El Nadal amarg dels treballadors de Nissan: "Vaig arribar de la baixa maternal i em van donar la carta d'acomiadament"

BarcelonaEl dia que va arribar de la seva segona baixa maternal a la feina la van rebre amb la carta d'acomiadament. La J.M. és una de les afectades pel tancament de Nissan. Fins a la setmana passada treballava al centre de distribució que l'automobilística japonesa té al port de Barcelona (Nissan Distribution Service) i que mantindrà obert tot i la seva marxa de Catalunya, tot i que amb una plantilla més reduïda. "Va ser un déjà-vu, perquè el 2009 també vaig ser una de les afectades per l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que va presentar la companyia, que va ser molt traumàtic", explica. Sis mesos més tard d'aquell ERO, el 2010, l'automobilística va tornar a donar-li feina a la planta de la Zona Franca i el 2018 va fer el salt cap al centre de distribució per aconseguir una millor conciliació laboral. Té 40 anys, dos fills (un de tres anys i un altre de sis mesos), una hipoteca i algun préstec per pagar, ara per ara, amb l'entrada d'un sol sou a casa, el del seu marit. "M'han espatllat el Nadal. Havia de ser una època dolça amb dos nens petits i ara mateix estic en xoc", admet. En xoc, concretament, perquè no esperava a ser una de les afectades per l'ERO, ja que al centre de distribució hi continuaran treballant 36 persones.

La seva primera reacció quan fa un any i mig Nissan va comunicar que tancava va ser pensar-se que "era un farol" de l'automobilística per aconseguir més ajudes de les administracions públiques. "Digue'm incrèdula, però va ser una gran sorpresa. No ens crèiem com una empresa que portava tants anys a Barcelona i que era tan important podia tancar, per això vam sortir al carrer a manifestar-nos", relata.

El segon pal se'l va endur quan el fabricant de cotxes xinès Great Wall Motors (GWM) anunciava la setmana passada que es retirava definitivament de les negociacions per instal·lar-se a la planta de la Zona Franca. "Era la millor opció, perquè substituïes una automobilística per una altra. Teníem aquest fil d'esperança i va ser molt decebedor".

Ara, assegura, encara ha de pair el que li ha passat i decidir què fa en el futur més immediat. El més sensat, diu, és acabar els estudis d'administrativa, estudiar idiomes i buscar feina del que sigui. "La carta de la reindustrialització està molt bé, però no sabem quan trigarà a fer-se realitat, ni amb quines condicions ni quins llocs de feina es requeriran". En el que no té dubtes és que les 1.500 persones que s'han quedat a l'atur volen treballar i aconseguir una estabilitat que "tristament" ara no tenen. Ara bé, també és conscient que el context actual, amb la variant del covid òmicron incontrolada, serà molt difícil trobar una feina amb el sou que tenia (molt per sobre del salari mitjà). "Ens haurem d'estrènyer el cinturó en tres, quatre o cinc voltes", admet.

Tornar a l'atur 33 anys després

La situació amb la qual es troba J. M. és la que viurà d'aquí aproximadament sis mesos el Manuel Sanz, representant de la UGT del comitè d'empresa de Nissan. El contracte, després de 30 anys treballant a Nissan, se li acabarà al juny, quan està previst que es creï un nou comitè d'empresa, i anirà a les llistes de l'atur, on va estar per últim i únic cop quan només 17 tenia anys.

Recorda el silenci que es va fer el 13 de desembre quan es va comunicar a la taula de reindustrialització que GWM es retirava. "Les administracions en tot moment van donar el relleu gairebé per fet", assegura. Pare de tres fills –el més gran té 19 anys–, evita parlar de la seva situació laboral a casa. "No pregunten i a mi em veuen tranquil", explica. La seva gran obsessió és treballar per trobar una solució a la reindustrialització de l'automobilística. "Tirar la tovallola és com admetre que tot s'ha acabat", afegeix. És per això que en cap moment s'ha plantejat buscar una nova feina i admet que si ho hagués de fer ho tindria difícil, perquè als seus 50 anys és complicat trobar un lloc de treball ben remunerat com el que té ara.

Tot i l’endarreriment del calendari de negociacions, fins al febrer no es preveu tancar el relleu i després s’han d’adaptar totes les instal·lacions als nous inquilins, el Manuel es mostra optimista amb dos dels projectes industrials que hi ha a sobre la taula: el hub d’electromobilitat encapçalat per l’empresa catalana QEV i la belga especialitzada en components de l’automoció Punch. A l'espera que es materialitzin, diu, sense embuts, que aquest Nadal "serà dur" per a 1.500 famílies i en especial per als matrimonis en què tots dos treballaven a la mateixa empresa.