El món econòmic, pendent de si els Estats Units comencen a retirar els estímuls
La incertesa causada per la variant delta marcarà els anuncis dels bancs centrals a la cimera de Jackson Hole
BarcelonaEl món financer estarà pendent entre dijous i dissabte del simposi d'economistes i representants dels principals bancs centrals del món que té lloc anualment a Jackson Hole, a l'estat nord-americà de Wyoming. La trobada, que finalment se celebrarà exclusivament online, tindrà com a plat principal una conferència de Jerome Powell, president de la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units–, en la qual podria anunciar una reducció dels estímuls monetaris per frenar els increments de preus i evitar un sobreescalfament de l'economia.
No obstant això, la majoria d'analistes coincideixen que l'increment de contagis arreu del món i especialment als EUA provocat per l'expansió de la variant delta del covid-19, frenarà Powell de fer grans anuncis, i probablement preferirà esperar al 22 de setembre, quan es reuneixi el Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, en les sigles en anglès), l'organisme intern de la Reserva Federal que pren les decisions de política monetària.
El fet que pugin els contagis i que encara no hi hagi cap seguretat de com evolucionarà aquesta nova variant del coronavirus afegeix incertesa a la conjuntura econòmica i augmenta el risc de frenada o, fins i tot, de recaiguda de l'activitat econòmica després d'un 2021 de recuperació.
De moment l'impacte del covid-19 sobre l'economia nord-americana ha sigut més baix que sobre l'europea. El 2020, el producte interior brut dels Estats Units va caure un 3,4%, davant d'un 6,4% a l'eurozona, mentre que en els dos primers trimestres d'aquest any ha crescut un 1,5% el primer i un 1,6% el segon, davant de la caiguda d'un 0,3% i l'augment d'un 2% als països de l'euro. També el mercat de treball s'ha recuperat amb més força als EUA que a Europa, un senyal de més fortalesa de l'economia.
A més, els preus han crescut a un ritme històricament elevat, un fet que la mateixa Fed i la resta de bancs centrals ja esperaven i que es deu als colls d'ampolla en la producció de matèries primeres causats per un excés de demanda després de mesos amb l'activitat sota mínims a tot el món.
En aquest context, els representants més conservadors dintre del FOMC havien apuntat que votarien a favor d'una retirada dels estímuls monetaris aprovats fins ara per la Reserva Federal. La institució presidida per Jerome Powell va reprendre les compres massives de deute i va rebaixar els tipus bàsics d'interès des de la franja entre l'1,5% i l'1,75% fins a la franja entre el 0% i el 0,25%, a més d'abocar dos bilions d'euros al mercat de repos, on els bancs obtenen finançament a molt curt termini.
El principal defensor de la retirada d'estímuls o d'una pujada de tipus per evitar un sobreescalfament de l'economia i lluitar contra la inflació era Robert Kaplan, president de la Reserva Federal de Dallas, una de les branques regionals de l'organisme. Kaplan havia insistit públicament en el perill d'un increment massa brusc dels preus, però en un acte en una universitat de Texas divendres passat va fer marxa enrere i va dir que és més sensat esperar unes setmanes abans de prendre cap decisió sobre els estímuls o els tipus: "Tenim un mes entre ara i la propera reunió del FOMC, i això és bo", va declarar.
"Si la variant delta ha de ser prou persistent o ha d'evolucionar de manera diferent a com ho han fet en altres països com el Regne Unit o l'Índia i ha de començar a afectar la demanda, ho haurem de tenir en compte", va indicar Kaplan. Aquests comentaris van ser interpretats per molts analistes com una evidència que segurament Powell no es mullarà a Jackson Hole, després de setmanes especulant si durant la conferència faria algun anunci de reducció d'estímuls.
Europa encara va per darrere
El debat sobre si cal frenar o no els estímuls és ara mateix impensable a Europa. Entre els països desenvolupats, els EUA van ser un dels que més ràpid van rebotar i posteriorment van consolidar el creixement, sobretot després que la vacunació generalitzada de tota la població comencés ja el gener d'aquest any. En canvi a la UE els retards en la compra de vacunes per part de la Comissió Europea van provocar que no es vacunés massivament fins a l'abril.
En l’àmbit monetari, la reacció ha sigut igual d'agressiva a les dues bandes de l'Atlàntic. Tant el Banc Central Europeu com la Reserva Federal han ampliat els programes de compra de deute públic per donar suport a les administracions, però la presidenta del BCE, Christine Lagarde –que en aquesta ocasió no participarà al simposi–, insisteix des de fa mesos que de moment els 1,8 bilions d'euros d'estímuls monetaris no tenen data de caducitat mentre l'economia europea i l'ocupació no tornin als nivells previs a la pandèmia.
A més, els forts estímuls fiscals del govern federal dels Estats Units han sigut el principal motor del creixement d'aquest país i, pel que fa a la mida, també contrasten amb les modestes xifres de suport a l'economia tant dels governs estatals com de les autoritats comunitàries del Vell Continent. De fet, el plat fort dels estímuls fiscals a Europa és el programa Next Generation, de 800.000 milions d'euros a invertir en sis anys per a tota la UE, que s'han començat a pagar aquest estiu. En canvi, des del març del 2020 fins ara el Congrés dels Estats Units ha aprovat fins a cinc programes extraordinaris de despesa pública per pal·liar els efectes de la crisi, amb un valor total de més de 5,5 bilions de dòlars (uns 4,7 bilions d'euros). Els dèficits dels països de la zona euro es mouen entre un 7% de mitjana el 2020 i un 8% previst per a aquest 2021, mentre que el dels EUA va ser del 16% l'any passat.
