El món descobreix Florentino Pérez

Era el casament d’alguna família prou distingida perquè en una de les taules hi coincidissin Florentino Pérez i ministres del PP. En algun moment de la celebració, el fill d’un ministre va acabar parlant amb Florentino, el qual, sense que ningú l'hi demanés, va donar-li el seu número de mòbil al jove: "Truca’m sempre que vulguis anar al Bernabéu".

Així és com actua Florentino, president del Reial Madrid i de la constructora ACS, un home de 74 anys que viu permanentment enganxat als dos telèfons que du a sobre i que parla constantment amb tothom: ministres, presidents, directors de mitjans, però també amb els reporters que escriuen sobre un tema que l’afecta o amb els fills d’un ministre que, qui sap, algun dia potser li anirà bé tenir content. "Li agrada fer ell mateix els favors, i també demanar-los", expliquen els que el coneixen.

Aquesta setmana, amb el projecte fallit de la Superlliga, el món ha descobert Florentino Pérez, un personatge cèlebre a Espanya però desconegut per al gran públic més amunt dels Pirineus. Els aficionats del Chelsea van cridar contra ell malgrat que amb prou feines saben el seu nom perquè Pérez, com li deien, ha estat el gran impulsor i la cara més visible d’un projecte cridat a revolucionar el món del futbol. Però la idea s’ha trobat amb un enorme rebuig, fins i tot dels governs dels principals països europeus. A Florentino això no li preocupava. "Però qui és Boris Johnson?", es va preguntar retòricament quan li van dir que era molt difícil combatre contra el primer ministre del país inventor del futbol, segons expliquen persones que el coneixen.

"El meu director de comunicació soc jo"

Hi ha un gran consens sobre el fracàs de la Superlliga, i aquest és que la campanya de comunicació va ser desastrosa, o més aviat inexistent. Mentre la UEFA i les lligues estatals reunien el suport dels governs i fins i tot d’alguna casa reial, els impulsors de la Superlliga no van fer res més que un comunicat publicat a mitjanit i, 24 hores després, una entrevista a El chiringuito, un programa on segons el New York Times Florentino va estar "largely unchallenged" (sense gaire oposició). Per què no va anar, sol o acompanyat d’altres presidents de club, a la BBC, la CNN o a qualsevol gran mitjà global? O per què no van fer una roda de premsa d'abast mundial?

Florentino Pérez és un home de gustos senzills. Sempre vesteix igual, sense fer excepcions, sigui per feina o per una gala: vestit blau marí, camisa blau cel i corbata blau marí. Quan va a un restaurant li agrada demanar un plat de llenties, o ous ferrats amb patates, cap sofisticació. "No llegeixo gaire. Ara no escolto música. No m’he emborratxat mai", va respondre fa uns anys a un test que li van fer a Punto Pelota, el programa que després va mutar en El chiringuito. Aquesta austeritat es tradueix també en l’àmbit de la comunicació: sempre la gestiona ell mateix. Segurament també té secretària, però ell coordina el seu propi calendari mitjançant una petita agenda de paper que porta a sobre. "El meu director de comunicació soc jo. Si vols alguna cosa, truca'm", ha dit a més d’un periodista.

Perquè Florentino truca als periodistes directament. No només als directors dels grans mitjans, també als periodistes rasos. En això coincideix amb el que era el seu amic Alfredo Pérez Rubalcaba, que també causava sorpresa en els periodistes més inexperts quan el ministre els trucava.

Florentino es passa el dia enganxat als dos telèfons que porta. Els que hi dinen o sopen regularment expliquen que està sempre connectat i que els dispositius van sonant permanentment. "El van informant de tot. Més de futbol que d’ACS", expliquen. La seva mà dreta al Madrid, José Ángel Sánchez, o JAS per a Florentino, és qui més el va informant. Però igual que el truquen o li envien whatsapps, ell també ho fa amb els altres. Sigui qui sigui. "Té molt do de gents i és molt individualista", apunten els que el coneixen. Tot passa per ell. I també demana que es tallin caps si no li agrada el que es publica sobre ell o els seus interessos, motiu pel qual les informacions crítiques escassegen. L’únic llibre crític sobre ell, escrit per Juan Carlos Escudier, està descatalogat.

L'obstacle de l'idioma

Aquesta influència permanent i directa de Florentino es troba amb un obstacle en casos com el de la Superlliga: no domina l’anglès. A Espanya s’escriu amb periodistes de tota mena, però a fora no ho podria fer amb la mateixa desimboltura, ni de bon tros. "La torre de Babel que és Europa, amb molts idiomes, a Florentino li va pitjor", explica un directiu que el coneix. "El factor humà, en el seu cas, sempre és molt important. L’intimisme ha estat clau per al seu èxit", explica. A Europa, per tant, el seu modus operandi habitual és probable que no funcioni. Però no és només un tema d'idioma. També té les seves zones de confort, com per exemple en la relació amb les administracions, i d'altres on no aconsegueix sentir-se a gust: "Quan surt del seu métier, no és tan poderós. ¿Com pot ser que Florentino no sigui poderós a la Liga?", es pregunten alguns.

Tampoc sembla que l’hagi ajudat un altre factor clau del seu estil de lideratge: "S’envolta d’una guàrdia de corps i no té ningú amb valentia per portar-li la contrària", diu una veu. "Se sent amb un suport tan ampli que actua amb molta seguretat", afegeix una altra. És evident que Florentino cultiva una imatge de persona humil i afable i, tot i que alguns opinen que realment ell és així, d’altres veus diuen que tan sols és una façana: "És una persona absolutament superba i pagada de si mateixa".

Blindatge

Aquestes últimes persones afegeixen que el líder madridista sempre juga "amb alguna carta marcada". Quan va fitxar Figo pel Reial Madrid, la carta marcada va ser la clàusula que obligava el jugador a pagar una milionada si no anava al club blanc. A la Superlliga, la carta marcada és molt similar: segons ha explicat ell mateix, el contracte pot obligar els equips que abandonin el projecte a pagar molts diners a l'organització. "Ho portarà fins al final".

És per això, entre altres coses, que cap de les persones consultades opina que el recorregut de la Superlliga s’hagi acabat aquí. "Florentino està obsessionat amb les audiències i l’espectacle –diu una persona que el tracta– i el negoci està per sobre de tot, fins al punt que sempre vol que el Barça vagi bé perquè si no els partits contra el Madrid tindran menys audiència". "És molt pencaire, una mala bèstia treballant, llestíssim i incansable", diuen des de la capital espanyola. "És molt perseverant: quan necessita una cosa truca, truca i truca. És molt insistent. Lluita pels temes, és pesat. Però també és complidor. Aquesta és la seva naturalesa".