El llarg viatge de Calviño fins al Banc Europeu d'Inversions

Brussel·les / MadridEl parèntesi de Nadia Calviño a Madrid s'ha acabat amb el nomenament de Carlos Cuerpo com a nou ministre d'Economia. La vicepresidenta i ministra d'Economia va ser elegida presidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI) en la trobada de ministres de Finances que va tenir lloc a començaments de desembre a Brussel·les. Després de nombrosos intents fallits, l'euròcrata va aconseguir sumar els suports suficients —almenys 18 socis europeus a favor i que suposin com a mínim el 68% del capital— i va batre la seva principal rival per ocupar el càrrec, la candidata danesa Margrethe Vestager. "És la primera vegada que Espanya liderarà el BEI, el braç financer de la UE. És una molt bona notícia", va celebrar Calviño en declaracions als mitjans des de Brussel·les.

La fins ara ministra d'Economia espanyola feia temps que comptava amb el suport d'Alemanya, que és l'economia més gran de la Unió Europea i on també governen els socialdemòcrates. Tot i això, no aconseguia el vistiplau d'estats que normalment es posicionen més a favor d'Espanya que no pas del costat de l'austeritat germànica o dels països frugals (els Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia).

En aquest sentit, França va evitar decantar-se per cap de les dues candidates fins a última hora, que va mostrar públicament el seu suport a Calviño, i Itàlia es va mantenir ferma amb el seu candidat fins al final, Daniele Franco, que havia sigut ministre de Finances amb Mario Draghi.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, entre altres dirigents comunitaris i d'arreu de la Unió Europea, van felicitar la vicepresidenta espanyola. El cap de govern d'Espanya, però, també va lamentar que una peça clau del seu govern l'abandonés. "Nadia, et trobaré molt a faltar", va piular Sánchez.

D'aquesta manera, Calviño, que va fer el salt a la primera línia política quan va entrar al govern de Pedro Sánchez, continuarà fent carrera a les institucions europees. Això sí, el seu pas per Madrid li ha servit de trampolí a la Unió Europea: tornarà a Luxemburg —on hi ha la seu del BEI— amb un càrrec molt més destacat del que va deixar enrere.

Els inicis a la Unió Europea de Calviño, que és alta funcionària de carrera, es remunten al 2006. Va ser quan va entrar a treballar a la Comissió Europea, primer a la cartera de Competència i després a la de Mercat Interior. En tots dos casos, en presidències conservadores. Més endavant, va ser directora general de Pressupostos de la Unió Europea, que és el càrrec més elevat de l'escalafó del funcionariat de l'administració comunitària.

La cartera d'Economia, el trampolí de Calviño

A Brussel·les, Calviño s'ha guanyat la fama de gran tecnòcrata: políticament neutral —socialista, però no gaire— i una bona defensora dels interessos del bloc europeu. De fet, la dirigent gallega va aterrar a la capital espanyola com el fitxatge estrella europeu de Sánchez. Aleshores era un dels noms espanyols més importants dins l'executiu comunitari i tothom tenia clar que el seu era un perfil tècnic i de gestió i no polític. És més, no formava part —ni n'ha format mai— de les llistes del PSOE i ni tan sols tenia carnet d'afiliada. Ara bé, això no l'ha situat en un segon pla.

Durant la darrera legislatura, Calviño va protagonitzar alguns dels enfrontaments més durs amb el soci minoritari, Unides Podem, i en concret amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz. De fet, amb l'inici de curs aquests enfrontaments han ressorgit arran de la reforma del subsidi d'atur. Amb el temps, Sánchez també l'ha vist com una escudera. En l'última campanya electoral, la gallega va participar en mítings socialistes per presumir de la gestió econòmica, sobretot de les dades del mercat laboral, tant del nombre d'afiliats com dels contractes indefinits, malgrat que en el seu moment la mateixa Calviño va arribar a dir que era "absurd i contraproduent" obrir el debat d'una reforma laboral.

La reforma laboral, els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), alguns increments del salari mínim interprofessional o la llei d'habitatge només han estat algunes de les normes on la ministra ha volgut posar els punts sobre les is amb l'objectiu de protegir el lliure mercat, donar tranquil·litat a l'Ibex-35 o controlar la despesa pública tot i que això li suposés discussions fins i tot amb alguns companys socialistes, com l'aleshores ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá. Els qui han hagut de negociar braç a braç amb ella assumeixen que és una persona de profundes "conviccions" neoliberals.

Cal recordar que Calviño ja havia intentat altres vegades fer el salt a les institucions europees i dirigir, per exemple, l'Eurogrup. Tanmateix, la socialista, que havia ocupat diferents càrrecs a Brussel·les, en va sortir malparada. El 2020, malgrat comptar amb els suports d'estats membres tan destacats com Alemanya, França o Itàlia, va perdre la carrera per la presidència de l'Eurogrup davant el ministre irlandès de Despesa Pública, el conservador Paschal Donohoe. Aquest intent fallit és una demostració més que el cap i les aspiracions de Calviño sempre han estat a la UE, i que Madrid li ha servit de trampolí per fer un salt en la seva carrera europea.