Montoro prorrogarà els pressupostos del 2017 davant la falta de suports

MadridFinalment el govern de Mariano Rajoy descarta l'opció d'aprovar els propers pressupostos generals de l'Estat durant els últims mesos que queden per acabar l'any. Tot i que els terminis actuals ja feien molt difícil que Montoro ho aconseguís –es necessiten uns dos mesos per passar tota la tramitació parlamentària–, el ministre d'Hisenda i Funció Pública havia afirmat feia unes quantes setmanes que ho veia possible. Però arribats a la segona quinzena d'octubre, segons fonts d'Hisenda citades per Europa Press, finalment el ministre ho ha descartat i ja avança que es prorrogaran.

Així doncs, com explica Europa Press, la falta de suports principalment provocada pel rebuig dels nacionalistes bascos a la resposta de l'Estat davant el referèndum de l'1-O ha provocat que el govern central opti ja per prorrogar els comptes d'aquest 2017 i ho deixi per a l'any que ve. Tot i això, Montoro ja va dir que intentaria continuar negociant durant el que queda d'any perquè la pròrroga sigui el més curta possible i que, per tant, puguin arribar a aprovar-se al gener mateix.

Però l'ajornament dels nous comptes provoca també que el pla d'estabilitat que el govern espanyol ha de remetre a Brussel·les abans de dilluns no pugui portar l'actualització dels objectius de creixement i de dèficit per al 2018. Per tant, es manté l'objectiu del 3,1% de dèficit fixat per a aquest any per al proper exercici, fins que l'executiu compti amb una nova previsió d'ingressos i despeses que li permeti modificar-ho. Un cop tingui uns nous pressupostos l'objectiu de Montoro seria establir un dèficit del 2,2% del PIB per al 2018, segons consta en l'últim pla macroeconòmic.

L'objectiu, doncs, anirà recollit en el pla pressupostari que ha d'enviar a la Comissió Europea aquest diumenge. Si bé es cert que els plans d'estabilitat recullen un període normalment fins al 2020, l'actualització se centra en el proper exercici, i com que l'executiu de Rajoy no pot justificar mesures fiscals ni pressupostàries diferents de les que contemplen un dèficit del 3,1%, no pot justificar en el nou pla una previsió de dèficit del 2,2%.

Quins suports tenia el PP?

Per aprovar els comptes del 2018, el PP comptava tenir el suport dels mateixos partits que li havien donat suport el 2017 (Ciutadans, PNB, UPN, Fòrum Astúries, Coalició Canària i Nova Canàries). Però la resposta de l'Estat davant el referèndum de l'1 d'octubre ha congelat la relació entre els nacionalistes bascos i el PP.

Què havien d'incloure els comptes del 2018?

El PP s'havia compromès amb Ciutadans a rebaixar l'IRPF a les rendes més baixes amb una mesura que havia de suposar 2.000 milions d'euros menys d'ingressos, a més dels ajuts a les guarderies, l'augment dels permisos de paternitat fins a cinc setmanes i l'equiparació salarial entre agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. A més, també hi havia sobre la taula l'increment salarial dels funcionaris públics.

Quines eren les últimes previsions econòmiques?

El quadre macroeconòmic que ja es va presentar preveia un dèficit del 2,2% el 2018 (uns 8.000 milions d'ajust). D'aquest dèficit, un 0,7% havia de correspondre a l'administració central; un 1,1%, a la Seguretat Social, i el 0,4%, a les autonomies, a més d'un equilibri pressupostari per als ajuntaments.

Però el fet de no poder comptabilitzar la despesa prevista per falta de pressupostos se suma, segons ha explicat aquest divendres la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, a la inestabilitat econòmica que genera la situació a Catalunya. Això influiria negativament en les perspectives de creixement del conjunt de l'economia espanyola, cosa que encara fa més impossible actualitzar a la baixa l'objectiu de dèficit. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ja va explicar que l'esborrany que es presentaria a Brussel·les seria "molt prudent", amb un percentatge per al 2018 inferior a les previsions de l'FMI.