El Congrés aprova el nou FLA amb interès zero: 2.551 milions d'estalvi per a les comunitats, segons Hisenda
La Generalitat demana fins a 9.360 milions per a aquest 2015. Montoro insisteix que sense aquest mecanisme no s'hauria pogut mantenir l'estat del benestar
MadridEl Congrés dels Diputats ha convalidat aquest dimarts amb 179 vots a favor, 20 en contra i 129 abstencions el decret llei aprovat el passat dia de Sant Esteve en consell de ministres perquè les comunitats es puguin finançar al 0% d'interès. Es tracta d'un nou Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) que contempla la mutualització del deute de les autonomies i que, segons els ministeri d'Hisenda, suposarà un estalvi addicional de 2.551 milions d'euros l'any per a les autonomies.
Aquest dimarts, justament, s'acabava el termini marcat pel govern espanyol perquè les diferents autonomies s'hi acollissin. La novetat d'aquest fons, anunciat en l'últim consell de política fiscal i financera del passat 23 de desembre, és que també s'hi poden acollir totes les autonomies que fins ara no han subscrit el FLA. Ho faran tant Galícia com Castella i Lleó i Aragó, que podran finançar-se al Tresor a un interès zero aquest 2015 i els dos anys següents si compleixen amb els objectius de dèficit i el pla de proveïdors. S'acullen així a l'anomenat fons de facilitat financera, que ha rebutjat Madrid des d'un primer moment per evitar que l'Estat pugui acabar controlant els seus comptes, ja que si no compleixen les condicions hauran d'acollir-se al FLA.
La Generalitat ha anunciat aquest dimarts que demanarà fins a 9.460 milions d'euros d'aquest nou FLA, un 20% més que l'any passat. Segons els comptes del Govern, suposarà un estalvi de 300 milions per a les arques catalanes, si bé de 525 milions "en termes de dèficit".
"Aquí no s'obliga ni es força a ningú"
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha reiterat davant l'hemicicle que gràcies a aquestes mesures Espanya ha pogut mantenir l'estat del benestar i alhora enfilar "el camí de la recuperació econòmica", així com que el Tresor es financi a uns valors molt baixos. Considera que el nou FLA, que conté fins a tres compartiments -el fons per a les comunitats no adscrites fins ara al FLA, les que sí ho estaven, i ajudes a les entitats locals-, no és res més que un "perfeccionament" d'aquest model. "Aquí no s'obliga ni es força a ningú" a acollir-se a aquest fons, ha assenyalat en una resposta a la decisió de Madrid de no acollir-s'hi. A més, a defensat que el pla no envaeix les competències de ningú perquè només es demanen dos requisits: el compliment dels objectius de dèficit i dels terminis del pagament als proveïdors.
La majoria de l'oposició ha carregat contra el que considera un "pegat" al sistema de finançament autonòmic, però tan sols ERC i UPyD hi han votat en contra. La resta han decidit abstenir-se en la convalidació del reial decret.
CiU ha volgut fer una comparació en termes mèdiques i ha qualificat d'"ibuprofè" el nou FLA. "El que necessiten les autonomies no és un ibuprofè, sinó proteïnes: ingressos per atendre les despeses", ha dit el portaveu adjunt del grup català al Congrés, Josep Sánchez Llibre. Ha retret també al ministre d'Hisenda que el pressupost de l'administració general de l'Estat hagi augmentat més de 30.000 milions d'euros en època de crisi, del 2012 al 2015, mentre s'han negat a impulsar un nou sistema de finançament autonòmic.
ERC rebutja "les pipes" de Montoro
Des d'ERC s'ha criticat els interessos que ha cobrat l'Estat durant els últims anys a les comunitats acollides al FLA -Catalunya és la que té una major quantitat-. "Vostè castra primer les administracions i després puja aquí [a l'estrada] a dir que ens donaran pipes i va marcant paquet amb la seva capa de superministre. Estalviïs aquest espectacle", ha dit el portaveu d'ERC al Congrés i alcaldable per Barcelona Alfred Bosch.
Esquerra Unida ha reclamant també una reforma del sistema de finançament i el grup socialista ha criticat els "pegats" del govern de Mariano Rajoy.
Des del PNB s'ha denunciat que els fons de l'Estat no fan més que augmentar "la dependència i control de l'estat", ja que els comptes de les autonomies "queden sotmesos a la seva gestió i tutela". Tant el País Basc o Navarra han rebutjat acollir-se al nou fons.