Montoro obre la porta a condonar el deute del FLA a les comunitats
El ministre assegura que l’estructura de la Hisenda espanyola reflecteix la pluralitat de l’Estat
MadridReforma del finançament autonòmic, més inversions i quitances del deute del fons de liquiditat autonòmic. Són les concessions -de moment més en forma de declaracions que de fets- que el govern en minoria de Mariano Rajoy ha anat deixant caure a les comunitats autònomes des que ha engegat l’anomenada legislatura del diàleg. I l’última picada d’ullet a quatre dies de presentar els nous comptes de l’Estat la va fer ahir el titular d’Hisenda, Cristóbal Montoro: “Aquests pressupostos també són l’oportunitat d’entendre la diferent sensibilitat que neix dels territoris d’Espanya, perquè som un país plural i l’estructura de la Hisenda espanyola ho reflecteix”, deia després d’obrir la porta a concedir quitances del deute que les comunitats tenen amb l’Estat, una de les reclamacions que, fins ara, havia ignorat.
“L’únic ministre socialdemòcrata del PP”. Així era presentat ahir Cristóbal Montoro pel president d’Unidad Editorial, Antonio Fernández-Galiano, l’organitzadora de les jornades Impostos, despesa i dèficit fiscal,que inaugurava el ministre. I Montoro s’hi va sentir còmode. El ministre no va fer escarafalls a una etiqueta que l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, havia fet servir per referir-s’hi com un dels exemples del rumb equívoc que, als seus ulls, prenia el partit. Però Montoro ahir presumia d’haver fet content a tothom: “He rebut premis de totes bandes”, deia abans de concloure un discurs en què reclamava el suport de la resta de partits per aprovar els pressupostos que presentarà divendres. “Si s’aproven serà la prova que Espanya té prou estabilitat política per continuar amb la recuperació”, deia, i assegurava que cada vegada són més a prop de tenir garantits els suports necessaris. Més tard, però, el president de la comissió de pressupostos al Congrés de Ciutadans, Francisco de la Torre Díaz, deia que el seu partit encara no ho té tan clar.
Catalunya i el finançament
Però a qui més va allargar la mà Montoro va ser a les comunitats autònomes i, en particular, a diversos diputats i senadors d’ERC que eren presents a l’acte i a qui va agrair especialment la seva presència. El ministre també va aplanar el camí al president Mariano Rajoy, que avui és a Catalunya per anunciar inversions en infraestructures. Montoro avançava ahir que “són inversions a curt, mitjà i llarg termini”.
Sobre la possibilitat d’aplicar quitances al deute que les autonomies tenen amb l’Estat a través del fons de liquiditat autonòmic, Montoro va assegurar: “S’està escoltant a tots els experts i estem oberts a estudiar qualsevol proposta”. A principis d’any, sis comunitats (Andalusia, Múrcia, el País Valencià, l’Aragó, les Canàries i les Balears) van traslladar a Hisenda la seva proposta de condonar les partides d’aquest mecanisme de finançament en el marc de la comissió creada per abordar la reforma. Des del departament d’Economia de la Generalitat prefereixen no pronunciar-se respecte a aquest anunci fins que es converteixi en una proposta ferma. Des del 2012, el govern espanyol ha concedit préstecs d’aquest tipus per valor de 212.000 milions. Actualment la Generalitat, que arrossega un deute públic superior als 70.000 milions, té un 74% d’aquest passiu contret amb l’Estat, concretament 46.731 milions d’euros. Una xifra que creixerà encara més perquè avui mateix el Govern signarà l’acord per demanar l’adhesió al FLA del 2017, del qual necessita uns 7.300 milions.
Però malgrat voler mostrar la seva cara més amable a totes bandes, Montoro no es va estar de presumir de la seva gestió. “No tenen cap raó tots els organismes internacionals quan sistemàticament ens recomanen apujar l’IVA”, etzibava el ministre, que acabava: “Els escoltarem i els mirarem de convèncer, però és igual”. Una actitud similar a la que la majoria d’autonomies retreien fins ara al ministre quan als Consells de Política Fiscal i Financera Montoro només els escoltava però acabava fent ús del seu vot majoritari.