Calviño, una tecnòcrata espanyola crescuda a Brussel·les
Barcelona / Brussel·les“Hem de construir un camí que asseguri la sostenibilitat de les finances públiques i l’estabilitat financera a mitjà termini”. Són tot de paraules que sonen tal com voldrien els governs europeus més ortodoxos (com ara els Països Baixos o Àustria), justament els que estan posant més obstacles a l’aprovació del pla de recuperació de la UE. Però és un fragment de la carta de motivació que ahir va enviar la vicepresidenta i ministra d’Economia Nadia Calviño per oficialitzar la seva candidatura a presidir l’Eurogrup.
No és només un intent de seduir els més reticents a la seva candidatura, tenint en compte que ve apuntalada per un govern amb Podem. També reflecteix la seva manera de ser i de fer, que no ha estalviat tensions en la coalició del govern espanyol. Economista i advocada, Calviño és filla de José María Calviño, president de Radiotelevisió Espanyola durant els governs del socialista Felipe González. La vicepresidenta va iniciar la seva carrera professional després d’aprovar les oposicions per entrar al cos d’economistes de l’Estat, una de les diverses branques de l’anomenat deep state o estat profund: funcionaris de perfil tècnic amb altes qualificacions i una gran capacitat per influir sobre les polítiques públiques. A més, també va ser directora general de la Comissió Nacional de la Competència.
No obstant, el punt fort de Calviño de cara a ser elegida per presidir l’Eurogrup és la seva carrera com a funcionària de la Comissió Europea, una institució de marcat caràcter tecnocràtic que coneix perfectament. El 2006 va arribar a Brussel·les com a directora general adjunta de Competència de la Comissió, primer, i de Mercat Interior, després. El 2014 va ser directora general de Pressupostos amb el comissari alemany Günther Oettinger, fins que Pedro Sánchez la va cridar el 2017.
Tecnòcrata però del sud i d’un govern d’esquerres, un perfil d’equilibrista que col·loca Espanya en molt bona posició de cara a una futura era d’austeritat.
