Múrcia i el País Valencià, comunitats amb més deute en mans de l’Estat
Catalunya és la sisena autonomia que més depèn del FLA
BarcelonaMúrcia i el País Valencià són, per aquest ordre, les dues comunitats autònomes amb més deute en mans de l’Estat. Així ho mostren dades publicades fa poc pel Banc d’Espanya, segons les quals els governs d’aquestes dues autonomies tenen pràcticament el 80% del deute controlat per un únic creditor, el govern espanyol.
Catalunya és la comunitat que més diners ha rebut del fons de liquiditat autonòmic, el FLA, des que aquest instrument es va crear per rescatar les comunitats sense accés als mercats. Però cau fins a la sisena posició quan es mira quin percentatge del seu deute està en mans de l’Estat. Després de les dues comunitats esmentades, Castella-la Manxa, les Balears i Andalusia són les comunitats que més depenen dels mecanismes de finançament del govern central. Totes tres tenen al voltant del 70% del seu deute en poder del FLA. El sisè lloc l’ocupa Catalunya, just per sota del 70%. Cantàbria i les Canàries van a continuació.
Durant el 2016 el conjunt de les comunitats autònomes van seguir augmentant la seva dependència de l’Estat i, per primera vegada, més de la meitat del deute global autonòmic va passar a estar controlat pel govern central. En concret, va ser el 54% de tot el deute de les comunitats, davant el 48% amb què es va tancar el 2015, segons les dades del Banc d’Espanya.
La fi del FLA?
Cada vegada hi ha més dubtes sobre la necessitat que segueixi existint el FLA. Fins i tot Manuel González Sánchez, catedràtic pròxim al ministre Cristóbal Montoro i president de la comissió d’experts per al finançament autonòmic, ha defensat que cal eliminar-lo perquè es tracta d’“una mesura atípica que només es pot justificar en el marc d’una crisi econòmica”.
El problema és que, per fer-ho, abans s’hauria de resoldre el nou model de finançament autonòmic. Segons el govern de Mariano Rajoy, s’hauria d’aprovar i posar en marxa aquest mateix any, però les negociacions avancen molt lentament i se’n sap poca cosa. Per tant, sembla que la desaparició del FLA encara tardarà a arribar.
En tot cas, la Generalitat ja ha començat a estudiar la possibilitat de deixar de demanar diners al FLA. Tal com va avançar l’ARA al mes d’abril, el departament d’Economia ha començat a avaluar aquesta possibilitat i, de fet, últimament s’han intensificat els contactes amb els inversors estrangers per veure quina acollida podria tenir el deute de la Generalitat un cop tornés al mercat.
No hi ha gaires detalls de les trobades que el vicepresident, Oriol Junqueras, ha tingut amb els inversors, ja que s’han celebrat a porta tancada, però és fàcil preveure que les primeres sortides de la Generalitat al mercat no seran senzilles. Amb tot, l’equip del departament s’ha fixat en el model d’Irlanda. En la primera emissió d’aquest país després de ser rescatat per la troica, els mercats li van demanar un interès elevat. En les posteriors, però, el preu es va normalitzar.