Madrid“Nadia, jo he sigut un home de negre. Què m’has d’explicar? T’asseguro que aquest cop la cosa no va per aquí. No estem al 2010”, deia el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá (PSOE), a la ministra d’Economia, Nadia Calviño, quan el govern espanyol, en plena crisi sanitària, dissenyava el pressupost del denominat escut social. Escrivá apostava per l’expansió, mentre que Calviño insistia: “Sí, esclar, i després passa el que passa, que venen els homes de negre amb les tisores i ens posem a tremolar”.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
La conversa es recull al llibre La coalición frente a la pandemia (Península, 2020), dels periodistes María Llapart i José Enrique Monrosi, i no només retrata una de les diverses desavinences en matèria econòmica dins l’executiu, sinó també la manera com el govern espanyol i Europa estan contestant a la recessió, almenys mentre hi hagi pandèmia: amb despesa pública. Ara bé, el punt de partida no era aquest.
La tecnòcrata obedient
“Poden generar comportaments irresponsables”, insistia Nadia Calviño al mes de març, quan Brussel·les posava damunt la taula un pla de xoc de 400.000 milions d’euros. La reacció de Calviño, de qui durant anys s’ha dit que és una tecnòcrata europea, bevia de l’herència d’anys d’austeritat i doctrina neoliberals que van marcar les regles a la crisi anterior. “En temps normals està bé preocupar-se pel dèficit pressupostari, i la responsabilitat fiscal és una virtut”, escrivia el premi Nobel d’economia Paul Krugman el 2008. Però el món no viu temps normals i, de fet, el mateix Krugman apuntava: “Quan es produeixen canvis a pitjor, la cautela és un risc”.
Per ara, així ho ha llegit Europa -amb la mirada de reüll de països com Holanda o Àustria-, que ha apostat per la despesa pública sense embuts, a diferència del que va passar a la Gran Recessió. És el camí que Escrivá, al costat dels ministres d’Unides Podem, però també del PSOE, com José Luis Ábalos (Transports) o Isabel Celaá (Educació), defensava davant Calviño mentre la ministra, al costat de la titular d’Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), insistia en la prudència.
Nadia Calviño (la Corunya, 1968) és la viva imatge de la tecnocràcia. Al seu currículum es recullen, entre altres etapes, la viscuda durant més de deu anys com a funcionària de la Comissió Europea. Sánchez li va trucar l’any 2018 perquè assumís la batuta d’Economia. Al mateix temps, i més després de la formació del govern amb Unides Podem (que preocupava obertament als poders econòmics), Calviño també encarnava el missatge de tranquil·litat cap a l’Íbex-35 i permetia a Espanya competir en la cursa de fons per un lloc a la primera fila de l’Eurogrup, una operació que va acabar fent aigües.
Durant la pandèmia, Calviño ha discutit amb més d’un ministre, sobretot d’Unides Podem, amb qui la distància ideològica és obvia. Amb Yolanda Díaz la tensió va aflorar al voltant dels ERTO i de la “guia” per a les empreses sobre com actuar en context covid-19. “Els empresaris estan espantats”, va dir Calviño, que recomanava canviar el nom de “guia” pel d’“orientació”. El debat més complex, però, va arribar amb la paralització de l’activitat, amb Calviño totalment en contra. “A veure si pensem que l’economia té un botó d’apagar i encendre. M’ha trucat un empresari que...”, va dir Calviño a Sánchez, segons el llibre. “A mi també m’han trucat, però no hi som per acontentar cap sector”, li replicava Sánchez.
L’últim enfrontament que es coneix va ser fa dues setmanes. El govern, amb Calviño al capdavant, anunciava la fi de la moratòria legal de les hipoteques i de la prohibició de tallar l’aigua o la llum. El contrapès als dos anuncis va ser l’ampliació d’un bo social elèctric que finalment Podem va arrencar de la mà de la ministra del PSOE, Teresa Ribera, segons ha pogut saber l’ARA.
Els entrebancs, però, no han arribat amb la pandèmia. A l’inici de la legislatura Calviño no va dubtar en arrufar el nas davant de l’increment del salari mitjà interprofessional: “Direu el que voldreu, però augmentar l’SMI destrueix llocs de treball”, va dir, segons recull el llibre. A més, el cavall de batalla més important segueix viu i Calviño ho té clar: “El debat sobre la reforma laboral és absurd”.
ELS FRAGMENTS MÉS POLÈMICS DEL LLIBRE
-Vosaltres direu el que voldreu, però augmentar l’SMI destrueix llocs de treball. -Nadia, et puc ensenyar mil informes que demostren el contrari. Ho tenim estudiat. No destrueix ocupació -respon Yolanda Díaz. -Em podeu portar els informes que vulgueu. Jo us dic que destrueix llocs de treball.
-Bon dia, Yolanda. Què ha passat amb la guia? Els empresaris estan espantats... i alguns enfadats.
-No ha passat res amb la guia, ministra [...]. -Ja. No, si no passa res. Però potser el defecte és denominar-la ‘guia’. Podries dir-ne ‘orientació’. O qualsevol altra cosa. T’aconsello que li canviïs el nom.
-Esclar, és que no es pot parar l’economia així com així. Cada sector que parem és un drama de dimensions bíbliques. A veure si ens pensem que l’economia té un botó d’apagar i encendre. [...] Però, president, s’han de mirar amb lupa tots els passos. M’ha trucat un empresari que...
-És el moment de gastar el que faci falta per impulsar l’economia. El Banc Central Europeu dona suport a aquestes mesures -defensa Escrivá. -Sí, esclar, i després passa el que passa. Que venen els ‘homes de negre’ amb les tisores i ens posem a tremolar -respon Calviño.