Economia15/11/2015

Nathan Blecharczyk: “La crisi ha impulsat el nostre creixement i Espanya n’és la prova”

Cofundador i responsable de tecnologia d’Airbnb

Júlia Manresa
i Júlia Manresa

ParísAmb només 32 anys, Nathan Blecharczyk és un dels multimilionaris més joves del món, amb una fortuna d’uns 3.300 milions de dòlars, segons Forbes. És l’enginyer i màxim responsable del departament de tecnologia de la plataforma de lloguer entre particulars Airbnb i un dels seus tres fundadors. Aquesta setmana Airbnb ha reunit els seus amfitrions de tot el món a París, la seva primera ciutat en oferta d’allotjaments, on va anunciar un conjunt de mesures per acostar posicions amb les administracions.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

¿Ha sigut a causa de la pressió pública i política que heu decidit fer aquest pas endavant?

Cargando
No hay anuncios

Volem ser molt clars per poder pactar amb les ciutats i ser a llarg termini el seu aliat. Hi ha diverses maneres de fer-ho, com el compromís que recaptarem els impostos i informarem millor de la nostra activitat per fer-nos entendre millor, cosa que en cap cas vol dir donar dades privades dels nostres usuaris [com demana Barcelona]. A més, si hi ha ciutats que presenten necessitats concretes a l’hora de garantir un accés mínim a preus d’habitatge assequible, també estem disposats a negociar amb els ajuntaments. Ara que estem creixent i que ja ens coneix molta gent, és el moment de parlar i donar a conèixer la nostra posició.

Parlant de problemàtiques concretes de cada ciutat, ¿com adreçarà Airbnb la paradoxal pujada de preus dels lloguers que ha provocat en llocs com San Francisco?

Cargando
No hay anuncios

És una acusació injusta. De fet, permetem que molta gent pugui permetre’s pagar casa seva, i per això va néixer la plataforma. No estem ocupant una oferta rellevant d’habitatge del mercat perquè el 83% dels nostres amfitrions comparteixen casa seva, no són segones residències. Que l’habitatge sigui inassequible és un problema real, però hi ha altres forces que ho estan provocant, i són altres problemes els que s’han de solucionar, no Airbnb.

En el cas de Barcelona, quina resposta final esperen de les forces polítiques?

Cargando
No hay anuncios

És una qüestió més política del que la gent es pensa. Afortunadament, són els polítics els que fan les lleis, però han de respondre a moltes parts interessades. A San Francisco, per exemple, el límit es va voler imposar amb el suport dels grups hotelers i, quan va ser la gent la que va votar en referèndum, s’hi van oposar. La polèmica ve donada perquè hi ha moltes parts interessades.

Però en aquell referèndum hi va votar poca gent i vau invertir molts diners a fer campanya.

Cargando
No hay anuncios

Sí, les campanyes valen diners però calia que els amfitrions anessin a parlar amb els veïns per explicar per què fan el que fan.

¿Part del vostre creixement ve afavorit per la crisi econòmica?

Cargando
No hay anuncios

Airbnb va ser fundada durant la recessió i ha funcionat gràcies a aquesta situació, és cert. Molta gent ens ha explicat que gràcies a Airbnb han pogut mantenir casa seva. La crisi ha impulsat el nostre creixement i Espanya n’és la prova. On més hem crescut és en els països on més va impactar la crisi.

I sense crisi?

Cargando
No hay anuncios

La gent viatjarà més. El nostre negoci té encara moltes oportunitats per créixer, els viatges de negocis, els països asiàtics on es viatja moltíssim o les ofertes d’allotjaments rurals més destinats a famílies. A més, tampoc descartem entrar en altres segments de negoci, sempre vinculats al viatge i el turisme. Segur que podem aportar valor en algun altre tipus de servei, tot i que encara no hem concretat cap línia, però mantenint el focus en l’hospitalitat i l’experiència.

Després de prendre totes aquestes mesures i intervenir d’aquesta manera en l’actuació dels amfitrions, ¿Airbnb encara es pot considerar economia col·laborativa?

Cargando
No hay anuncios

Col·laborar o compartir mai ha volgut dir no cobrar per fer-ho. De les dues paraules, economia per si mateixa ja vol dir fer diners. Es tracta de compartir l’accés amb un recàrrec, no de manera gratuïta. Per tant, sí, definitivament som economia col·laborativa.