Moragas: el banquer que semblava normal

BarcelonaQuan a mitjans del 1931 Josep Pla va conèixer a l’Hotel Palace de Madrid Francesc Moragas, fundador el 1902 de la Caixa de Pensions per a la Vellesa (i d’Estalvis, afegit posteriorment), va dir que es tractava “d’un dels més grans catalans d’avui, i excepcional”. Sorprès per la modèstia del seu interlocutor, l’escriptor empordanès va afegir que “és una persona absolutament normal”.

Enguany se celebra el 150 aniversari del naixement de Francesc Moragas i Barret (Barcelona, 1865-1935) i La Caixa va obrir ahir els actes d’homenatge a la seva seu central de la Diagonal amb un to solemne. Primer, una acurada exposició al vestíbul de l’edifici, un original acte cultural al saló d’actes, amb música d’Amadeu Vives i lectura per l’actor Oriol Vila de textos de Pla sobre Moragas, que no es van publicar fins que aquest va morir. Havia de ser un homenot planià, però el caràcter sobri i discret del banquer ho va impedir.

Després, una lliçó magistral d’Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària La Caixa, que va reivindicar la vigència dels postulats que va marcar Moragas per a la institució: solidesa financera i vocació social.

De Moragas va dir Francesc Cambó que havia “creat la institució més important del país”, la “més catalana” perquè havia fet “una realitat pura i simple”. De formació jurídica i filosòfica, Moragas era secretari general de Foment del Treball quan el 1902 hi va haver una revolta obrera (la del quadre de Ramon Casas La càrrega ). Veient-ne els efectes devastadors, va impulsar un recapte entre el món empresarial per fer una donació a les víctimes.

D’aquí va sortir el primer capital per crear la Caixa de Pensions per a la Vellesa, una fita pionera en el que avui se’n diu estat del benestar. Moragas va unir els seus profunds coneixements tècnics sobre assegurances amb una gran capacitat de treball i de convicció. Catòlic que estava més a prop de la justícia social que de la beneficència, home eixut físicament i de costums, va crear una institució que en només 30 anys ja era la primera caixa d’Espanya.

Fainé veu reflectides i continuades fins avui les exigències de Moragas. En la seva anàlisi de la trajectòria vital de Moragas -i dels seus continuadors com Bosch i Raspall, Luño Peña, Vilarasau i Fornesa-, l’actual president de la Fundació dibuixa el caràcter de Moragas amb quatre trets principals: emprenedor amb sentit social, innovador, negociador tenaç i dotat d’una gran ambició.

Aprofundir en la seva obra

El 150 aniversari servirà per actualitzar i aprofundir en l’obra de Moragas, a la qual ja li han dedicat temps per remenar i analitzar les més de 1.000 capses que va deixar endreçades els historiadors Carles Sudrià ( Moragas és intuïció i treball ), Alfred Pérez Bastardas (Un optimista permanent amb visió social ) i, a partir d’ahir, Francesc Cabana ( Un afortunat que va poder veure el resultat de la seva obra ), el llibre del qual es va repartir en acabar l’acte.

Quan va morir, el 1935, Moragas deixava una entitat amb 109 sucursals obertes en 31 anys, uns fons de 500 milions de pessetes i desenes d’iniciatives socials, benèfiques i culturals. Ahir, al saló d’actes, ple a vessar, es va concentrar bona part de la classe empresarial del país (Josep Sánchez Llibre, Jordi Gual, Àngel Simón, Rafael Villaseca...), a més dels patrons de la Fundació i una munió de treballadors de l’Obra Social, entre els quals Cristina de Borbó. Un cop d’ull a l’exposició del vestíbul contradiu ben bé l’aparença de normalitat que glossa Pla. Moragas va ser excepcional.