Cada català hauria d’aportar el sou de 127 dies treballats per poder eixugar del tot el passiu que arrosseguen les arques de la Generalitat. Són els càlculs de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que ahir va publicar l’observatori del deute del tercer trimestre de l’any. Les xifres posen de manifest una certa millora dels números a Catalunya, una de les comunitats autònomes més endeutades. Si l’any passat calien uns 10.782 euros per càpita (138dies treballats), aquest any en calen 10.421 (127 dies). En comunitats com Madrid i Euskadi calen uns 50 dies.
Montoro adverteix ara la Generalitat que calen més ajustos
Envia cartes a 10 comunitats pel risc d’incomplir la regla de despesa
BarcelonaA vint-i-sis dies de menjar el raïm per celebrar el final del 2017, Montoro va enviar una desena de cartes a deu comunitats autònomes per avisar que aquest any podria ser que incomplissin la regla de despesa i que, per tant, calen més ajustos. Un dels destinataris va ser la Generalitat de Catalunya, que, de fet, està controlada pel mateix ministeri. El dia 5 de desembre, tal com consta en la pàgina web d’Hisenda, el departament de Cristóbal Montoro va enviar requeriments als interventors de Catalunya, Múrcia, Madrid, el País Valencià, Andalusia, l’Aragó, les Illes Balears, Castella-la Manxa, Extremadura i Navarra no només per avisar-los que les seves comunitats corren el risc d’incomplir la regla de despesa, sinó també per exigir-los quines mesures pensen prendre per solucionar-ho.
En aquestes missives -que són totes diferents- Hisenda apunta que “s’aprecia una evolució que podria posar en un possible risc el compliment de la regla de despesa” d’aquest mateix any. Catalunya ha servit a Hisenda per fer-se forta en l’aplicació de les mesures preventives i coercitives que van lligades a la llei d’estabilitat pressupostària. Al setembre, Montoro ja va aprovar la intervenció total dels comptes de la Generalitat amb el pretext d’evitar la celebració del referèndum. I, després de l’aplicació del 155, va anunciar la intervenció de l’Ajuntament de Madrid amb el mateix argument que fa servir ara per avisar aquestes deu comunitats: la regla de despesa (que fixa el que poden gastar les comunitats en funció del creixement del PIB).
Aquest any, tal com explica la carta, les comunitats han de limitar el creixement de la regla de despesa a un 2,1%. Per això, en la missiva que s’envia a Rosa Vidal, la interventora de Catalunya, s’avisa que la regla de despesa hauria crescut un 3,2%. Alhora que demana que es detallin “les causes que determinen aquesta variació”, exigeix les mesures que tingui previst adoptar la comunitat per “corregir-les abans del tancament del present exercici”. Mentre fonts del departament d’Economia de la Generalitat descarten que s’incompleixi la regla de despesa, Hisenda considera que hi ha aquest risc i avisa que es poden aplicar mesures coercitives. A Catalunya, però, ja no es pot anar més enllà en la intervenció. Hi ha comunitats que segons Hisenda podrien desviar-se més i tot, com ara les Balears (6,9%) i Navarra (7,5%). En el cas de Madrid, en canvi, només li requereix que informi del seguiment, perquè creu que hi ha menys risc.
En un dels últims plens del Congrés es va aprovar (perquè el PP no va presentar el recurs a temps) que es debati sobre la possibilitat de flexibilitzar aquesta cotilla que limita la despesa de les administracions públiques, una mesura a la qual donen suport Podem i el PSOE i també la mateixa Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef).
Avisa els interventors que també és responsabilitat seva
Aquest dimecres, Montoro, ha assegurat que aquestes cartes van dirigides a les intervencions generals perquè és "responsabilitat" seva que les regions compleixin amb la regla de despesa, que també forma part de l'objectiu d'estabilitat. De fet, Montoro assegura que com que la majoria de comunitats ja compliran aquest any amb l'objectiu de dèficit, és important que a partir d'ara se sigui més estricte amb el compliment de la regla de despesa. "Els interventors han de consultar l'Administració General de l'Estat si tenen dubtes i no promoure que els responsables polítics diguin que estan complint quan no ho fan", ha etzibat.