Mor l'economista Josep Maria Gay de Liébana
El professor de la UB era una dels noms més mediàtics de la divulgació econòmica
BarcelonaL'economista Josep Maria Gay de Liébana ha mort aquest divendres a l'edat de 68 anys, segons ha anunciat TV3 i ha confirmat a l'ARA la Universitat de Barcelona. Gay de Liébana era un dels economistes més mediàtics d'Espanya gràcies a les seves aparicions als mitjans de comunicació. El 2018 va anunciar que patia un càncer avançat.
Nascut a Barcelona, Gay de Liébana era doctor en economia per la Universitat Abat Oliba CEU i professor d'economia financera i comptabilitat a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB. Era autor de diversos llibres tant de divulgació econòmica com especialitzats.
Gay de Liébana va fer el salt definitiu a la fama entre la majoria de la població espanyola el 2012, arran que es fes viral a internet el vídeo d'una intervenció seva en un acte de l'associació valenciana d'assessors fiscals en la qual carregava contra la corrupció com un dels mals endèmics de l'economia espanyola. "No es poden exigir tipus impositius del 56% quan els qui recapten són grans xoriços. I el poble ha de dir prou", deia en la seva ponència. Només un any després de l'esclat del 15-M, el professor de la UB va passar a ser l'economista indignat a la ment de molta gent, tot i que les seves posicions sovint es trobaven més pròximes als postulats liberals o a l'anomenada economia de l'oferta (supply-side economics, en anglès), una escola de pensament liderada per economistes com Arthur Laffer o Robert Mundell.
L'estil directe, senzill i planer van fer de Gay de Liébana un habitual en tertúlies de ràdios i televisions, tant a Catalunya com als mitjans espanyols. Hi ajudava el fet de tenir un caràcter afable amb l'interlocutor i contundent però alhora irònic amb les situacions que descrivia. Va col·laborar puntualment o de forma regular amb una llarga llista de mitjans generalistes, entre els quals hi havia La Vanguardia, Cope, TV3, 8TV, Catalunya Ràdio, La Sexta o RAC1.
Ara bé, Gay de Liébana ja havia intervingut als mitjans de manera recurrent abans del seu discurs viral del 2012, com quan uns mesos abans va aparèixer al programa Salvados, de La Sexta, que Jordi Évole va dedicar a les finances dels clubs de futbol professionals. Intervencions com aquestes van acabar de consolidar-lo com una de les cares visibles de la divulgació econòmica en un moment de crisi en què la informació sobre economia obria diaris i encapçalava telenotícies. Salvant les distàncies en estil i discurs, Gay de Liébana va ser un més de la llista d'economistes mediàtics sorgits arran de l'ensorrament de l'economia mundial i espanyola el 2008, com Santiago Niño Becerra, Josef Ajram o Leopoldo Abadía, entre altres.
L'economia de l'esport va ser un dels elements que més el van portar a ser consultat pels periodistes. A més, va formar part del consell d'administració del RCD Espanyol –l'equip del qual era un fidel seguidor– entre el 2004 i el 2006, així com de la fundació del club. També va ser directiu del Club de Tenis La Salut i presidia la comissió d'economia i finances de l'esport del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
A nivell personal, Gay de Liébana mantenia una estreta relació amb l'illa de Menorca, d'on és originària la seva esposa, i concretament amb el municipi de Sant Lluís, d'on va ser pregoner de la festa major el 2015.