Montoro pronostica que Catalunya arribarà a la plena ocupació en tres anys
El ministre d'Hisenda es mostra obert al diàleg sempre que la premissa sigui mantenir la recuperació
BarcelonaEl ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha assegurat aquest dilluns a la tarda a Barcelona que si Catalunya manté el ritme de creació d'ocupació actual, el 2020, d'aquí tres anys, aconseguirà "pràcticament la plena ocupació a tota la seva geografia". Montoro ho ha dit davant els empresaris de la patronal Foment del Treball, que avui celebra la seva assemblea general, i ha remarcat que els nivells de creixement "ja són propis de l’època precrisi".
El ministre d’Hisenda ha argumentat que Catalunya ja ha recuperat dues terceres parts de la feina que es va perdre durant la crisi: "Això és el que han de celebrar les empreses, els autònoms i els treballadors catalans i també els que tenim responsabilitats polítiques". Després ha matisat, però, que la plena ocupació seria a les comarques de Tarragona, Lleida i Girona, sense anomenar Barcelona.
Per a Montoro, arribar a la plena ocupació significa quedar-se a uns nivells d’atur al voltant del 6 o el 7%, és a dir, el que els economistes consideren ja com un atur estructural mínim, difícilment reduïble. "Estem vivint el creixement més sa de la nostra història", ha assegurat Montoro, que ha matisat que la millora ja es nota tant en la demanda interna com en la inversió empresarial, la recuperació del consum i el superàvit del compte corrent.
De fet, Montoro també ha vinculat el diàleg al creixement. El ministre d’Hisenda s’ha reenganxat a la petició de diàleg que ha fet el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, aquest matí. Montoro, però, ha matisat que el govern "està obert al diàleg sempre que aquest es basi en una premissa clara, mantenir la recuperació econòmica i els ritmes de creixement actuals".
Montoro no se sent desautoritzat pel TC per l'amnistia fiscal
El ministre d’Hisenda també s’ha referit al cop judicial del Constitucional a l’amnistia fiscal que ell mateix va tirar endavant el 2012. Montoro assegura que no se sent desautoritzat però sí "concernit", i assegura que és per aquest motiu que ha demanat una compareixença al Congrés per valorar la sentència. Montoro, a més, ha reivindicat el Congrés com la cambra on s’han de donar explicacions i ha instat el president Puigdemont a fer el mateix "per tal que la ciutadania espanyola en conjunt pugui valorar-la".
Montoro ha recordat, però, que l’amnistia va ser una mesura presa "en una situació límit". "Hi ha decisions de govern que a ningú li agrada prendre, també vam haver d'apujar impostos, vam assumir la responsabilitat en un moment de crisi en què podria haver perjudicat la continuïtat de l’euro; la vida és com és, i estar al govern implica prendre decisions que no agraden, però el que importa és que siguin eficaces". Amb l’amnistia, que permetia als evasors regularitzar els seus diners pagant només un 10%, el ministeri de Montoro va recaptar 1.200 milions d’euros, la meitat del previst. Molts dels evasors van acabar tributant només el 2,7% del total dels diners que tenien amagats fora del sistema espanyol.
El ministeri d’Hisenda ha explicat també que demà presentarà al ple del Senat la llei de pressupostos generals de l’Estat del 2017, que segons Montoro aportaran un finançament del 18.000 milions d’euros per a Catalunya, 1.000 milions més del que estaria disponible sense aquests comptes.
