De la nacionalització a les 'matildes' i l'arribada saudita: Telefónica es fa centenària

MADRIDCent anys donen per a molt, i si no que l'hi diguin a Telefónica, que els celebra aquest 19 d'abril tornant a ser, 27 anys després de la seva completa privatització, una cotitzada amb presència de l'Estat al capital social. Els orígens de la teleco espanyola es remunten al 1884, quan es va establir el monopoli del servei telefònic en favor de l'Estat, però Telefónica es va constituir com a societat anònima l'abril del 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera. En aquells anys va arribar a ser una empresa americana (la novaiorquesa International Telephone and Telegraph Corporation era el principal accionista l'any 1925). També va viure una nacionalització durant la dictadura franquista (1945) per, després, als 60, inaugurar el capitalisme popular amb l'aparició de les conegudes matildes, les ampliacions de capital anunciades per l'actor José Luis López Vázquez i que van tenir una rebuda espectacular entre la població. També es va veure del tot privatitzada l'any 1997 per l'aleshores president del govern espanyol, José María Aznar (PP), i vivia, amb el canvi de segle, l'època daurada pel que fa a preu de l'acció.

Telefónica, però, va veure com aquella efervescència acabava punxant amb l'escàndol de les stock options de l'expresident Juan Villalonga, fins a convertir la teleco en un objectiu atractiu per als petrodòlars: per primer cop la companyia té capital àrab dins l'accionariat amb l'entrada de Saudi Telecom (STC Group), cosa que ha acabat portant l'Estat a desemborsar més de 2.000 milions d'euros per tornar a adquirir participacions i "protegir-la com a empresa estratègica".

La història de Telefónica, és, també, la història d'Espanya. "Sense Telefónica, Espanya no s'entén", ha expressat el president de Borses i Mercats Espanyols (BME), Javier Hernani, aquest divendres en l'arrencada del que ha estat el primer acte de celebració del centenari de Telefónica i que ha consistit en un toc de campanya honorífic a la Borsa de Madrid a càrrec del president de la companyia, José María Álvarez-Pallete, juntament amb el conseller delegat, Ángel Vila, i la directora financera, Laura Abasolo. "Què hauria estat de la borsa espanyola sense Telefónica i de Telefónica sense la borsa espanyola?", ha afegit Hernani.

El fet és que la companyia va debutar al parquet l'any 1925 i és de les poques empreses que formen part de l'Íbex-35 des que es va fundar el gener del 1992, sota el govern espanyol de Felipe González (PSOE). La calorosa rebuda del president de BME, però, no l'han tingut els inversors: a les pantalles de l'edifici de la Borsa de Madrid, l'acció de Telefónica –avui frega els 4 euros, lluny dels més de 20 euros que va registrar l'any 2000– se situava en números vermells i, de fet, no ha començat a pujar fins a les 11 del matí, quan l'acte ja havia acabat. "Que algú es posi a comprar [accions], a veure si puja!", ha xiuxiuejat una persona present a l'acte.

Però més enllà del negoci, Telefónica és també, i sobretot, històrica perquè "va fer arribar la comunicació a cada cantonada del país", ha recordat Pallete, que ha presumit que l'any 1929 Espanya "comptava amb més línies de telèfon que qualsevol altre país del món". Aleshores, a les cases hi havia telèfons automàtics de sobretaula de bateria central i disc i el paper de la telefonista era imprescindible per a la connexió. Avui, el mòbil i la connexió a internet –dos dels principals negocis de Telefónica– han fet que minuts després del toc de campana, el moment estigués accessible per a tot el món.