Montoro bloqueja el pla de xoc i els nous comptes de la Generalitat
El ministre envia una carta a les comunitats en què les força a no gastar més aquest any
MadridL’endemà que l’Airef li estirés les orelles, censurant-li que culpi dels desequilibris fiscals les comunitats autònomes sense tenir en compte si estan infrafinançades o si els objectius de dèficit són massa exigents, el ministre d’Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, va comparèixer ahir al Congrés per explicar les “mesures coercitives” imposades a les comunitats incomplidores del dèficit. I la renyada del supervisor del dèficit va tenir efecte, si s’ha de jutjar pel to del ministre, que va tenir un discurs molt menys encès que la setmana passada.
En el més fonamental, però, Montoro va refermar-se. La compareixença, feta a petició pròpia, arribava just l’endemà que les comunitats incomplidores -entre les quals hi ha Catalunya- rebessin la carta en què se’ls exigeix que es comprometin a no incrementar la despesa i a fer servir tots els ingressos extres que tinguin aquest any per reduir el forat a les finances. I al despatx del vicepresident econòmic del Govern, Oriol Junqueras, aquesta carta va caure com una galleda d’aigua gelada. La missiva va constatar que el que demana Montoro és del tot incompatible amb la voluntat del Govern, pactada amb la CUP, d’aprovar un pla de xoc amb mesures socials i tornar les 14 pagues extres als funcionaris. Aquestes mesures requereixen augmentar la despesa i, tot i que la “no-disponibilitat de crèdit” que demana el govern espanyol no exigeix noves retallades -així ho va repetir Montoro ahir-, sí que impedeix gastar ni un euro més que l’any passat. El camí dels pressupostos catalans, doncs, queda enfangat, encara que caldrà veure si el pròxim govern espanyol es manté ferm en aquesta posició.
“El govern segueix la recomanació de la Comissió Europea”, va dir Montoro per justificar les mesures de correcció imposades. El ministre va defensar que té la “tranquil·litat” que no està “demanant reduccions de despesa” sinó només que no gasti més. Des del Govern, però, no es van creure l’argument i Junqueras va respondre: “No aplicarem cap retallada afegida a les que ja ens ha obligat a fer el ministeri sobre les polítiques socials”. Les noves exigències de Montoro passen per demanar un nou pla d’ajust -que serà valorat també per l’Airef, tal com demanava l’organisme-. També s’exigirà un informe mensual de l’interventor autonòmic que certifiqui que la comunitat compleix la regla de despesa. Aquest any, la regla de despesa limita l’increment a l’1,8%, però aquesta clàusula encara no afecta Catalunya perquè ha de rebaixar el dèficit i, per tant, no pot gastar més.
El sostre de dèficit imposat per Hisenda per a aquest any és del 0,3%. Això és el que s’ha d’incloure, si no hi ha contraordre, al nou Pla Econòmic Financer que demana Montoro, i per això el secretari d’Economia, Pere Aragonès, va dir ahir que les exigències del ministeri requerien una retallada d’entre 1.000 i 2.000 milions d’euros. Fonts d’Hisenda i el mateix ministre van insistir, però, que amb els ingressos extres (1.800 milions del model de finançament més els 1.500 milions de les operacions que van impactar el 2015, i no el 2016, i els 1.000 d’estalvi en interessos que calcula Hisenda pel FLA) n’hi ha prou per reduir el dèficit de manera suficient, donant a entendre que seran laxos amb l’objectiu. A més, Montoro va insinuar que es negocia amb Brussel·les una ampliació dels límits que podria beneficiar les comunitats.
Dues dècimes menys de dèficit
Montoro va dir també que el dèficit del conjunt de les administracions espanyoles el 2015 va ser dues dècimes més baix del que es va anunciar la setmana passada, després que l’Eurostat hagi fet una modificació en les normes comptables. Així, Espanya va tancar el 2015 amb un dèficit del 5%, en lloc del 5,2% de què es va informar el 31 de març. Són 1.600 milions extres, atribuïbles íntegrament a l’administració central, que passa d’un dèficit del 2,7% a un del 2,53%.
El BCE carrega contra Espanya pel dèficit
El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Vítor Constâncio, va dir ahir que la desviació de gairebé un punt en el dèficit espanyol del 2015 (abans de la correcció de dues dècimes de l’Eurostat coneguda ahir mateix) “no hauria d’haver passat” i ara ha de ser “corregida”. En una compareixença davant la comissió d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu (PE), Constâncio va considerar que la xifra “ha sorprès tothom, particularment a la Comissió Europea” i va recordar que l’executiu comunitari té el mandat de controlar l’evolució del compliment de la disciplina fiscal que estableix un límit del dèficit del 3% del PIB “en totes les seves dimensions” i va exhibir el suport del Banc Central Europeu.