en dos una companyia d'un valor d'uns 45.000 milions d'euros, però el valor de cadascuna de les empreses dependrà de diversos factors, com l'assignació d'actius i el repartiment del deute. No obstant això, en una comunicació a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMC), Naturgy destaca que l'escissió donarà lloc a dos grans grups energètics espanyols, cotitzats a borsa, amb una capitalització que en els dos casos se situarà entre les primeres vint empreses de l'Íbex-35. "Seran dos campions estatals", han indicat fonts de la companyia.
Les dues empreses que sorgiran de la divisió encara no s'han batejat. La del negoci regulat assumirà les infraestructures de transport i distribució d'energia (tant de gas com d'electricitat), als països on Naturgy té aquest negoci. En total, 155.000 quilòmetres de xarxes elèctriques, 135.000 quilòmetres de xarxes de gas i 16 milions de punts de connexió en sis països. En el cas de la companyia de negoci liberalitzat, s'encarregarà del desenvolupament de les energies renovables, la cartera de clients d'energia i serveis associats, el parc de generació convencional i la gestió dels mercats majoristes. L'objectiu és que el 2025 tingui 25 gigawatts (GW) de capacitat instal·lada (14 GW de renovables i 11 GW de generació convencional), 11 milions de clients i una cartera diversificada d'uns 290 terawatts hora (TWh) de proveïment de gas.
L'operació l'ha notificat aquest dijous la companyia que presideix des del 2018 Francisco Reynés. Com a primer executiu, Reynés hi va arribar procedent d'Abertis, on també va separar la filial de telecomunicacions, que es va convertir en Cellnex. Des que hi va arribar, l'energètica va canviar de nom —va passar de Gas Natural Fenosa a Naturgy—, va aprovar un pla estratègic, va comptabilizar deteriorament d'actius, va perdre un dels seus socis històrics, Repsol (amb la qual cosa els fons d'inversió al seu capital, CVC i GIP, van guanyar pes), i ha patit una oferta pública d'adquisició (OPA) del grup IFM.
L'any 2021 la companyia va tancar l'exercici amb un benefici net de 1.214 milions d'euros i va deixar enrere les pèrdues de 347 milions d'euros de l'exercici anterior, en què va comptabilitzar un deteriorament d'actius de 1.363 milions d'euros, principalment de generació convencional a Espanya.