Naturgy i Cellnex disparen el sou de les cúpules de l’Íbex-35 català

BarcelonaLa retribució total dels consells d’administració de les sis empreses d’origen català que formen part de l’Íbex-35 -Naturgy, CaixaBank, Sabadell, Grifols, Colonial i Cellnex- va augmentar un 19% l’any 2018, segon es desprèn del informes de retribució de consellers presentats per les empreses a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Un percentatge d’augment que supera de llarg l’increment salarial en convenis, l’IPC i el creixement del PIB, però que és inferior a l’any anterior, quan l’augment va ser del 31%.

Els consells d’administració de les sis empreses esmentades es van repartir un total de 55 milions d’euros l’any 2018 -sense tenir en compte plans de pensions i altres sistemes d’estalvi a llarg termini-. Són 102 persones en total, només 18 dones (17%), malgrat que cap d’elles figura en el rànquing dels consellers més ben pagats.

De mitjana, cada conseller hauria guanyat 540.000 euros durant l’any 2018, un 24% més que els 435.000 euros de mitjana de l’any anterior. Però hi ha casos extraordinaris que distorsionen el global. Per exemple, el consell d’administració de Naturgy (l’antiga Gas Natural) va augmentar la remuneració total un 192%, fins a 23 milions d’euros, perquè dins d’aquests pagaments hi ha la indemnització que va rebre l’antic conseller delegat de la companyia, Rafael Villaseca.

L’ex primer executiu de Gas Natural va deixar el càrrec al febrer i va guanyar l’any passat 15,4 milions d’euros, 14,2 dels quals eren la indemnització per deixar l’empresa.

A més de Villaseca, el podi dels més ben pagats el completen Francisco Reynés, actual president executiu de Naturgy, amb 4,3 milions d’euros, i Pere Viñolas, conseller delegat de Colonial, amb 3,3 milions d’euros. Després apareixen Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, amb 2,9 milions; Tobías Martínez, conseller delegat de Cellnex, amb 2,8 milions, i Juan José Brugera, president de Colonial, amb 2,4 milions d’euros.

Descens al Sabadell

Malgrat que de mitjana els consells d’administració de les empreses catalanes es van apujar el sou, hi ha algun cas que trenca clarament la norma. Jordi Gual, president de CaixaBank, va cobrar 1,1 milions d’euros, igual que l’any anterior.

Destaca més el Banc Sabadell, on els dos principals executius, el president Josep Oliu i el conseller delegat Jaume Guardiola, van renunciar a la bonificació pel fiasco de la integració informàtica de la filial britànica TSB. Això ha fet que tos dos guanyessin menys el 2018 que el 2017. El president va renunciar a una prima de quasi 656.000 euros, mentre que en el cas de Jaume Guardiola pujava a 563.500 euros. Oliu va guanyar 1,9 milions l’any passat, quan el 2017 havia arribat als 3,6 milions, mentre que Guardiola va rebre una remuneració d’1,4 milions el 2018 enfront dels 2,5 milions del 2017.

Així, la remuneració del consell del Sabadell el 2018 va caure un 35%. També va baixar a Colonial, un 17,3%; a CaixaBank, un 9,8%, i a Grifols, un 0,02%, mentre que a Cellnex va créixer un 86% i a Naturgy un 192%. En el conjunt de totes les empreses espanyoles de l’Íbex-35, la remuneració va arribar a 288 milions, un 7,7% menys.

Un model amb informació més clara

El president de la CNMV, Sebastián Albella, va impulsar un canvi en el model d’informe de retribucions de consellers per impulsar la transparència, i en principi sembla que ho ha aconseguit. Ara es pot trobar la informació detallada sobre les aportacions a plans de jubilació i altres formes d’estalvi diferit, el pagament amb accions o opcions sobre accions i assegurances, i fins i tot podem saber que CaixaBank va pagar una revisió mèdica al seu conseller delegat, Gonzálo Gortázar, per valor de 1.000 euros.

En el cas dels plans de pensions i sistemes d’estalvi, els informes indiquen la quantitat aportada durant l’any per la companyia i els fons acumulats al llarg dels anys. La màxima aportació durant l’any va ser per a Jaume Guardiola, del Sabadell, amb 762.000 euros i uns fons acumulats de 22,4 milions d’euros; molt per sobre del president del banc, Josep Oliu, amb una aportació de 36.000 euros i 8,3 milions acumulats, o Gonzalo Gortázar, de CaixaBank, amb una aportació de 335.000 euros i 1,12 milions acumulats.

Els informes també inclouen la retribució, a més del consell d’administració, de l’alta direcció de cadascuna de les companyies. Entre les grans corporacions catalanes, Grifols encapçala el rànquing amb la direcció més ben remunerada, amb 16 milions d’euros, per davant de Naturgy, amb 15,5 milions; CaixaBank, amb 10,5 milions; el Sabadell, amb 6,3 milions; Cellnex, amb 5,3 milions, i Colonial, amb 3 milions. Només els dos grans bancs, CaixaBank amb un 12,55% i el Sabadell amb un 7%, van rebaixar la remuneració a l’alta direcció.