Multa de 200 milions: sis grans constructores es van repartir les infraestructures durant 25 anys

MADRIDReunions setmanals per alterar milers de contractes públics d'infraestructures, com ara hospitals o carreteres. Aquesta és la pràctica que durant 25 anys han dut a terme les sis principals constructores espanyoles i per la qual la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) els ha imposat aquest dijous una multa històrica per un import total de 204 milions d'euros. Així ho ha informat l'organisme supervisor en un comunicat. Les companyies sancionades són Acciona (29,4 milions d'euros), Dragados (57,1 milions), FCC (40,4 milions), Ferrovial (38,5 milions), OHL (21,5 milions) i Sacyr (16,7 milions d'euros). Competència també havia investigat l'empresa espanyola Lantania, per a qui finalment s'ha arxivat la causa.

"Es tracta d'unes pràctiques amb uns efectes especialment nocius per a la societat, ja que han afectat milers de concursos convocats per les administracions públiques espanyoles per construir infraestructures com ara hospitals, ports i aeroports, carreteres, etc.", subratlla la CNMC en el seu comunicat, on destaca que entre les administracions més afectades hi ha les dedicades al foment d'obres, en particular el ministeri de Transports (hereu del ministeri de Foment) i els organismes i entitats públiques que en depenen.

Reunions setmanals i licitació en bloc

Les sis companyies tenien un modus operandi concret, destaca Competència. Des de l'any 1992, aquestes grans constructores es reunien setmanalment per analitzar les licitacions d'obra pública que les diferents administracions havien presentat. En aquestes cites setmanals expressaven si tenien o no intenció de presentar-se a una licitació; decidien en quins contractes públics compartirien tota o una part dels treballs tècnics que componien les ofertes i també s'intercanviaven informació sobre quina estratègia seguirien a l'hora de presentar-se a les licitacions. Unes conductes que, segons Competència, constitueixen una infracció molt greu de la llei de defensa de la competència, però també del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Però ¿com s'ho feien per no aixecar sospites del que estaven tramant? "Els treballs tècnics [que compartien les empreses] els encarregaven conjuntament tots els membres del grup a empreses externes", segons el comunicat de la CNMC. Un cop elaborats els treballs perquè fossin presentats a una licitació, les companyies tenien prohibit modificar-los sense el coneixement i l'aprovació de tots els seus membres. "L'única personalització que havien acordat era la inclusió de logos i denominacions de cadascuna de les empreses al document conjunt per donar a les administracions una aparença d'independència en la presentació de les ofertes", descriu la CNMC. "Les empreses van desenvolupar unes complexes normes de funcionament que van anar evolucionant durant el temps que va durar la conducta", recull el comunicat.

¿Tres anys sense contractes?

Les conseqüències per a aquestes grans empreses poden anar més enllà de la multa de 200 milions d'euros. La CNMC ha enviat la resolució de la seva investigació a la Junta Consultiva de Contractació Pública per si aquesta infracció pot donar lloc a una prohibició a les empreses de seguir obtenint contractes públics. El regulador pot activar aquest procediment i donar l'ordre que durant els pròxims tres anys es prohibeixi la participació d'aquestes empreses en futures licitacions públiques. Ara bé, les empreses encara se'n podrien escapar perquè tenen dos mesos per presentar un recurs a l'Audiència Nacional i, després, al Tribunal Suprem, i la decisió de la Junta Consultiva no arribaria fins que hi hagi una sanció ferma. De fet, les sis grans firmes ja han anunciat que presentaran un recurs contra la resolució. El periple judicial es pot allargar anys.

La CNMC destaca que els acords entre les sis grans constructores van provocar "menys varietat i qualitat" de les ofertes tècniques presentades per les empreses a l'administració contractant. A més a més, les seves conductes també van impactar en les empreses competidores, que es presentaven als contractes públics amb desavantatge. "Cal tenir en compte l'efecte agregat que van tenir sobre la competència les pràctiques col·lusòries, fruit del gran nombre d'obres [públiques] sobre les quals van compartir treballs, l'import elevat que van comportar aquestes obres i la prolongada durada en el temps de les pràctiques", afegeix l'organisme.