Un món amb el petroli a vint dòlars és possible

BarcelonaEl ministre veneçolà Eulogio del Pino va vaticinar després de l’última reunió de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) que el preu del barril del petroli podia baixar fins als 20 dòlars. Ho justificava pel desacord entre els membres del càrtel, que no es van posar d’acord per prendre una decisió per frenar la caiguda del preu. Sembla que no s’equivocava, perquè el petroli ha seguit des d’aleshores la senda baixista -iniciada l’estiu del 2014- i divendres va tancar a poc més de 29 dòlars el barril de Brent (de referència a Europa), un terç respecte al màxim de fa un any i mig. L’últim cop que es va veure el petroli a menys de 30 dòlars José María Aznar presidia el govern espanyol. Era el març del 2004.

Altres opinions refermen la idea que el descens del preu encara no s’ha aturat. Ho va aventurar fa uns mesos el banc d’inversions Goldman Sachs i, aquesta mateixa setmana, el director financer de Royal Dutch Shell admetia aquesta possibilitat davant els analistes financers de la City londinenca. També els experts de Morgan Stanley creuen que el petroli pot baixar fins als 20 dòlars el barril.

El problema és saber si la caiguda dels preus es deu a un excés d’oferta, a una caiguda de la demanda o a la combinació dels dos factors. Goldman hi veu més un problema d’oferta: un excés d’estocs, un hivern no gaire fred i l’alentiment de les economies emergents estan conduint els preus a la baixa, segons els analistes d’aquest banc. Morgan Stanley, en canvi, creu que només una part és culpa de l’excés d’oferta. La resta l’atribueix a l’enfortiment del dòlar, i afegeix que si el iuan xinès es devalua un 15% addicional el barril podria baixar a 20 dòlars.

La Xina sembla que s’ha convertit en la clau dels sotracs que viuen en el començament d’aquest any 2016 els mercats borsaris, els de primeres matèries i la borsa. Per a Pedro Aznar, professor del departament d’economia d’Esade, la Xina aporta molta incertesa. Els mercats, diu, no saben fins on arribarà l’alentiment de l’economia xinesa. Això fa que no se sàpiga com serà el seu aterratge i com afectarà a la resta del món. “No sabem com es traslladarà als Estats Units i a Europa el problema xinès”, apunta. Als emergents està una mica més clar: grans productors com el Brasil i Rússia estan en recessió i el preu del petroli els suposa greus problemes.

Impacte en els productors

El que sí que pot passar, indica Pedro Aznar, és que es redueixi la producció de petroli. Al preu actual, molts productors -sobretot els del fracking dels Estats Units- ja perden diners perquè han hagut de fer importants inversions. Segons el Financial Times, les petrolieres de tot el món han ajornat projectes d’inversió per 380.000 milions de dòlars -a banda d’importants retallades de plantilla-, que deixaran al subsòl 27.000 milions de barrils. Perquè aquests projectes siguin viables el preu del barril hauria d’estar en uns 62 dòlars.

Per al professor Aznar, el que està passant és la suma d’un problema d’excés d’oferta i de poca demanda. Però, a més, recorda que el preu del petroli no deixa de ser un termòmetre de com està l’economia. I la baixada del preu albira un alentiment de l’economia, cosa que pot posar en una greu situació les finances d’alguns països. L’Aràbia Saudita -el segon productor de petroli del món i el primer exportador- ja ha introduït retallades importants en els seus pressupostos per al 2016, tot i que és el principal causant de la rebaixa del preu, ja que vol mantenir la producció en nivells elevats. I Rússia ha anunciat també un pla de retallades d’un 10% del pressupost en cadascun dels ministeris. Altres països productors, com el Brasil, també pateixen el baix preu del petroli. Un 10% del PIB del Brasil depèn de la petrolieraPetrobras, però, a més, la situació del país s’agreuja per la devaluació del real respecte al dòlar i la caiguda de l’exportació d’altres primeres matèries (a banda del petroli per la debilitat xinesa.

La situació ja ha provocat grans diferències a l’OPEP. Alguns representants, com Nigèria, han demanat una cimera extraordinària, tot i que l’Aràbia Saudita no hi sembla disposada i vol esperar a la reunió ordinària del juny. Una altra possible conseqüència és que alguns estats productors, per poder mantenir les seves finances, inundin el mercat encara amb més producció. Això podria passar a Veneçuela o Rússia, segons el professor Aznar, que encara veu un altre perill de desestabilització política en aquests països on els ingressos del petroli han permès fins ara mantenir bona part de les polítiques públiques.

Beneficis per a Catalunya

L’abaratiment del cru ha tingut fins ara un efecte positiu per a l’economia catalana. Entre el gener i l’octubre del 2015 la factura energètica catalana es va reduir en més de 2.200 milions, i l’espanyola en més de 10.300 milions respecte al mateix període de l’any anterior, segons les dades de l’ICEX (l’institut de comerç exterior). Segons Aznar, l’abaratiment del petroli afavoreix més les empreses catalanes que les d’altres països competidors perquè l’energia gastada per cada euro de PIB al nostre país és més elevada. Però no tot és bo: si l’alentiment de l’economia xinesa és fort, el país europeu més afectat és Alemanya, que és el que té més relacions econòmiques amb el gegant xinès, però indirectament també afectarà les empreses catalanes i espanyoles, perquè exporten molt a Alemanya.

La rebaixa del preu del petroli també té un altre perill, diu Aznar, que és que les polítiques del Banc Central Europeu per fer pujar la inflació quedin en res. “I la paraula deflació fa molta por als economistes”, avisa.

Els consumidors s’han beneficiat molt relativament de la caiguda dels preus del cru. El preu del petroli va caure un 34% el 2015, però el litre de gasoil només va baixar un 29% i el de la gasolina de 95 octans un 19%. És l’anomenat efecte ploma : la rebaixa del petroli es trasllada lentament als combustibles perquè gairebé la meitat del preu dels carburants són impostos. A més, quan baixa el preu del petroli les gasolineres augmenten el marge, segons ha denunciat en els seus informes la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).