Montoro retalla per sorpresa en 780 milions d'euros el finançament de Catalunya
Hisenda redueix els diners del model autonòmic al·legant que no hi ha pressupostos
BarcelonaEl ministeri d'Hisenda ha retallat per sorpresa els diners que entregarà a les comunitats autònomes pel model de finançament. Una xifra que ja estava anunciada des del juliol i sobre la qual les comunitats van elaborar els seus pressupostos durant la tardor passada.
La retallada és molt significativa en el cas de Catalunya: els diners que rebrà finalment el Govern seran 780 milions menys que els 17.618 milions anunciats pel ministeri a l'estiu. L'argument de Cristóbal Montoro és que, en absència de pressupostos de l'Estat (per als quals el PP encara no ha aconseguit prou suports), el govern espanyol s'ha vist obligat a prorrogar els comptes i això li impedeix gastar més.
Aquest argument, però, xoca amb el fet que la transferència anunciada per al 2018 a la Generalitat és fins i tot inferior a la rebuda durant el 2017. En concret, els 16.838 milions que finalment Hisenda transferirà a la Generalitat són inferiors en 125 milions a l'import rebut durant l'any passat. I això malgrat el context de creixement econòmic, que previsiblement comporta un augment de la recaptació d'impostos.
La retallada també afecta comunitats com el País Valencià i les Balears, que rebran 353 milions i 67 milions menys, respectivament. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va acusar Montoro de "jugar amb foc" amb aquest tracte "displicent" a les autonomies.
Aquests ingressos que fa Hisenda s'anomenen 'bestretes' (és a dir, pagaments anticipats) perquè són diners corresponents al model de finançament que l'Estat entrega a les comunitats. Teòricament, les bestretes es calculen en funció de la previsió de recaptació de l'Estat en els grans impostos, com l'IRPF i l'IVA (dels quals les comunitats en reben la meitat). Dos anys després, l'Estat revisa si aquelles bestretes van ser excessives o si es van quedar curtes, i ho compensa: si les comunitats van cobrar massa, han de tornar el que van cobrar de més, i si van cobrar massa poc, l'Estat paga el que els correspon.
El cert és que la majoria de vegades el ministeri d'Hisenda calcula les bestretes a favor seu i en perjudici de les comunitats. Gràcies a aquest biaix sistemàtic, la Generalitat de Catalunya, tota sola, ha finançat Hisenda amb 4.233 milions durant els anys de crisi, tal com va explicar aquest diari. La xifra es multiplica si s'hi inclouen els diners que la resta de comunitats també han estat 'prestant' a Hisenda per culpa d'aquest sistema. El ministeri no explica mai com fa les estimacions per calcular les bestretes.
La Generalitat encara no té pressupostos per a aquest any a causa de les eleccions del 21-D. Si finalment es forma govern, l'equip que hi hagi a Economia es trobarà amb aquesta sorpresa.
Pressió de Rajoy al PSOE
La retallada de les bestretes serveix a Rajoy per pressionar el PSOE perquè li doni suport en els pressupostos. De fet, el president espanyol ja va fer servir les comunitats per arrencar el suport dels socialistes –aleshores liderats per una gestora– al sostre de despesa de l'any passat. En aquell cas, l'executiu va prometre als governs autonòmics un augment del límit de dèficit si el sostre de despesa rebia el vistiplau del Congrés, com va acabar passant gràcies als vots dels socialistes. Amb les bestretes retallades, Rajoy podrà augmentar la pressió sobre Pedro Sánchez, marcat de prop pels 'barons' socialistes, que li reclamen que s'impliqui en el debat del finançament autonòmic.
Els vots socialistes, o com a mínim la seva abstenció, són en principi necessaris per aprovar el sostre de despesa, a diferència de la votació a la totalitat dels pressupostos, quan n'hi havia prou amb els del PNB i el diputat canari que es va presentar en coalició amb els socialistes, Pedro Quevedo, a més dels de Ciutadans i el PP. I és precisament aquesta fórmula la que preveu repetir Rajoy, després que Sánchez hagi reiterat que no pensa donar suport als comptes. La votació del sostre de despesa, però, és un pas previ imprescindible per arribar al debat pressupostari, i és aquí on el PP no tira la tovallola i encara es veu capaç de persuadir el PSOE.