Mor Pedro Solbes, exvicepresident del govern de Zapatero

Barcelona“Tot i que no era un federalista convençut, era un home molt sensat i amb el tema autonòmic s’hi podia dialogar. En general, el tinc en molt bona consideració”. Així defineix Pedro Solbes l’exconseller d’Economia Antoni Castells, que va ocupar el càrrec de la cartera pràcticament en el mateix període que Solbes va ser ministre d’Economia i Hisenda durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. 

Solbes (Alacant, 1942) ha mort aquest dissabte als 80 anys. Deixa com a llegat més de tres dècades de carrera professional en primera línia política, i serà recordat per haver capitanejat la transició a l’euro però també per ser una de les cares visibles de la mala gestió de la crisi financera del 2008 per part del govern espanyol. L’exconseller Castells, que va tractar-hi “moltíssim” durant aquells anys, sobretot per les negociacions de l’Estatut d’Autonomia del 2006, assegura en declaracions a l’ARA que Solbes “era un servidor de l’Estat en tota regla, però sense massa partidismes”. “S’hi podia dialogar, era obert... Tant de bo tots els interlocutors a Madrid fossin de la seva talla”, explica Castells. 

La crisi financera, el punt fosc

Molts coincideixen a dir que la llarga carrera professional de Solbes només té una taca a l’expedient: la gestió de la crisi financera a Espanya. Segons Castells, “es va fer tard i malament”, i de fet el mateix Solbes va entonar el mea culpa el 2018 durant la comissió d’investigació de la crisi financera que es va fer al Congrés. En la seva compareixença va admetre errors en la gestió: “Ens vam equivocar totalment en les previsions macroeconòmiques; no vam ser capaços de detectar la forta recessió espanyola el 2009, i es pensava tornar a una situació de creixement el 2010”. Solbes va assegurar que hauria estat millor aplicar una política fiscal "més restrictiva": "Es va intentar en part amb resultats insuficients però, en tot cas, útils per reduir l'impacte de la crisi". "Hauríem d'haver estat més valents a l'hora d'entrar al tema de la governança de les caixes", va exposar.

En el mateix discurs, també va explicar les seves divergències amb Zapatero, ja que mentre que el cap de l’executiu preferia seguir el corrent, l’exministre era partidari de reservar recursos “per si la crisi es complicava”. En aquest sentit, va recelar del pla E, del xec nadó i de la rebaixa de l’IRPF, que eren propostes electorals del PSOE el 2008. A més, va criticar que Zapatero confiés “excessivament” en els sindicats en matèria laboral i va considerar pertinent haver fet una reforma laboral i de les pensions per evitar “problemes posteriors”. “Tothom tenia molta necessitat i ganes de gastar”, va concloure.

Castells explica que “a Catalunya es va veure ràpidament que hi havia un problema de solvència, sobretot a les caixes, però en Solbes m’ho negava i defensava que només era un problema de liquiditat –recorda–. Els va costar molt veure que efectivament era un problema molt greu, i ja va ser massa tard”, diu. Amb tot, segons l’exconseller, “el fet que després reconegués públicament el seu error demostra que era un home honest”.

Tres dècades al servei de l’Estat

L’economista i politòleg va iniciar la seva trajectòria amb el PSOE com a secretari general d’Economia i Hisenda, amb Miguel Boyer al capdavant del ministeri, i va ser secretari d’estat per a les Comunitats Europees i ministre d’Agricultura abans de dirigir el ministeri d’Economia durant l'últim mandat de Felipe González, entre el 1993 i el 1996. Solbes també és conegut per ser un dels artífexs de la transició a l’euro. El 1999 va assumir una de les carteres més importants de la Comissió Europea, la d’Afers Econòmics i Monetaris, en l’època en què es va introduir la moneda comuna. L’operació va ser un èxit, i va deixar la cartera el 2004, quan Zapatero el va reclamar al govern.

Així doncs, va repetir com a ministre d'Economia el 2004, moment de bonança de l'economia espanyola. El 2008, amb la crisi financera i l'esclat de la bombolla immobiliària, es va acabar l'època daurada i, finalment, Solbes va dimitir l'abril del 2009 per ser substituït al capdavant del ministeri per Elena Salgado. Després de més de 40 anys exercint la política, el mateix 2009 va decidir desvincular-se'n i va renunciar a l'acta de diputat al Congrés. A principis del 2011 va ser nomenat membre del consell d'administració de l'elèctrica italiana Enel, propietària d'Endesa, i va treballar com a assessor i conseller del banc britànic Barclays.

Els socialistes, de dol

La notícia de la mort de Solbes ha commocionat el Partit Socialista, i les reaccions no s'han fet esperar. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha lamentat la seva mort i l'ha definit com un "home d'estat dedicat a servir el seu país i defensar els valors socialdemòcrates". En un comunicat, el PSOE ha agraït "la feina", "el compromís" i "la vocació de servei públic a Espanya i al projecte europeu" de l'exministre.

Per la seva banda, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha elogiat "el compromís, l'honestedat i la prudència" de Pedro Solbes i ha assegurat que "representa el millor que Espanya i el PSOE han aportat a la societat espanyola" i europea.

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, també ha lamentat la mort de l'exvicepresident assegurant que era "un gran company i polític, una persona tranquil·la i excepcional". Una gran multitud de cares conegudes s'han acomiadat de Solbes aquest dissabte a la tarda a la capella ardent.