Serra i Todó, a judici per “abusar del càrrec” a CatalunyaCaixa
El tribunal desestima la defensa de l’executiu, segons la qual l’augment de sou l’equiparava al sector
BarcelonaLa decisió de l’Audiència de Barcelona sobre si s’ha de jutjar Narcís Serra, Adolf Todó i 39 exdirectius més pels augments de sou a CatalunyaCaixa ha trigat 2 anys a arribar, però no deixa gaires escletxes: “Hi ha prou indicis per pensar que van actuar aparentment abusant del seu càrrec i en perjudici de l’entitat, aprovant increments de les retribucions salarials dels màxims directius que no es corresponien amb la situació real de l’entitat ni amb la greu situació de crisi econòmica que travessava”. El tribunal ha rebutjat els recursos dels investigats i els deixa a les portes del judici, a l’espera que la Fiscalia presenti el seu escrit d’acusació i demani una condemna.
El tribunal es fa seves les xifres que plantejaven el fiscal d’Anticorrupció Fernando Maldonado i el jutge del cas, i assegura que entre el 2008 i el 2010 l’aleshores director general de l’entitat, Adolf Todó, “va experimentar un increment del seu salari fix en 3 anys de 212.000 euros”, mentre que la seva retribució variable va passar del 35% que marcava el contracte “al 50% del seu salari fix”. El seu adjunt, Jaume Masana, va gaudir d’un increment tant en el sou fix com en les retribucions variables de 10 punts, en passar del 35% que tenia establert al contracte al 45% que va aprovar el consell d’administració de la caixa.
La “delicada” situació de l’entitat
L’Audiència assegura que quan els investigats, com a membres del consell d’administració de CatalunyaCaixa, van aprovar els augments de sou, la situació de l’entitat era “especialment delicada”, perquè entre el 2007 i el 2009 els seus beneficis “s’havien reduït considerablement” i l’any 2010 es “va aprovar un expedient de regulació d’ocupació que va afectar més de 1.300 persones”, que es va ampliar després a 300 més. A més, recorda que “per garantir la viabilitat de l’entitat” en aquella època el Banc d’Espanya va autoritzar la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) hi va acabar injectant 1.250 milions de diners públics.
En aquell moment les retribucions dels directius van augmentar considerablement “en perjudici dels interessos de l’entitat i en contra de les recomanacions de la Comissió Europea i del FROB”. A més, segons el Tribunal, “una vegada ja s’havia produït la intervenció de diners públics”, el consell d’administració va aprovar una nova pujada salarial dels membres del comitè de direcció per a l’any 2011, que va fer que Todó passés de cobrar 800.481 euros a 812.501 euros anualment, i que Masana passés de 598.428 a 601.201 euros, és a dir, un augment de l’1,5% en el primer cas i del 0,4% en el segon.
Els arguments de la defensa
Fonts pròximes al cas van explicar ahir a aquest diari que la setantena de pàgines del recurs de la defensa de Todó inclouen diversos arguments que la interlocutòria feta pública ahir no entra a valorar.
Un d’aquests raonaments és la promesa efectuada en el moment del seu fitxatge –l’any 2008– a Adolf Todó en el sentit que cobraria en la línia del que cobraven els directius de les entitats de la mateixa dimensió i complexitat. L’acord del consell de millorar-li el sou el va situar a la mitjana del que cobraven els directors generals de les entitats equiparables al sector, segons la defensa.
A més, la defensa de Todó, que exerceix Pau Molins, detalla que l’augment del variable del 35 al 50% no va derivar en un augment efectiu dels ingressos de l’executiu, sinó al contrari. El nou contracte enduria les condicions per rebre els incentius, i això va fer que Todó acabés rebent per a aquest concepte un 16% del salari fix. A més, l’escrit esgrimeix que el variable del 35% del salari fix és molt inferior al d’un sector que ha arribat a tenir variables de fins al 100% del salari.
Finalment, i respecte a l’increment salarial pactat al consell de CatalunyaCaixa –quan el seu fix va créixer fins als 812.501 euros–, la defensa de Todó recorda que això equival a un augment de l’1,5%, quan l’IPC d’aquell any va acabar sent del 3%, amb la qual cosa Todó va perdre poder adquisitiu malgrat l’augment de sou.
Multiplicitat de processos
El de l’augment dels sous dels directius és potser el cas més conegut dels que van afectar CatalunyaCaixa abans de ser adquirida, el 2014, pel BBVA, però no és l’únic.
L’abril passat, el Tribunal Suprem va ratificar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obligava CatalunyaCaixa a pagar 1,2 milions d’indemnització per acomiadament improcedent a Adolf Todó i Jaume Masana. El tribunal rebutjava així el recurs que havia interposat el FROB per evitar aquest pagament adduint irregularitats en la gestió dels directius, cessats el maig del 2013.
En paral·lel, el FROB ha anat presentant a la Fiscalia operacions de refinançament immobiliari sospitoses en aquelles entitats que va acabar intervenint per evitar-ne la fallida. En total ha detectat 47 refinançaments amb un perjudici estimat de 3.587 milions en el conjunt de les caixes. Com a mínim una quinzena d’aquests refinançaments immobiliaris qüestionats es van produir a CatalunyaCaixa. El gener d’aquest any Narcís Serra, expresident de l’entitat, va declarar davant la Guàrdia Civil per una operació en què s’haurien perdut prop de 900 milions d’euros.
LES CLAUS
1. Què és el que s’està discutint en aquest cas?
Els dos augments de sou de la cúpula de CatalunyaCaixa que el consell de l’entitat va aprovar quan s’estava a punt de rebre fons públics –primer– i quan ja se n’havien rebut –segon–. Tant el jutjat d’instrucció com ara l’Audiència de Barcelona han considerat que hi ha indicis d’administració deslleial.
2. De quina magnitud va ser la pujada de sous?
Segons la interlocutòria, Todó, que guanyava 600.000 euros anuals, va percebre 212.000 euros més en 3 anys en concepte de salari fix. Pel que fa al sou variable, va passar de ser el 35% del salari anual a representar el 50%. La seva mà dreta, Jaume Masana, també es va veure beneficiat per l’augment i va veure millorat tant el sou fix com el variable.
3. A quina pena s’exposen els acusats?
L’administració deslleial pot comportar condemnes d’entre 6 mesos i 6 anys de presó. No obstant això, la Fiscalia encara no ha fet cap petició per a Narcís Serra, Todó i els 39 directius de la causa.
4. Què va decidir el govern central amb els sous dels bancs nacionalitzats?
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va decidir posar un topall als sous dels directius en les entitats que havien hagut de ser rescatades amb diners públics. Així, el febrer del 2012 els sous dels directius de CatalunyaCaixa (12.000 milions de rescat) o Bankia (22.500 milions) van quedar limitats a 300.000 euros.
5. Quin és el següent pas en aquest procés?
Els pròxims mesos, la Fiscalia ha de redactar l’escrit d’acusació i s’ha d’obrir judici oral i fixar data. El fet que hi hagi 41 encausats dificultarà trobar calendari i obre la porta a més recursos que frenin el procés.
6. Quines altres causes pengen de CatalunyaCaixa?
El Suprem ja va dictaminar que l’acomiadament de Todó i Masana va ser improcedent. La justícia també està investigant, a petició del FROB, operacions de refinançament immobiliari que haurien provocat pèrdues milionàries a CatalunyaCaixa. La Guàrdia Civil va interrogar Narcís Serra com a mínim per una d’aquestes operacions.