Mogherini: "Un segon mandat de Trump ens portaria a territori inexplorat"

BarcelonaEn el 2024, l'any amb més eleccions de la història i amb més conflictes armats oberts al món, la Reunió del Cercle d'Economia ha centrat la seva primera jornada en els reptes internacionals i especialment en les dues eleccions clau: les europees del juny i les dels Estats Units al novembre. Però, malgrat l'alerta recorrent per l'augment de l'extrema dreta que pronostiquen els comicis europeus, ha quedat clar de seguida que els més determinants per al món –i que representen un risc encara més gran– són els nord-americans.

"Si Trump guanya no serà un retorn; serà un altre tipus de president. Crec que un segon mandat de Trump ens portarà a territori inexplorat", ha alertat l'ex alta representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Polítics de Seguretat, Federica Mogherini, actual rectora del College of Europe. Mogherini va ser cap de la diplomàcia europea entre el 2014 i el 2019, de manera que va haver de tractar amb l'administració de Barack Obama i amb la de Trump. I ha explicat que, "tot i les visions radicalment diferents en molts temes, encara era possible treballar amb l'administració Trump", però un segon mandat iniciat enmig d'aquest context de polarització als Estats Units "seria completament diferent". "No em sorprendria que la seva primera trucada fos a Vladímir Putin per anunciar la pau a Ucraïna –en uns termes favorables a Rússia, òbviament– o que desafiï l'existència de l'OTAN o la participació dels Estats Units a l'OTAN i moltes altres coses que encara van molt més enllà de la nostra imaginació".

"Rússia espera les eleccions als EUA" per moure fitxa a Ucraïna

Per a Mogherini, la resolució de la guerra d'Ucraïna dependrà del resultat de les eleccions als Estats Units, perquè Putin "està esperant" a veure què passa en aquells comicis "amb un interès molt clar" en la victòria de Trump. L'excap de la diplomàcia europea està convençuda que només després d'aquelles eleccions es podrà obrir algun escenari de possible negociació per resoldre el conflicte, però aquesta negociació "serà molt diferent" en funció de qui hi hagi a la Casa Blanca a partir del gener del 2025.

"La invasió de Rússia [a Ucraïna] també va ser un atac al sistema de les Nacions Unides", ha dit Mogherini, que ha destacat precisament que el principal problema geopolític actual és que "el sistema multilateral global no funciona", un fet que ha quedat clar amb la guerra a Ucraïna. Per això, la italiana ha subratllat "l'enorme responsabilitat de la Unió Europea" en la tasca de "reconstruir el sistema de governança global", una feina que ha de fer, ha dit, comptant amb els Estats Units i amb la Xina. "No crec que puguem fer-ho sense la Xina. Crec que podem fer-ho sense Rússia, però no sense la Xina", ha dit Mogherini. "En la geopolítica a deu o vint anys vista, veig a Rússia encongint-se, però a la Xina creixent", ha dit.

Sobre els reptes específics de la Unió Europea, la política italiana ha advocat per una ampliació com més aviat millor, encara que sigui incorporant "un sol estat nou sense esperar una nova onada d'incorporacions". Per a Mogherini, el club comunitari necessita "la injecció d'autoconfiança" que suposaria incorporar un nou estat membre com per exemple, ha dit, Albània, "on el nivell d'entusiasme" per formar part de la UE és enorme. "Nosaltres hem perdut una mica el sentit de per què estem junts a la UE", i per això aquesta saba nova "seria molt beneficiosa" per al projecte polític europeu, ha dit. Segons Mogherini, els arguments en contra de l'ampliació europea són "només falta de voluntat", i sobre la dificultat d'arribar a decisions ha reblat: "Si va ser possible assolir unanimitats tenint el Regne Unit de Boris Johnson a la taula, serà possible fer-ho amb nous països". També ha desafiat l'argument dels "valors europeus en perill" al·legant que aquest risc no ve de les noves incorporacions sinó que està molt present en el si dels estats fundadors de la UE.

De fet, el creixement de l'extrema dreta, que no és pas exclusiu dels estats més nous de la UE, ha sigut el perill més repetit durant la primera jornada del Cercle d'Economia. L'han mencionat tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i els analistes del European Policy Centre i de l'Europa d’Eurasia Group que han pujat a l'escenari. Mogherini també ho ha fet: "Els drets humans, l'imperi de la llei i la democràcia estan a l'ADN europeu i hem d'anar molt amb compte de no abaixar el llistó d'aquests estàndards".