Montoro diu ara que aixecarà el control de les finances amb el 155

Madrid / BarcelonaFa uns mesos, Hisenda tenia clar que, tot i ser anterior a l’aplicació de l’article 155, la intervenció a la caixa catalana acabaria quan Catalunya tingués un nou Govern. Calia vendre els comicis del 21-D com un retorn garantit a la “normalitat”, com la solució a tots els problemes. Però a mesura que avançaven els dies -i que Puigdemont recuperava força- el PP matisava el missatge i deixava veure que es reservava la carta per si l’independentisme acabava recuperant forces en les eleccions que justament havia convocat Rajoy. El posicionament va començar a ser contradictori dins l’executiu i el mateix PP fins que, durant l’última setmana i a pocs dies del 21-D, l’Estat ha reculat fins a la línia de sortida. Com si s’hagués adonat que mostrar tan explícitament que les eleccions estan condicionades no fos la millor manera d’afrontar-les.

Catalunya va perdre l’autonomia financera totalment i per primer cop en gairebé quaranta anys el 21 de setembre, quan el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va firmar una ordre d’intervenció que deixava el control de la caixa catalana a les seves mans. Aquell dia Montoro ja va avisar: duraria “indefinidament”. El pretext era l’estabilitat financera. Ja no només calia garantir que la Generalitat no pagués el referèndum de l’1 d’octubre -cosa que la interventora ja havia descartat-, sinó que Hisenda va considerar que la situació política posava en risc l’estabilitat financera del conjunt de l’Estat. “No mesurem els riscos en funció de l’estabilitat de Catalunya”, deia Montoro. En l’ordre d’intervenció es considerava literalment que les actuacions dutes a terme a Catalunya “amenacen la sostenibilitat financera i, en definitiva, l’estabilitat pressupostària en generar dubtes sobre la voluntat del govern de la comunitat d’atendre els pagaments del deute públic”. Per fer-ho es va valer de la llei d’estabilitat pressupostària, que es va aprovar el 2012 amb el suport de l’aleshores CiU i que permet intervenir qualsevol autonomia que posi en risc l’economia del conjunt de l’Estat.

Tot això va ser abans que caigués sobre Catalunya el garrot del 155. Montoro es va convertir a l’octubre en el conseller d’Economia, quan en realitat ja feia més d’un mes que exercia com a tal. Tot i que el govern ha insistit en l’impacte econòmic que ha provocat la situació política a tot l’Estat, amb les dades dels últims mesos s’ha provat que Montoro va intervenir Catalunya quan tenia més de 100 milions d’euros de superàvit, cosa que explica l’arbitrarietat.

Per això, haver aplicat una mesura inèdita com la suspensió de l’autonomia ha dut el govern espanyol a transitar per un terreny desconegut. Un caminar a les palpentes que s’evidencia també ara, quan el debat ja no és com intervenir les finances de la Generalitat sinó com aixecar aquest control. No existeix un reglament clar que defineixi el camí a seguir, i els populars han donat mostres de no tenir gaire clar com procedir. Les versions d’uns i altres han sigut, sovint, contradictòries pel que fa a si el control exhaustiu de Montoro decau també amb la fi del 155 o si, per contra, es pot mantenir fins més endavant. El mateix delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, defensava fa un mes que Hisenda mantindria el control de les finances després del 21-D si el nou Govern que sorgís de les urnes no es comprometia a “gastar bé els diners públics”.

Aquesta era, de fet, la tesi amb què treballava la Delegació del govern espanyol a Catalunya fins fa molt poc. “El control de les finances i el 155 són coses diferents”, subratllaven fonts de l’entorn d’Enric Millo, que remarcaven que la intervenció dels comptes de la Generalitat és fruit d’una ordre del govern espanyol prèvia a l’aprovació de l’article 155 per part del Senat i el posterior acord del consell de ministres per a la suspensió de l’autonomia. Així ho ha defensat en públic durant la campanya el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol. “Sobre la intervenció financera, que és anterior al 155, estic convençut que qui hi hagi al govern de Catalunya s’asseurà amb el govern de Mariano Rajoy i ens posarem d’acord perquè en els dies següents s’acabi”, deia l’exalcalde de Badalona.

Entre la norma i la “lleialtat”

Ara, però, l’escenari ha canviat i fonts pròximes al delegat donen per fet que el final del 155 -que queda establert el dia que prengui possessió el nou Govern, segons el decret de l’executiu central- suposarà també l’aixecament immediat del control de les finances de la Generalitat. Tanmateix, fonts populars avisen que si el nou executiu català manté el full de ruta independentista després de les eleccions Montoro podria tornar a imposar el control.

I l’estratègia del ministeri d’Hisenda i del govern espanyol també s’ha conduït per la mateixa carretera emboirada. Si primer fonts del ministeri de Montoro admetien que acabarà sent “el de dalt” qui decideixi, ara són contundents i asseguren que s’aixecarà quan acabi el 155. Un desenllaç que es preveu igual d’ambigu. Rajoy assegurava aquesta setmana des de Brussel·les que “les mesures excepcionals no s’han d’allargar gaire”, però era ell mateix qui condicionava la fi del 155 al manteniment de la “lleialtat”.

LES CLAUS